Ja podeu fer una ullada al myspace de Canteca de Macao, per escoltar el seu nou disc "Agua pa la Tierra". De moment tan sols es pot escoltar a aquesta xarxa social, però ja queda menys per a que posen el seu disc en descàrrega gratuïta a la seua web!
Els habitants del país del marujeo, "los toros", i la pandereta tornen a ser notícia. Aquesta vegada per part de Richard Stallman, i la web Rebelión.org. Stallman acusa a la Wikipedia en castellà (o en "espanyol", com els agrada dir a ells, a pesar que, "espanyols" hi ha pocs a Wikipedia) de censurar la web Rebelión per el fet de ser d'esquerres, així com la falta de neutralitat en articles com el del president d'Hondures, Manuel Zelaya.
Doncs si, pensant-ho bé aquest atac de censura cap a webs d'esquerres i articles d'esquerres pot venir de qualsevol país de llengua castellana. Però es lamentable com una eina de comunicació com la Wikipedia, estiga controlada per gent de dretes. Es difícil arribar a la neutralitat, però crec que amb tants cołlaboradors com compta la Wikipèdia, es pot arribar a tots els punts de vista sense censurar-ne cap, i evitar la caça de bruixes que estàn duent a terme.
Bé, ja que parlem de Richard Stallman, i per als que vulguen informar-se un poc més sobre el principal defensor del programari lliure, vos deixe amb una entrevista que van fer a TV3, i que vaig penjar fa un temps. Podeu veure els comentaris dels vídeos, on evidentment, els castellanoparlants encara no saben que existeixen més llengües a la península Ibèrica...
Ací vos deixe amb la manipulació (uffff...ja es fa repetitiu dir-ho tantes vegades!) del Canal Blau amb la cołlaboració de Paco "El de los Vestidos" i la seua gent (los que hablan castellano). Però per favor...Valencians, despertem que aquesta gent està ferint de mort la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua:la nostra identitat. Sona panfletero, però és la veritat. No ho veieu? En un món globalitzat, i amb tota la gent seguint el mateix pastor, perdrer la cultura i la identitat es perdre-ho tot. Deixeu de seguir a l'amo, i lluiteu en contra seua... Ja se que sona estrany, i que mola més quedar-se veient els anuncis en la tele, i les notícies de Canal Blau...però vos la claven torta i no vos entereu!
Un poc de coratge i a per ells! Molts peixos petits es menjen al gran! (com diuen els Pirat's!)
Foto guanyadora del concurs del bloc "Màgica Nit", que acabe de organitzar ara, i que acabe de guanyar ara. Enhorabona!!
Des de "Màgica Nit", tot el nostre recolzament a Cesk Freixas davant de les continues mentides i amenaces per part del "partit popular" i de "ciudadanos" (en minúscula i sense ganes). Aquesta gent violenta i que mai ha condemnat el franquisme (com diu molt bé Cesk Freixas al seu comunicat), no es mereix ni l'aire que respiren.
Des d'ací el que podem fer nosaltres es acudir a tots els concerts que pugem de Cesk Freixas i fer força. Que vegen que cada vegada som més els que reclamen un futur en valencià i sense imposicions culturals de ningun tipus!!!
Visca la terra!!!
Videoclip de Cesk Freixas, "El Camí cap a nosaltres"
Així m'ha quedat el sistema de fitxers del Windows després de recuperar-li a un amic unes fotografies amb el Get Back Data Recovery... No se si tindrà que veure, però tenint en compte que és l'únic que he fet amb el Windows... A banda de tocar la guitarra amb el Tone Port UX1 (com ja he dit en alguna ocasió)...
Tot açò passa per tindre el sistema de fitxers NTFS, un sistema que es fragmenta, o en poques paraules... Que deixa els fitxers en un caos enorme, i a l'hora d'accedir a ells, al sistema li costa més.
A GNU/Linux tenim el nou sistema de fitxers "ext4", amb millores en l'escriptura i lectura de fitxers, millor ús del processador, i una fragmentació mínima...O dit d'altra forma: treballa millor a l'hora d'organitzar els arxius en el nostre disc dur!
On aniran aquesta gent de Windows amb el NTFS? No vull imaginar-me el que te que ser desfragmentar un disc dur d'1TB!!! (1.024 GB!!)
