dimarts, 29 de desembre del 2009

Joan Monleón: La lluita per la cultura i la llengua

Anava a dir alguna cosa sobre Joan Monleón, però ja ho han dit al "Diari d'un jove maniàtic", al "Prendre la paraula" i a can Josep Blesa...

Una persona que va defendre la nostra llengua i la nostra cultura quan ningú ho feia, i que ahir ens va deixar.

Que bé estarà passant-ho la gent allà on estigues, Joan!

diumenge, 27 de desembre del 2009

Música Pólvora i Trons: "Heavy: La Història del Metal"



Documental "Heavy: La Història del Metal", en valencià, i en format lliure ".ogg". Cal tenir el Firefox 3.5 per poder veure els vídeos.

"A finals dels anys seixanta, els britànics Black Sabbath, inspirats per l'entorn industrial on vivien, van donar forma al heavy metal. Una mutació del rock que va connectar immediatament amb la classe treballadora i que ha sobreviscut fins avui, reinventant-se a base de ser cada vegada més dura, més estrident i més agressiva"

El programa inclou entrevistes amb Ozzy Osbourne i components de Sabbath, Metallica, Mötley Crüe, Deep Purple, Iron Maiden, Rob Halford (Judas Priest), Dee Snider (Twisted Sister), Ronnie James Dio, Scott Ian (Anthrax), Vinnie Paul (Pantera), Lemmy Kilmister (Motörhead)...

És un documental extraordinari per entendre la història recent de la música Rock. Especial atenció a la part del "Hair Metal" dels anys 80 amb grups com WASP, Motley Crue, Poison entre altres, on es veu l'anomenada "Decadència de la societat occidental" ("The decline of Western Civilization"...)

Baixat de la web Tots Rucs.

(1)



(2)



(3)



(4)



(5)



(6)



(7)



(8)

dijous, 24 de desembre del 2009

Música, Pólvora i Trons: Analitzan, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent,Sentint... el nou disc de Barricada (4)

4. Por la libertad


(per veure'l cal Firefox 3.5)

La tarde huele a ganas de llover, y el corazón late demasiado deprisa
porqué te tocó enamorarte de él que siempre fue un perdedor sin camisa?
Aquella noche le atravesaron al compañero de tu hermana con un balazo
y al abrigo de las sombras con un médico acabado en la guarida él estaba a su lado
ideales de locura en su cara enredados por completo en una tela de araña
Tus ojos azules, de mirada tan limpia, le hicieron olvidar el miedo de huir

Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre
Sin ventanas y sin puertas, el pasado se condena
Que difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad

Dias de angustia y de soledad, después de la noticia de la última emboscada
La larga espera, los días de cárcel, la visita anual antes de Navidad
y hoy por fin, con los nervios en un puño, verás salir después de veinte años
¿A cuántos robaron la juventud y a cuántos más se los liquidaron?
Acabó la guerra pero no acabó el miedo
y por fin empezaron los abrazos más tiernos
Tus ojos azules, de mirada tan limpia, le hicieron olvidar el tiempo de sufrir

Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre
Sin ventanas y sin puertas, el pasado se condena
Que difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
(Qué difícil es contar, qué difícil es mirar) Por la libertad
(Qué difícil es contar, que difícil es mirar) Por la libertad


"Massa temps mantenint Espanya com una gran fosa comú, com una gran presó... Com el gran secret a amagar a les comissaries, en esglésies,en ajuntaments, en arxius militars i judicials. Massa gran el pes de la veritat per a continuar submergint als escolars en el oceà de la ignorància.No podem fer creure ni fer creure a ningú que estaven equivocats. Els equivocats foren els guanyadors..I sense finestres i sense portes, el passat es condemna"
Barricada - La Tierra está sorda


El cementiri de les ampolles

El cementiri de les ampolles està situat a la muntanya d'Ezkaba, a Euskal Herria, molt a prop d'Iruña.

No hi ha creus ni làpides. Només una vegetació espessa cobreix tota la vessant del turó en la que es troba l'antic penal amb 2500 presos. El fort de San Cristòfol.

Originalment va ser edificat com una fortalesa militar sota el regnat d'Alfons XI, però el 1936 va passar a ser la presó perfecta contra socialistes, republicans, anarquistes i opositors de Franco.

