dimecres, 21 de juliol de 2010

Adéu (de moment)



Degut al poc temps que tinc per escriure, i que no té molt sentit tindre dos blocs per a dir el mateix, de moment dic adéu al bloc "Màgica Nit!"

Si esteu interessats en el programari lliure, en la música, en el cinema en la nostra llengua, etcètera (el que escrivia a Màgica Nit) podeu seguir-me a:

http://www.jordijuan.com/




Salutacions, bon estiu i a passar-ho bé!!

Recordeu que a la nit neix la rebel·lia i passeja la llibertat !

dijous, 6 de maig de 2010

Test de Velocitat de Google Chrome



Realment divertit i treballat aquest vídeo de Google.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Gerard Quintama amb les víctimes del franquisme: La Crosta



Gerard Quintana no solament és un dels cantants més famosos dels Països Catalans, sinó que també té el coratge per a fer videoclips com aquest "La Crosta". Gran cançó i gran vídeo d'un dels grans!

dissabte, 17 d’abril de 2010

Matricula en valencià!


Matricula en valencià i viu en valencià a la xarxa!


Diccionaris en línia
, valencià.

Acadèmia Valenciana de la Llengua, gramàtica, diccionari, transcriptor fonètic.

Institut d'Estudis Catalans

Termcat, diccionaris en línia.

Softcatalà, glossaris, correctors, traductors.

Internostrum, traductor.


divendres, 16 d’abril de 2010

Meat Loaf: Hang Cool Teddy Bear


Gran disc de Meat Loaf!. Gran cantant, veu enorme, i un disc de rock i hard rock, fresc, alegre i amb la qualitat que donen anys i anys d'experiència!






(PD: Meat Loaf vol dir "Tros de Carn")




dimecres, 14 d’abril de 2010

LXDE (extremely fast-performing and energy-saving desktop environment) : Instal.lant 'scrot' per a fer captures de pantalla


LXDE, per defecte no porta cap programari per a capturar la pantalla. Així que instal.larem un com 'Scrot':

aptitude install scrot
aptitude install kolourpaint4

Després tindrem que editar el fitxer de configuració de LXDE per a associar la tecla de "ImprPant" amb aquest programari. Editarem l'arxiu amb "leafpad", "vi" o el que vulguem. Jo utilitzare "leafpad" perquè és un fitxer llarg i no vull espatllar-lo!

leafpad .config/openbox/lxde-rc.xml

Ara, copiem el següent codi entre les etiquetes <keyboard> i </keyboard>:

<keybind key="Print">
<action name="Execute">
<command>scrot -e 'kolourpaint $f'</command>
</action>
</keybind>


Com veieu, entre les etiquetes <keybind> s'assigna una acció a una tecla. En aquest cas, l'execucció de Scrot, i l'edició de la captura de pantalla amb el programari Kolourpaint.

Tenim que reiniciar el sistema LXDE per a comprovar els canvis.

LXDE (extremely fast-performing and energy-saving desktop environment) : Instal.lant wbar en Debian Squeeze


Anem a instal.lar una barra de ferramentes a l'estil Mac (anomenada 'docky'), en el nostre Debian Lenny amb l'escriptori Lightweight X11 Desktop Environment (LXDE).

He baixat aquestos dos paquets: primer, i segon.

Després he anat a la terminal, i he utilitzat dpkg -i per a instal.lar els paquets:

sudo dpkg -i wbar_1.3.3_i386.deb && dpkg -i wbarconf_0.7.2-1_i386.deb

He creat un script d'inici per a l'aplicació:

#!/bin/bash

sleep 6 && wbar -pos top -bpress -above-desk -balfa 90.0 -falfa 60.0 -idist 2.0 -isize 40.0 -zoomf 1.2 -jumpf 0.5

(la variable "top" o "bottom" li indica a la barra on es situarà respecte a la pantalla)

L'afegim al fitxer "autostart", que es troba a:
/etc/xdg/lxsession/LXDE/autostart

Quedant al fitxer així:
@/direccio/on/estroba/l'script.sh

També podem afegir directament aquesta línia (sense crear l'script), però ens pot causar problemes:

@wbar -isize 48 -j 1 -p top -balfa 40 -bpress -nanim 3 -z 2.5 -above-desk

dilluns, 12 d’abril de 2010

Ja n'hi ha Prou

Tots a la manifestació de València del pròxim 24 d'Abril!!


dilluns, 5 d’abril de 2010

Els paratges de Castalla



Els paratges de Castalla i la seua bellesa

dimarts, 30 de març de 2010

Peaceable Kingdom



Ho sé, l'altre documental (Earthlings) és una brutalitat. Verídic, però una brutalitat. Així que, us deixe amb aquest que és apte per a tots els públics, i que narra la història d'uns granjers que abandonen la matança sistemàtica d'animals, per a convertir la seua granja en un refugi per als animals ferits, abandonats o refusats per la indústria capitalista per ser inservibles.


http://www.peaceablekingdomfilm.org/

dilluns, 29 de març de 2010

Earthlings (Terrícoles)





Encara menges carn que ha produït el capitalisme? Podràs viure després de veure açò? Es més...Tindràs el valor d'acabar de veure aquest documental? O faràs com tots i miraràs cap a altre lloc?