Maig de 2007 vaig fer aquest vídeo, i com veiem aquesta setmana, lo únic que ha canviat és que ara ja més gent en l'atur que mai gràcies a aquestes polítiques devastadores que des de l'ajuntament de Castalla sempre s'han fet. Algú va veure a gent de Castalla treballant al parc nou que han fet en front de "El Cau"? Que hi havia, un? Vergonyós en 1.000 parats que tenim! I vergonyós l'espectacle de circ (o de bou embolat?) que tenim últimament!!
El senyor que ens governa crec que es pensa que açò és com una clínica o una consulta: Es fan la recepta i a casa. I si no t'apanya i es poses pitjor...es duem a Manolo Escobar!!! I si encara t'encontres pitjor: Maria Jesús i su Acordeón!!!Senyor Prats, lo del "Pa i Circo" a voltes no funciona, a voltes hi ha que fer alguna cosa a part de robar i fer la mà!
Lo que més m'ha impactat ha sigut el titular aquest:
"Finalment, en relació a les notícies sobre la denúncia d'un sector del PP contra l'alcalde, Martínez ha declarat que "el cinisme de l'ex-alcalde Juan Rico ha arribat a quotes estratosfèriques en el moment en què acusa a Prats d'irregularitats urbanístiques".
Açò si que "No es fiaven de la mitad de la quadrilla, i eren pare i fill"!!!!
Bé, després de llegir l'article de Quina Castalla Volem, solament dir en nom meu i de molts als del Partit Popular:
Avui presentem un disc històric. Però històric de veritat, ja que conté molts dels més grans grups que ha donat la història de la humanitat: Joe Cocker, The Who, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Santana, la "Creedence", Sly & The Family Stone...Un "box-set" amb 6 discos a vessar de bona música, gravat al festival més replet de "bon rollo", amor i pau de la història. Unes 500.000 persones fumant herba, prenent àcid i escoltant la millor música rock, van conviure durant 3 dies que s'han convertit en un referent en la història de la música.
Aquest cap de setmana s'han cełlebrat els 40 anys d'aquest moment tant inoblidable, i com a amant de la música no podria fer altra cosa que mullar-me de la màgia d'aquesta gent que va intentar fer un món millor.
El concert comença el 15 d'Agost a la granja de Sam Yasgur, després de nombrosos contratemps per a que no es cełlebrara aquest festival (com per exemple l'oposició de la gent de Woodstock a l'event).
Comença amb el folk de Richie Havens, que deuria d'haver actuat el cinquè. Va tocar tot el seu repertori, i va acabar amb una versió de "Motherless Child", que va acabar essent un èxit gràcies a la paraula "freedom" repetida varies vegades inclosa per ell.
Torn per als psicodèlics Sweetwater, i la seua vocalista Nancy Nevins. També toquen la cançó tradicional "Motherless Child" al seu repertori del festival. Un punt de rock en el divendres del Woodstock!
El folk de Bert Sommer (com podeu comprovar, molt Folk el divendres a Woodstock!) , va començar amb "Jennifer" i va acabar amb "Smile". El vídeo de "Jennifer" que es pot veure dalt, recull l'essència en imatges del festival: "3 dies de pau i música", a pesar que, degut a la enorme quantitat de gent, també va haver actes de vandalisme. Com tot el món sap ja, el festival estava destinat per a un públic d'unes 50.000 persones, que va acabar amb 500.000 i uns centenars de milers més que estaven en un dels embussos de tràfic més grans de la història d'Estats Units.
Continuem amb el folk (després ja tindrem una bona cabassada de Rock!), de la ma de Tim Hardin, que va tocar un hora llarga de concert amb 10 cançons, entre elles el èxit "If I Were a Carpenter" i "Reason to Believe" interpretades amb èxit per Bobby Darin i Rod Stewart respectivament. Hardin va morir al 1980 de sobredosis d'heroïna i morfina.
Ravi Shankar (famós entre altres coses per haver tocat amb The Beatles), va tocar el seu repertori de 5 cançons mentre estava plovent.
La llibertaria Melanie Safka (ni republicana, ni socialista, ni demòcrata: llibertaria es com li agrada auto definir-se) , ens regala 7 cançons de música d'autor. "Beautiful People" esdevé un èxit després del festival de Woodstock. El seu èxit posterior "Lay Down (Candles in the Rain)" ("Espelmes en la Pluja) , està basada en un moment del festival de Woodstock durant el seu repertori.
"Vencerem, guanyarem algun dia. En lo profund del meu cor, jo tinc fe, guanyarem algun dia".