El fort, que va ser dissenyat com una successió de fosses, té salons i voltes intercomunicats per túnels que avancen al llarg i ample de l'edifici, on els murs tenen fins a tres metres de gruix.

Els presoners eren allotjats a galeres fredes i humides on molts van contreure tuberculosi.

De fet els arxius del jutjat de Ansoain precisen que, entre l'1 de novembre de 1936 i el 6 d'agost de 1945, els reus morien per anoxèmia, tuberculosi pulmonar o coŀlapse cardíac.

En total 131 reus van ser soterrats amb una ampolla entre els genolls. Dintre d'aquesta ampolla es troba el nom de la víctima i les causes de la seua mort (del seu assassinat).

70 anys després, aquella pràctica de l'època serveix per identificar les últimes víctimes de la presó més dura del franquisme.

Documental: Ezkaba, La gran fuga de las carceles franquistas (amule)




Barricada estaran actuant el proper 9 de gener a la Nave 8 de San Vicent, fent el primer concert de la gira "La tierra esta sorda". El primer concert, a 15 minuts de l'últim reducte republicà a "La Marjal", entre Castalla i Onil.


...Serem la seua veu i el seu alè. Serem la seua ràbia i les seues llàgrimes..."

dimarts, 22 de desembre del 2009

Comarques Països Catalans en SQL

INSERT INTO comarca(comarca)
VALUES
('Alacantí'),
('Alcalatén'),
('Alcoià'),
('Alta Cerdanya'),
('Alta Ribagorça'),
('Alt Camp'),
('Alt Empordà'),
('Alt Maestrat'),
('Alt Millars'),
('Alt Palància'),
('Alt Penedès'),
('Alt Urgell'),
('Alt Vinalopó'),
('Andorra la Vella'),
('Anoia'),
('Bages'),
('Baix Camp'),
('Baix Cinca'),
('Baix Ebre'),
('Baix Empordà'),
('Baix Llobregat'),
('Baix Maestrat'),
('Baix Penedès'),
('Baix Segura'),
('Baix Vinalopó'),
('Barcelonès'),
('Berguedà'),
('Camp de Morvedre'),
('Camp de Túria'),
('Canal de Navarrés'),
('Capcir'),
('Cerdanya'),
('Comtat'),
('Conca de Barberà'),
('Conflent'),
('Costera'),
('Eivissa i Formentera'),
('Foia de Bunyol'),
('Garraf'),
('Garrigues'),
('Garrotxa'),
('Gironès'),
('Horta del Nord'),
('Horta de l''Oest'),
('Horta del Sud'),
('Llitera'),
('Mallorca'),
('Maresme'),
('Marina Alta'),
('Marina Baixa'),
('Matarranya'),
('Menorca'),
('Montsià'),
('Noguera'),
('Osona'),
('Pallars Jussà'),
('Pallars Sobirà'),
('Pitiüses'),
('Pla de l''Estany'),
('Pla d''Urgell'),
('Plana Alta'),
('Plana Baixa'),
('Plana d''Utiel'),
('Ports'),
('Priorat'),
('Racó d''Ademús'),
('Ribagorça '),
('Ribera Alta'),
('Ribera Baixa'),
('Ribera d''Ebre'),
('Ripollès'),
('Rosselló'),
('Safor'),
('Segarra'),
('Segrià'),
('Selva'),
('Serrans'),
('Solsonès'),
('Tarragonès'),
('Terra Alta'),
('Urgell'),
('Vall d''Albaida'),
('Vall d''Aran'),
('Vall d''Aiora'),
('Vallès Occidental') ,
('Vallès Oriental'),
('Vallespir'),
('Valls del Vinalopó'),
('Vinalopó Mitjà');

Crec que no m'he deixat cap comarca...
No dubteu en agafar el codi si esteu fent alguna cosa amb bases de dades en SQL!
:)
Salut!

dijous, 17 de desembre del 2009

Un país petit i valent


Desperte, i neva, blanc i lentament.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent...-

I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d'homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Divendres, presentació "Històries del Paradís" a Banyeres




L'Assemblea de Maulets de l'Alcoià ha organitzat la presentació del llibre "Històries del paradís", escrit per Xavi Sarrià i editat per Bromera.