Gran documental sobre el que és el capitalisme i com ha esclavitzat a tots els animals.

Et preguntaràs ara d'on ixen els McNaggets? O el companatge de "El Pozo" o "Campofrio" ? Aniràs les properes eleccions a votar al Partit Popular per a reivindicar la festa "nazional"?

Totes aquestes preguntes les pots analitzar i meditar en aquest documental narrat per Joaquin Phoenix.


http://www.earthlings.com/

Monarquia o República?

Bé, des del meu punt de vista, el més lògic, i el que més m'agradaria seria una república, però amb els nostres països: País Valencià, Catalunya, Balears , Andorra, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord...Per a mi seria una república meravellosa!

Ací es parla de si a espanya convendria una república o una monarquia. Jo crec que veient els dos vídeos es veu clarament qui es qui. No creieu? A favor de qui esteu, de la classe treballadora? o de la gent adinerada?



diumenge, 28 de març de 2010

Moure el punter del ratolí, sense ratolí


Per a moure el punter del ratolí des del teclat, únicament tenim que prémer "Maj Esquerra" + "Bloq. Num" (al Num Pad) .

En la imatge de dalt teniu el funcionament, i a l'enllaç següent, una explicació de la història d'aquest sistema, que ve per defecte en tots els entorns GNU/Linux que utilitzen el sistema X Window System: http://en.wikipedia.org/wiki/Mouse_keys

Descarregar tot el contingut d'una web de forma recursiva

wget --wait=15 --limit-rate=20K -r -p -U Mozilla http://elteullocweb.net

Intentes descarregar tot el lloc (-r), amb tot el contingut necessari (-p), sense passar-te ocupant ample de banda (--limit-rate=20K), fent pauses de 15 segons per a que l'administrador no sospiti massa (--wait=15) i identificant la sessió com si fos un navegador "normal" (-U Mozilla).

Gràcies a "papapep" de l'Ubuntu Catalan Team per la informació! Era per baixar tots els fons d'escriptoris de la web: http://www.ironmaidenwallpaper.com/

dissabte, 27 de març de 2010

Direccionar a un fitxer, un llistat d'arxius en una connexió FTP

  ftp> mls * files

587 Kbps amb l'Amule



Així m'anava l'Amule fa uns instants, descarregant la segona part de la sèrie documental "Totes aquelles cançons", que podeu descarregar de TotsRucs, clicant ací.

Normalment, l'Amule/Emule sol baixar a una velocitat mai superior als 15O Kbps. Així que, per uns moments (i gràcies a la màgia de TotsRucs), ha baixat a 587 Kbps!! Aŀlucinant!




Descripció:

En la sèrie 'Totes aquelles cançons', a través de 13 capítols de mitja hora, es vol mostrar el perquè i la manera com homes i dones d'àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a crear un ampli moviment popular de redreçament i normalització de l'ús de la llengua a través de la cançó, malgrat les circumstàncies polítiques adverses. La dictadura sorgida de la victòria de Franco en la Guerra Civil va representar per a Catalunya la pèrdua de la llibertat, la desaparició de les institucions nacionals d'autogovern i una persecució desfermada contra la llengua i la cultura catalanes, condemnades pel nou règim a desaparèixer de la vida pública. En la sèrie 'Totes aquelles cançons', a través de 13 capítols de mitja hora, es vol mostrar el perquè i la manera com homes i dones d'àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a crear un ampli moviment popular de redreçament i normalització de l'ús de la llengua a través de la cançó, malgrat les circumstàncies polítiques adverses.

diumenge, 21 de març de 2010

Qui és Josep Anglada?



Així pensa l'extrema-dreta d'aquest país. Ells un "Viva España" clar i fort. Nosaltres, ben lluny d'ells.

dissabte, 20 de març de 2010

Màgica Nit a Cassana!

http://magica-nit.pellikana.cat/

Comença altra aventura, aquesta vegada realitzada íntegrament amb el meu propi codi.Com veieu, he estalviat el nom del domini creant un sub-domini a la web del grup. Si , això es pot fer! ;)

Màgica Nit a Cassana pretén ser una web per a fomentar la nostra cultura i llengua, així com tindre apunts en valencià sobre tots els temes que tractaré en la mateixa, en especial d'informàtica (on hi ha un gran buit en la xarxa en molts aspectes).