L'actor i músic Arlo Guthrie (fill de Woody Guthrie, el cantautor que podia matar feixistes amb una guitarra), ens regala 6 cançons abans de donar pas a la gran veu de Joan Baez (registre de 3 octaves!) , que tancaria la nit de divendres amb el "We Shall Overcome". Joan Baez va lluitar contra la guerra de Vietnam, i està involucrada en moltes activitats a favor dels Drets Humans, ecologisme, llibertat sexual, contra la pena de mort...en fi...Una dona lluitadora! Com a nota curiosa, dir que la cantautora de Forrest Gump (la del "Blowin`in the Wind") és una imitació de Joan Baez.
A les 12,15 del dissabte comença Quill, amb un set de 4 cançons de rock elèctric que es va allargar fins als 40 minuts (segons el propi bateria del grup). Quill no surt al documental de Woodkstock per problemes tècnics (les cançons que surten a aquest recopilat és el poc que s'ha pogut recuperar d'aquesta actuació). Després va actuar Keef Hartley Band (aquesta banda no surt al recopilat...), amb un repertori de 6 temes. Van actuar amb l'equip de Santana, i no van quedar molt contents (!!!). Ninguna d'aquestes dos bandes va tindre èxit després del Woodstock.
"One, two, three, what are we fighting for?"
A continuació va tocar Country Joe McDonald , sense el seu grup The Fish, va tocar 5 temes, acabant amb el seu èxit contra la guerra de Vietnam "The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag".
A les 2 de la vesprada arribava el rock amb majúscules de la mà del mestre de les 6 cordes, Santana, armat amb la seua Gibson SG! En aquell temps era un desconegut, ja que únicament havia tret un disc ("Santana", del 1969, i el mateix mes del festival). El seu set, que va constar de 8 temes, estava replet de percussions, amb el seu toc "llatí" tan popular.
Aproximadament un hora i mitja després, John B. Sebastian, conegut per haver tocat l'harmònica al "Roadhouse Blues" dels The Doors i amb el grup Crosby, Stills and Nash, sorprenia amb el seu set-list de 5 temes, acabant amb "Younger Generation", dedicada als dos nadons nascuts al Woodstock.
Els següents estan considerats els percussors de la "World Music" (tan famosa avui en dia): Incredible String Band. Utilitzen instruments tradicionals per a fer un Acid-Folk, i van tocar 4 temes, tots ells van ser editats posteriorment.
Canned Heat tocaven el seu blues-rock/boogie mentre es posava el sol a la granja Yasgur. Interpretaren 8 temes, un d'ells de més de 28 minuts ("Woodstock Boogie") , una jam amb un solo de bateria que en realitat s'anomena "Fried Hockey Boogie" de l'album Boogie With Canned Heat (1969). A la pel.lícula, durant la cançó "A Change Is Gonna Come", es pot veure a un home de l'audiència muntant a l'escenari. Però en lloc de fer-lo fora, el cantant Bob Hite comparteix una cigarreta amb ell.
Considerada una de les 100 bandes més grans del Hard Rock, Mountain animaven a l'audiència del Woodstock a partir de les 9 de la nit amb el seu Heavy Blues influenciat per bandes com Cream. Tocaren uns 12 temes, entre ells "Theme for an Imaginary Western" escrit per Pete Brown and Jack Bruce, lletrista i baixista de Cream. Van tocar davant de 500.000 persones, a pesar de que era el seu quart concert!.
Rock and Roll, Folk, Bluegrass, Blues, Reggae, Country, Jazz, Psicodèlica, Space Rock i Gospel...El Woodstock es preparava per a The Grateful Dead sobre les 10 i mitja de la nit, però lamentablement, per problemes tècnics i la influència de drogues, la seva actuació va ser molt dolenta.A pesar de considerar-se com una de les millors bandes en viu del moment, les seves cançons no van funcionar com normalment ho feien. Al recopilat s'inclou solament el tema de vint minuts "Dark Start", un dels 5 temes que van tocar.
Trenta minuts després de la mitja nit, Creedence Clearwater Revival animava al públic amb la seua música enganxosa, en un dels moments més màgics del festival. A pesar de tot, John Fogerty, cantant del grup, mai ha quedat content per l'actuació, ja que gran part del públic va anar a dormir (i quedava Janis Joplin, The Who, Sly & The Family Stone i Jefferson Airplane!!!). El set-list de la Creedence Clearwater Revival es va compondre de 11 cançons dels seus 3 primers àlbums.