L'acte es realitzarà el proper divendres, 18 de desembre, a les 20 h. a la Casa de Cultura de Banyeres de Mariola (l'Alcoià). Per a la presentació tindrem amb nosaltres el seu autor, Xavi Sarrià (Cantant d'Obrint Pas).


Informació sobre el llibre.

Consulta el Bloc del llibre.
Informació sobre el ponent.


http://www.maulets.org/alcoia/
http://www.alcoiacomtat.cat/

dilluns, 14 de desembre del 2009

Rossolar pel teu cos com una bola de neu



Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Maria Mercè Marçal

dimarts, 8 de desembre del 2009

Música, Pólvora i Trons: Analitzan, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent,Sentint... el nou disc de Barricada (3)



3. Hasta siempre, Tensi


La mujer que iba a morir, se llamaba Hortensia
Tenía ojos oscuros y nunca hablaba en voz alta
Sólo la risa llenaba su boca y una trenza recorría su espalda
Embarazada de ocho meses y llevaba sus escritos en un cuaderno azul
La juzgarán junto a doce mujeres, elo mismo número que aquellas menores
que fusilaron un cinco de agosto de mil novecientos treinta y nueve
las trece rosas

Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere

La mujer que va a morir ya conoce su condena
y vuelve a escribir en su cuaderno azul
que el peor dolor es no poder compartir el vacío de estas horas
Volverá el silencio al patio, volverán las presas a su labor
Volverá la cruel angustia que guarda la noche escondida en la espera
la despedida de sus compañeras


Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere

Adiós chiqueta, hasta siempre Tensi...adiós chiqueta, hasta siempre Tensi


Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere





La tercera peça del nou disc de Barricada és un extracte del llibre "La voz dormida" de Dulce Chacón:

"La voz dormida" sorgeix d'una necessitat personal de fa molt temps, de conèixer la història d'Espanya que no em van contar, aquella que va ser censurada i silenciada. Per a mi, era important conèixer la història recent del nostre país, em va moure un desig i un impuls de saber més. He estat documentant-me i investigat durant quatre anys per poder escriure la novel·la. He consultat amb historiadors, he llegit molts llibres i, sobretot, he recollit molts testimonis orals. Això va ser el que em va motivar a centrar la història en les dones, perquè crec que són les protagonistes de la Història que mai no es va explicar. Aquesta és la veu silenciada, la figura en l'ombra. La història amb minúscula és la que m'ha servit per donar-li carn als personatges i incorporar cada un d'ells una història real".


"El conflicte va acabar, sens dubte, el 39, però l'exterminació física dels republicans i dels rojos era la política de "terra cremada" del franquisme. Durant molts anys es va estar afusellant gent diàriament. I després, quan ja havien aconseguit el que volien, es va continuar reprimint els familiars dels presos."

Dulce Chacón

Dulce Chacón va morir el 3 de desembre de 2003, un mes després de diagnosticar-li un càncer. Se n'ha anat, però ens deixa en el record novel·les, poesies i teatre, i les ganes de seguir lluitant per a que no s'oblide el genocidi feixista per part de l'esglèsia catòlica i l'extrema-dreta.

Grups com Barricada o Mägo de Oz, s'han basat en l'obra "La voz dormida" per a les seues peces musicals. Mägo de Oz va traure la segona part de la seua trilogia "Gaia", amb el nom de "Gaia II: La voz dormida" (Disc de Platí a les tres setmanes) , on es basen en la novel·la de Dulce Chacón (entre altres) per a fer una dura crítica a l'esglesia en aquest magnífic doble àlbum:

La voz dormida(video)

"He visto Roma caer,
y a Egipto morir,
y a Jesús de Nazaret,
expirar sin saber

que en su nombre iba a nacer
una secta de poder,
traficantes de ilusión,
mercaderes de almas rotas.

¿Por qué es sorda la fe?
¿y ciego el que cree?
¿Sabe un rezo besar?
¿Cuánto cobra el celibato?

He bajado hasta tu infierno,
y a tus miedos pregunté
¿dónde viven los fracasos?
y si aceptan un talón.
He subido hasta su cielo,
su Dios no me recibió,
a su derecha esta Franco
y entre los dos hay un hueco
para Pinochet.