Evidentment estarà quasi sempre enfocada al món GNU/Linux, de la mà de l'Ubuntu Catalan Team, i ara també dels companys de Debian. Si, m'he enamorat del Debian Squeeze! (supose que serà el ninotet, que em recorda a tantes coses de menut!)

I com comence les pràctiques el proper dia 6 d'abril , també estarà àmpliament enfocada a la programació web: XHTML, CSS, PHP, Javascript, MySQL,Smarty...

Salutacions!

dijous, 18 de març de 2010

La crisi



«Suposem que, en un moment determinat, cert nombre de persones treballa en la manufactura d'agulles. Treballant -diguem- vuit hores diàries, fan tantes agulles com el món necessita.Algú inventa un enginy amb el qual el mateix nombre de persones pot fer dues vegades el nombre d'agulles que feia abans. Però el món no necessita duplicar aquest nombre d'agulles: les agulles són ja tan barates, que difícilment pogués vendre alguna més a un preu inferior.

En un món amb un poc de seny, tots els implicats en la fabricació d'agulles passarien a treballar quatre hores en lloc de vuit, i tota la resta continuaria com abans. Però en el món real això es jutjaria desmoralitzador. Els homes encara treballen vuit hores; hi ha massa agulles, alguns patrons van a la fallida, i la meitat dels homes anteriorment emprats en la fabricació d'agulles són acomiadats i es queden sense feina. Al final, hi ha tant de temps lliure com en l'altre pla, però la meitat dels homes estan absolutament ociosos, mentre l'altra meitat segueix treballant massa. D'aquesta manera, queda assegurat que l'inevitable temps lliure produïsca misèria per tot arreu, en lloc de ser una font de felicitat universal. Pots imaginar alguna cosa més insensata? »


Bertrand Russell
In Praise of Idleness (any 1935)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell


divendres, 12 de març de 2010

Presentació "Històries del Paradís" de Xavi Sarrià a Castalla



Assemblea de Maulets de la Foia de Castalla (L’Alcoià)


El passat 5 de març tingué lloc la presentació del llibre de Xavi Sarrià a l’ Institut de Castalla (antic IES Enric Valor) a iniciativa de la nova Assemblea de Maulets.

La nostra assemblea es va formar fa escassos cinc mesos a mans d’uns quants joves de Castalla amb el nom de Foia de Castalla, ja que comprèn també els termes d’ Ibi, Onil i Tibi.
Nosaltres cercàvem un acte per fer-nos conèixer, i l’oportunitat no haguera pogut ser millor. Després de diversos intents, vam concretar una data perquè Xavi Sarrià (cantant i guitarrista del grup de música “Obrint Pas”) es desplaçara a Castalla per presentar-nos el seu llibre “Històries del Paradís”.

Sabíem que aquesta iniciativa agradaria a la gent, i sobre tot, als més joves. No obstant, la sorpresa fou major al veure la quantitat de persones que, a pesar del temps espantós d’aquell dia, van voler participar en aquest acte. Tot l’esforç es va veure recompensat.
La presentació fou a càrrec d’un membre de l’Assemblea i d’en Xavi. Aquest va contar nombroses anècdotes succeïdes al llarg de la seua trajectòria com a membre del grup. També va parlar sobre la seua afició a l’escriptura des de ben petit, així com l’origen d’algunes de les històries reals del llibre, i va acabar amb un torn de preguntes molt amè. Tingué un gran èxit la venda del seu llibre, el qual recomanem.

D’aquesta manera estem satisfets perquè tota aquesta gent poguera gaudir de les paraules d’en Xavi, així com de la cançó que va cantar acompanyat amb la guitarra, “Lluna de Plata”, en honor als deu anys de la mort del nostre veí Enric Valor.

Tanmateix, després de la presentació, anàrem a fer una “picaeta” i seguirem parlant amb el nostre convidat, que ens va deixar un molt bon sabor de boca, i des d’aquí li donem les gràcies, sobre tot per la seua amabilitat i dedicació.