2:00 de la matinada. Una de les reines del rock surt a l'escenari. Les altes hores de la matinada, empobreixen l'espectacle una mica, ja que Janis Joplin ja havia provat l'alcohol i l'agulla, al igual que la seua banda de suport. Així i tot, per al meu gust: passió que neix del cor com cap altra cantant, i un document històric. A pesar de que feia poc que havia abandonat la seua banda Big Brother & the Holding Company , Janis Joplin va interpretar temes del seu primer disc " I Got Dem Ol' Kozmic Blues Again Mama! " del 1969, així com versions dels Bee Gees ("To Love Somebody"), Eddie Floyd ("Raise Your Hand") o una de Big Mama Thornton ("Ball and Chain") entre altres.
Sly & The Family Stone apareixien sobre l'escenari una vegada la reina del rock l'havia abandonat. Eren les 3 i mitja de la matinada, però els pioners del funk es van marcar un dels seus millors xous. "I Want to Take You Higher" esdevé un dels grans himnes del festival. Es la primera gran banda de rock americà en la que els integrants són homes i dones, i negres i blancs! Mestissatge a la banda i a la música!
Veure The Who a les 5 de la matinada i així aprofitar la sortida del sol? Clar que si! Això si, després de pagar un xec de 11. 200$, ja que el festival ja havia sigut declarat de lliure accés, degut a la gran afluència de gent, i els The Who no tocaven senes pagar-los abans. Anècdotes a banda, el concert de The Who es una actuació estelar de 24 temes, entre ells l'òpera rock més famosa de la història, Tommy. Estan considerats els pares del punk degut a l'agressivitat de les seues actuacions. I si, Pete Townshend va llançar la seua guitarra a la multitud després de destrossar-la!!!
Els caps de cartell deurien d'estar un poc estranyats de començar el diumenge a les 8 del matí...Però a Jefferson Airplane no els importava! "Alright friends, you have seen the heavy groups, now you'll see morning maniac music, believe me, yeah..." ("Bé amics, haveu escoltat als grups durs, ara veureu música matinera i boja, creieu-me, si!"). A la següent recopilació trobem la peça "The other side of this Life" al complet, ja que al vídeo estava retallada. També trobem el himne "Volunteers" sobre la guerra del Vietnam, que va ser gravat en abril del mateix any, i llançat amb el disc del mateix nom al setembre. El dia acabava de forma magistral...
...I començava de la mateixa forma amb Joe Cocker! Que arribava amb helicòpter per culpa dels col·lapses a les carreteres. "Com si fos un eclipse...ha sigut un dia molt especial", comentava Cocker. El seu repertori va constar de 13 cançons (dos de les quals van tocar únicament The Grease Band, la banda que l'acompanyava). Però especialment brillants van estar "Let's Go Get Stoned " de Ray Charles, i "With a Little Help from My Friends"(impressionant vídeo al principi del post), la versió dels Beatles que va ser un èxit al festival ( i al Regne Unit al novembre del 68) Solament es conserven 5 temes de l'actuació.
L'actuació de Joe Cocker va ser interrompuda per una forta tempesta. El públic va pregar als Déus fins que va parar de ploure (es pot escoltar a aquest àlbum), i va aparèixer un altra vegada Country Joe (de tendència d'esquerres, "Country Joe" es el nom popular de Joseph Stalin als anys 40), aquesta vegada amb "The Fish", la banda que l'acompanyava, per interpretar 14 temes més, i que substituïa a Jethro Tull, que va refusar d'anar al festival (!!). Solament es van gravar els últims 19 minuts, acabant amb l'himne contra la guerra del Vietnam, ""Fish" Cheer > I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag".
L'alta humitat va provocar que el següent grup, Ten Years After, tinguera molts problemes amb les guitarres durant la seua actuació, i també amb les gravacions (solament hi ha una, "I'm going home", i no surt al recopilat). Tampoc es coneix cap disc "pirata"(o "bootleg"). Els últims 12 minuts de l'actuació demostren que eren una bona banda, en especial el seu guitarrista Alvin Lee.
The Band foren els pròxims, amb un xou de folk rock de 11 temes, que va ser enregistrat al complet. No surt en aquestos 6 cds , però a recopilats anteriors del Woodstock si que estan incloses. Aquesta banda, de la que va formar part Bob Dylan, va començar a les 10 de la nit del diumenge, i abans de fer el bis, van tocar "The Weight", cançó famosa per el film "Easy Rider".