Y verás que yo soy la Voz Dormida,
sígueme, mi voz vive en ti !!!

Y verás que mi voz
vive en ti, soy La Voz Dormida
de los que el Santo Oficio
consiguió callar

la inquisición, apartheid,
dictaduras, poder, pederastia,
la marca del diablo es la cruz."



Entre tots serem la seua veu i el seu alè. Serem la seua ràbia i les seues llàgrimes. Cridarem per a que el vent transporte la veritat que ens han ocultat, i que avui, encara intenten ocultar-nos els mateixos de sempre: La gavina abans era una àgila, i les sotanes encara estan tacades de sang.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Els Trolls d'Internet: De l'insult al delicte





Un "troll" és un mostre de la mitologia nòrdica. Però també és la gent que fa de la xarxa un mitjà per a les injúries, la difamació, la covardia i l'insult barat.

Parle personalment, ja que he sigut víctima d'aquesta gent que fa una batalla en cada discussió, amb l'insult i la demagògia, des del mes covard i ridícul anonimat, per fer una "batalla de flames". El mes curiós es que si els ho dius, t'argumenten (falsament) que tu vas a agredir-los físicament si te'ls trobes pel carrer!!! Per a què? Per a incórrer jo en un delicte més greu? El que de veritat tenen por és que l'opinió pública tinga coneixement de quina identitat s'amaga darrere de l'insult i les amenaces. . O com diria la gent del poble: "Molta por i molt poca vergonya".

I que fem la gent que no amaguem la nostra identitat a la xarxa? Que fem aquelles i aquells que volem mantindre conversacions sobre el nostre poble des del respecte i amb respecte? És pot ser dur en algunes crítiques, dirigides al que siga. Es poden tindre punts de vista completament diferents. Altra cosa ben distinta és insultar, amenaçar i fer demagògia barata. Això ja es delicte perseguit per la llei.

Que faig si pengen un vídeo a Youtube on s'insulta (de forma ridícula) a la meua família, a la meua gent i a mi, i on es formulen amenaces contra la meua persona? Això és un delicte molt greu.

Parle com una persona que va tindre que anar a la caserna de la Guàrdia Civil per fer una denúncia, cosa que mai havia fet abans. Amb por, per què...I si el que ha fet aquest vídeo de veritat em pega una pallissa pel carrer? Així és com a funcionat sempre aquesta gent: amb amenaces, insults i amb l'anonimat(avui en dia, de la xarxa).

Creia que aquest tipus de delicte seria pres a broma...Però res mes lluny de la veritat. Amb cordialitat i amabilitat, els agents de la Guàrdia Civil em van emplenar una denúncia per injúries i amenaces, que ara deu estar tramitant-se (la justícia va lenta, lenta...)

Vaig fer el correcte? Pot ser hauria d'haver passat del tema, mentre la gent entrava a veure el vídeo i en feia burla. Però no!! Hi ha que fer-ho per Internet. Internet té que ser un mitjà de comunicació lliure, i on tothom puga conviure sense por. Els darrers dies estan intentat que siga un lloc "d'ells", i per als poderosos...però la unió de totes i tots fa que ho tinguen difícil!

Doncs això gent: No dubteu en denunciar aquest tipus de delicte, ja que entre totes i tots tenim que fer d'Internet un lloc sense por, sense insults,sense amenaces. Entre totes i tots tenim que intentar que açò no es convertisca en "Hombres, mujeres i viceversa", "Risto Mejide" i demés programes del "Fem Telefem".

Acabe amb una frase de cinema, que diu Will Smith sobre Bob Marley. Bob Marley la va dir després de sofrir un atemptat i després de, sense pensar-ho dues vegades, penjar-se la guitarra i sortir a cantar de nou:




"Ell creia que es podia curar el racisme i l'odi injectant música i amor en les vides de la gent(...) Els que intenten fer d'aquest món un lloc pitjor, no es prenen un sol dia lliure...Per què tendria que fer-ho jo? Hi ha que iŀluminar l'obscuritat"

dijous, 3 de desembre del 2009

Manifest “En defensa dels drets fonamentals a internet"

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establertes a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i ralentitzant la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continue sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteix per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugua produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

MANIFEST