dilluns, 29 de juny de 2009

El Fespot!

dijous, 11 de juny de 2009

Soledat


Soledat, ànima en pena entre milers d'estels

La música i la poesia, l'aire per respirar


Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat

Atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima...

...per evadir-se de la realitat.


Soledat, sense música, sense cant

el silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantada

Tan menyspreada soledat.


I un altre llum, i més fum

en l'obscura habitació

entre les ombres del meu cor


I més llum, i més fum

El món imaginari que has creat

s'enfonsa dins del teu cap


Amb la saviesa que em dona el fracàs

com deia aquell poeta del que tant he sentit parlar.

La meua poesia naix únicament

de la meua ment cansada d'estar-se ofegant.


Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal

Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall...

...evadint-te de la realitat.


Soledat, sense música, sense cant

el silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantada

Tan menyspreada soledat.


Es agradable veure com les lletres van creant-se sobre el paper. I més agradable és quan aquestes lletres es converteixen en música!

638 maneres d'assassinar a Fidel Castro




Posar un tòxic dins d’una sabata per fer-li caure la barba; escampar una droga semblant a l’LSD en un plató de televisió; enverinar un vestit de submarinista; farcir un mol•lusc d’explosius; enverinar o farcir amb bombes uns cigars, o disparar un bazuca contra l’atri on el mandatari pronuncia el seu discurs. Aquests són només alguns dels atemptats que s’han intentat fer contra la figura de l’expresident cubà Fidel Castro. Fins a 638, el nombre d’atemptats va anar augmentant, pel que fa a potència i a freqüència, a mesura que Castro es tornava més poderós i guanyava més adeptes a la causa del socialisme a Cuba. Els Estats Units veien que perdien de manera progressiva el control de l’illa i van voler evitar-ho com fos.


Orquestrats per la CIA i els successius governs dels Estats Units, aquests atemptats no van arribar a ferir mai Castro. Ell mateix va arribar a fer-ne broma quan, preguntat per uns periodistes sobre si portava armilla antibales, Castro va respondre: “jo porto a sobre una armilla moral”. Fabián Escalante va ser un dels homes que va evitar que aquests atemptats ferissin Castro. Encarregat de seguretat de Castro, com que els seus tentacles abastaven tota l’illa de Cuba, sempre va estar advertit dels intents de la CIA per posar fi a la vida del president cubà. Castro complirà 83 anys al mes d’agost. La seva salut ha estat sovint qüestionada, però no ha trontollat per cap atemptat. Castro és, probablement, un dels líders polítics que disposa de més mesures de seguretat: dobles gairebé idèntics a ell, guàrdia personal i canvis constants de residència. De totes maneres, un dels testimonis del documental apunta que la seva obstinació per matar el mandatari cubà no s’ha acabat. “Només hem de tenir èxit una vegada”, diu.

Podeu baixar el documental en descàrrega directa, ací

http://www.638waystokillcastro.com/

divendres, 5 de juny de 2009

Avui cremarà Madrid!!!!




Avui un grupet de 9 persones del País Valencià, anirem cap al país veí a veure als grans Déus, als grans mestres, als més grans, a la llegenda, als avis, als savis, als majestuosos, als "putus amus", als 5 magnífics... EI-CI-DI-CI!!!!!.............................. AC/DC!!!!




Tanta emoció esta podent amb mi...els nervis de fer una cosa que fa 10 anys que esperes amb ànsies està fent que el cor es mantinga accelerat......Que després de tants anys, aquest grup siga capaç de traure unes cançons tan rodones com la de d'alt, significa molt per a mi. L'emoció del rock, l'emoció de la música....eixe nuc al cor cada vegada que un acord d'aquesta meravellosa banda trenca el silenci... Una llàgrima al precipici dels meus ulls quan escolte la veu de Brian Johnson agenollant-se davant del Rock and Roll ("For Those About To Rock...We Salute You!")....

I es que tanta emoció no pot ser bona... Aquest sentiment de pensar que tantíssimes persones saben del que parle...i a la vegada eixa llàstima de saber que hi ha gent que mai sabrà del que parlem. Eixes ganes de tirar-te per terra...de pegar bots, de no saber on clavar les mans (que al final, acaben mirant al cel, i fent la cornamenta!!!) ... I es que poques músiques han esdevingut un crit rebel tan gran com aquesta màquina de fer diners que s'anomena AC/DC. Una banda que ha despertat temors en el vaticà i en la societat conservadora (solament hi ha que veure a tots amb la cornamenta del dimoni, un element teatral que incòmoda tant a la gent de dretes!!)

Doncs això, ja no se el que dir.... Estic sense paraules...no se on clavar-me!!



Que em dieu d'aquest vídeo, amb un xiquet que no arribarà als 10 anys cantant el Thunderstruck?? (al segon 45).... Realment acollonant! Ja sent l'emoció del Rock and Roll!!!

Es la màgia de la música, la màgia del Rock and Roll.... Una Màgica Nit que no oblidarem mai...I es que a la nit, el Rock fa que tot siga màgic!!!

For Thouse About to Rock... We Salute You!!!!

Fireeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 3 de juny de 2009

REACCIONEM, CONCIENCIEM-NOS




Segur que hi ha dades convincents de que el planeta no podrà sobreviure als excessos de la raça humana: proliferació d'armes atòmiques, costums d'alimentació incontrolats, contaminació de terra, mar i aire, destrucció de la natura...
En eixe context, no és lògic que el pollet asustat represente la visió sana i que el lema del homo sapiens, anem de compres, siga el crit del nou llunàtic?