A la mitjanit, un espectacle electrificant amb els germans Winter, (Johnny Winter i Edgar Winter), sacsejava el Woodstock. El seu blues vingut des de Texas, i amb solament un àlbum baix del braç, animaren a la gent fins acabar amb el Johnny B. Goode de Chuck Berry!. Aquest albí (tant ell com el seu germà són albins) està considerat un dels 100 millors guitarristes per la revista Rolling Stone.
Sang, suor i llàgrimes (Blood, Sweet & Tears), arribaven carregats d'instruments a l'escenari (trompetes, trombons, saxos, teclats, flautes, harmòniques, fliscornos...) amb els estils del rock, pop, rythm and blues i soul barrejats amb la seua big band. La banda va tocar amb sentiment i amb ganes els 12 temes del seu repertori, però solament es conserven enregistrats 4 d'ells. A pesar de tot, el saxofonista de la banda (Fred Lipsius), no va quedar content amb l'entonació del cantant aquella nit. A dia d'avui han passat per la banda una quantitat inacabable de musics!
"This is the second time we've ever played in front of people, man. We're scared shitless." Stephen Stills
David Crosby, Stephen Stills,Graham Nash i Neil Young, també coneguts com Crosby, Stills & Nash (and Young ), és un super grup de folk-rock amb molta activitat política i unes intrincades harmonies vocals. Era la segona vegada que tocaven en públic, i estaven molt nerviosos! Feren dos sets: un d'acústic i altre d'electric, on es va unir Neil Young. A dia d'avui han rebut 27 certificacions de platí en 7 àlbums!
A les 6 de la matinada del dilluns, la Paul Butterfield Blues Band, començava el seu espectacle de blues i big band, i la característica armònica de Paul Butterfield, famós per haver tocat amb Jimi Hendrix, Muddy Waters o The Band. Van tocar 40 minuts abans de donar pas a Sha Na Na a les 7,30! Sha Na Na era un grup que a l'hora del Woodstock no tenien contracte discogràfic, i es caracteritzaven per tindre ballarins a l'escenari, mentre interpretaven rock and roll dels 50 (el que es coneix com un Rock and Roll Revival). La gent que esperava impacient a Jimi Hendrix, es van sorprendre al veure l'actuació d'aquest gran grup, amb les seues vestimentes i la seua originalitat recordant el rock and roll primitiu!!. El grup apareix en el film "Grease", i son els intèrprets de gran part dels temes (i "Sandy", cantada per John Travolta, escrita per un dels components).
Jimi Hendrix va insistir en tancar el festival, i degut a molts contratemps, va començar a les 9 de la matinada del dilluns, quan molta gent havia marxat (es calcula que va actuar davant de 180.000 persones). A pesar de tot, la seua actuació al Woodstock és històrica (com tot a aquest festival). Hendrix i la seua banda van tocar en 130 minuts 19 temes: "Foxy Lady", "Fire", "Voodoo Child", "Hey Joe"...i a destacar l'himne dels Estats Units ("Star Spangled Banner"), una cançó per a ridiculitzar a tots aquells que els tacaven d'anti-americans, i que simula (amb l'estridència i els efectes sonors que Hendrix li donava a la guitarra) el foc de les armes i el caure de les bombes per criticar i condemnar la guerra de Vietnam. Aquesta interpretació esta considerada un dels símbols de la decada dels 60.
El festival acaba amb "Hey Joe", una cançó que tracta d'un home que ha assassinat a la seua dona i ara fuig...però la lletra tenia doble intenció amb els versos dirigits a l'audiència "On vas a anar ara? On vols anar?" Les regles normals de la vida s'havien suspés durant un cap de setmana, i tocava tornar a la vida real. Però l'esperit del Woodstock romandrà en la gent durant moltes dècades més.
Aquest cap de setmana s'han cełlebrat els 40 anys d'aquest festival, i pareix que encara queden esperançes per a que un dia solament hi haja amor i música. De moment tenim aquestos artistes per a intentar portar la pau al nostre interior.
Woodstock per sempre!
Com descarregar-lo? (Windows) 1. Baixar el client de Torrent (els torrentins i torrentines) "uTorrent" d'ací. 2. Instal·lar l'arxiu que ens baixem :D 3. Baixar les 6 torrentines del Woodstock en format ".flac" (Free Lossless Audio Codec)
Un documental esgarrifador sobre el tracte d'alguns animals a altres animals:L'homo Sapiens (un animal realment destructiu) contra totes les espècies del planeta.
Ara que ja han passat els bous embolats a la plaça portàtil (per cert, segons m'han dit: un fracàs!!) , i ara que estem ja en "la vaqueta" (que a pesar de tot es altre divertiment amb animals que deuríem replantejar-nos de substituir o eliminar cara a un futur no molt llunyà) , es tot un testimoni del que alguns no entenen: els sentiments i la dignitat dels animals.
Per un futur on els animals tinguen el respecte i l'amor que es mereixen. Ells no tenen a ningú que els protegisca a no ser que ho fem nosaltres!
"D'entre totes les criatures alguna vegada creades l'ésser humà és la pitjor , per que és la unica que provoca dolor per entreteniment , sabent que estan causant dolor" Mark Twain
Hui he pillat vacances de forma inesperada! M'he alçat a currar com sempre, però no hi havia feina, i com dimecres ja són festes de vaca... festa!!!!
Bé, no se com m'he trobat açò a la xarxa de xarxes (des de les 7 del matí alçat donen per a molt! ) No es típic en aquest bloc posar xorrades com aquesta, però m'he rigut tant que no ho he pogut evitar!!!
Allà va, la llista definitiva sobre les pel·lícules que tot el món a tingut que veure en algun moment:
La Delgada Raja Roja Se Fue En Busca De Trabajo Y Le Comieron Lo De Abajo Tócamela Otra Vez, Sam Si Yo No Soy Curro Jiménez, Qué Hago Con Este Trabuco Rabocop, Mitad Hombre, Mitad Polla, Todo Policia Mujeres Al Borde De Un Ataque De Miembros Murieron Con Las Pichas Tiesas El Conejo De La Bruja De Blair Vaya Pollon El De King-Kong! En Boca Cerrada No Entran Moscas, Pero Entran Pollas Como Roscas El Señor De Los Cipotes: Las Dos Vergas El Señor De Los Conejillos: La Comunidad De La Verga El Silencio De Los Conejos Ya Se Quien Te La Chupó El Último Verano Yo, Mi Rabo E Irene 7 Pollas Para 7 Hermanas Abierta Hasta El Amanecer 20000 Lenguas De Viaje Intrauterino Agarramela Como Puedas Alguien Penetró En El Nido Del Cuco Alicia En El País De Las Marranadillas American Puti Arma Rectal Atando Rabos Babe El Cerdito Caliente Blancanieves Y Los 7 Enanitos Viciosos Bombera Agárrame La Manguera Bruce Lee: El Pollon De La Furia Cabalgando A Miss Daisy Camino A La Perdición De Tu Pollón Caray Con El Mayordomo Que Largo Tiene El Maromo Cariño Me He Follado A Los Niños Colegialas En Celo Aprenden Ingles A Pelo Con Pollas Y A Lo Loco Conflicto Anal Colega ¿Donde Está Mi Rabo? Constantino Tiene Un Gran Pepino Puta A La Fuga Coñodisea En El Espacio Coñon El Barbaro Coñon El Destructor Cuando Eramos Follados Follo Sobre Mi Madre Cura Depravado Busca Coño Depilado Daniel El Perverso De Oca A Oca Y Me La Tiro Porque Me La Toca Demolition Woman Don Cipote De La Mancha Duro De Mamar E.T. El Peneterrestre Eduardo Manospajeras Eduardo Manospenes El Cartero Siempre Folla 2 Veces El Cartero Siempre Llama Con El Rabo El Cartero Siempre Mama Dos Veces El Cid Porculeador Bailando Con Zorras El Club De La Ducha El Conejo De Los Corderos El Fontanero Su Mujer Y Otras Cosas De Meter El Guapo, El Feo Y El Miembro El Guerrero Numero 69 El Inocente Ladrón Y Su Rabo Jugetón El Polloncito Frankestein El Polvo Jurásico El Polvo Sobre El Rio Kuait El Quinto Coño El Secreto De Los Rabos El Sexo Sentido: Veo A Gente En Bolas El Sueño De Un Chapero De Verano El Ultimo Penelargo El Zorro: Para La Nena El Pitorro Ellas Las Prefieren Largas En El Parque Madrileño Se Te Pone Como Un Leño Enculando A Forrester Enculando A La Señorita Tingle Ensalada De Pepino En Colegio Femenino Entre Mingas Y Domingas Entrevista Con El Pepino Eyacula (Drácula X) Falo Crest Follando Con Lobas Follando En La Oscuridad Grandes Tetas Levantan Braguetas Hard Cipotter Harry Potter Y La Minga Descomunal Hospital Genital Indiana Jodes En El Templo De Mi Coñito Indiana Jones Y El Rabo Maldito Indiana Jones Y El Templo Calentito Indiana Jones: En Busca Del Rabo Perdido Jamona Jamona Juranal Park La Banana Mecánica La Guarra De Las Galaxias La Manolilla Del Capitán Corelli La Mascada Del Zorro La Monté Porque Era Mia La Noche De Los Zombies Calientes La Polla De La Bestia La Polla Interminable La Princesa Chocholoko La Princesa Nabo, Primera Trilogía De La Amenaza Travesti La Zorra Y El Vagabundo Las Azafatas Se Abren De Patas Las Bellas Y Las Bestias Las Bolas Del Dragon Las Cosas Del Joder Las Historias Guarras De La Hermana De Harry Potter: Susu-Potte Las Maduras Me La Ponen Dura 2 Las Novatas Se Abren De Patas Levantame El Aparato Lo Que El Pollon Se Llevo Y Lo Que El Coño No Se Trago Los Gemelos Se Chapan Dos Veces Los Gozos Y Las Pollas Los Hnos Marx En Las Corridas Los Pichapiedra Los Rompeculos Los Viajes De Chochiro Makinapaja : Semos Calentorros Mama Quiero Ser Artista, Porno, Claro Mamatrix Mi2: Pollón Imposible Mientras Me La Comias Más Adentro Nabocop Nalgas Apretadas Por El Culo Taladradas Negratas Con 3Patas No Sin Mi Polla Para El Stress Polvos De Tres En Tres Pene De Muerte Pene Friction Pene Story Penecircuito Penetrad A Willy Penetrado En Casa 2:Perdido En Tu Coño Penetreitor Penocho Qué glande es el cine Peter Pene Pinocho 1978 Pollablanca Pollemon, La Película Por Q Le Llaman Trípode Cuando Quieren Decir Verguilla Por Tus Pujidos Nos Pillaron Manuela Por Un Puesto De Trabajo, Por Arriba Y Por Abajo Por Un Puñado De Polvos Porculeitor Porsergays Prepucita Roja Pubyss Pulp Friction Puticlinica De Recoñocimiento Pútalo Bill Robin Hot En El Bosque Salvad La Polla De Ryan Se Lo Que Os Hicisteis Ultimamente En El Ano Semental Querido Watson Seminator Sex Ventura Señor Negro, No Sé Si Me Va A Caber Todo Eso Shakespeare In Fuck Sin Bragas Y A Lo Loco Sodomiza Como Puedas Solo En Casa 2: Perdido En Tus Entrañas Sperman Spiderpene Spirit El Corcel Insaciable Star Sex: La Penetrilogia Star Warras: El Ataque De Las Poyas Star Warras: Episodio X Te Has Visto Ultimamente El Ano Tetanic The Eye Del Culo Ultimo Polvo En Paris Un Coño A Domicilio Un Pene Llamado Wanda Un San Valentin Dabuty X Una Polla Maravillosa Una Rajita Madura Para Esta Cosa Tan Dura Vino A Por Trabajo Y Le Comieron Lo De Abajo
El nou clip dels Offspring: Stuff is Messed Up...No està gens malament. Per al meu gust, el millor tema del seu últim disc.
El nou disc de Ki Sap!
Descarrega'l de forma gratuita de la seua web! Molt de reggae i molt de hip hop...però lamentablement, poc en la nostra llengua...Bé, ens quedarem "Sense saber que està passant"....
I esperant a que algú penge el nou clip de The Prodigy, "Take me To the Hospital" (que l'estrenaven avui, però solament a través de la Playstation 3...) M'agrada més aquesta:
El videoclip es una mica estrany, però la cançó em recorda a aquella magnífica "No Good" de fa anys!!! (i que tantes vegades hem "ballat" al Carpe Diem de Castalla!)
Si teniu la PS3 i teniu curiositat, podeu veure el comunicat de Prodigy a la seua web, però no crec que tarde molt en aparèixer per youtube!