Finalment, també volem agrair el suport per part de l’Assemblea de Maulets de l’Alcoià i de l’Alacantí, i animar a tots els joves de la Foia que vulguin participar a les nostres assemblees. Esperem que l’èxit d’aquest acte es torne a repetir aviat. Ens veiem a la pròxima!
“Assemblea de Maulets Foia de Castalla”


“On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació”
Enric Valor i Vives

dimecres, 10 de març de 2010

Planisses: davant de nosaltres s'obre l'horitzó


Per acabar el curs, tenim que construir i administrar una web amb el programari de gestió de contingut (CMS) Joomla!. Jo de moment he pujat la web, i li he posat una plantilla al meu gust. Que de què tracta? Doncs després de pensar-ho i repensar-ho, i tenint en compte que fa 10 anys que ens va deixar el nostre veí de Castalla, Enric Valor, no podria fer altra cosa que dedicar-li-la!

http://planisses.netne.net/

Va per vostè, senyor Valor!

"Entre dues clarors, vam dominar per fi els aiguavessants del barranc de la Fusta. Aquest s'acabava en uns penyals amples en rastellera transversal que tenia un pas llarg i estret per on s'enfilava el camí. Les ferradures colpejaren en dur pel darrer tros, de sòl de roca, i isquérem a l'altiplà. Davant nostre i per tots els costats, s'obria l'horitzó. Una petita foia quasi plana, oberta al nord i al sud-est, s'estenia des d'allí com un parell de quilòmetres. Al seu principi hi havia el mas, a cent metres de nosaltres; el camí ja era planer fins a la casa. De ponent a migjorn, és a dir, a la dreta nostra, dominant encara aquell altiplà, corria una cadena de tossals arredonits, amb algun crestall, tots tapats de bosc, que constituïen el capdamunt de la serra. Davant per davant, el pic gegantí del Maigmó, a una llegua lluny però lligat als dits tossals en arc, era il·luminat per les darreres claredats de la vesprada. En el pla de roca viva on s'alçava la casa, a rodals clapat de terra o de blana molsa, s'obrien moltes cadolles, a vessar d'aigua de pluja, les quals relluïen com a bassals d'argent viu al reflectir el tel ple de claror.

Allí baix, quina calma i quin silenci, Déu meu!


Aquell terreny, alt i brau, sempre produeix, quan hi arribes, una pregona impressió. Nosaltres avançàrem cap al mas amb el cor alegre, però semblava com si no gosàssem parlar, com si teméssem trencar amb la nostra veu algun dolç encantament que es desprenia de la puresa, de la quietud i de la bellesa del lloc
"


Enric Valor, "Contalles de la Boira".
(parla sobre Planisses, al terme de Castalla)

Parlaments d'Enric Valor per als lliuraments dels "Premi Enric Valor":

1999


1998

dimarts, 2 de març de 2010

Presentació "Històries del Paradís" a l'institut de Castalla


El proper divendres, 5 de març, tindrà lloc el primer acte de l'Assemblea de Maulets de la Foia de Castalla (l'Alcoià). Concretament tindrem amb nosaltres a Xavi Sarrià (cantant d'Obrint Pas) presentant el seu primer llibre: "Històries del paradís". L'acte tindrà lloc a l'Institut de Castalla (C/. Leonardo Jover, 53), de Castalla (l'Alcoià) a les 20 h.

T'esperem!

Contacte: foiadecastalla@maulets.org

dimarts, 16 de febrer de 2010

Instal·lant Ubuntu Satanic Edition


http://ubuntusatanic.org/

Ja fa anys que vaig veure aquesta "distribució" d'Ubuntu (més que res un canvi de l'aparença de Gnome), que ha tingut també la seva polèmica entre la secta cristiano-catòlica. I quina gent! Deixeu-nos tranquils!

Doncs bé, a manera de recolzar aquesta iniciativa, i després de l'intent fallit del post anterior de canviar la meva aparença hui, doncs he decidit instal·lar els paquets necessaris per donar-li un toc tenebrós al meu ordinador: un toc pagà i rebel. El que siga menys un toc de censura. Si voleu censura i badallar un rato, ací teniu Ubuntu Christian Edition, on teniu programari GnomeSword per a llegir un passatge de la bíblia cada dia, una ferramenta de control (censura) paterna, i el millor de tot: està en anglès antic!!! Jo espere amb impaciència el FuckourSons:programari per ocultar la pederàstia, "Col·labora amb el Tercer Reich", o el que més m'agrada: "Ex-cel: Calcula la teua fortuna".

El primer que farem per a instal·lar aquesta meravellosa aparença, és:

Afegir la clau:
wget -q http://ubuntusatanic.org/ubuntu-se-key.gpg -O- | sudo apt-key add -
Editar l'arxiu sources.list, i afegir el següent (per a Karmic Koala):
# Ubuntu Satanic Edition
deb http://ubuntusatanic.org/hell karmic main
deb-src http://ubuntusatanic.org/hell karmic main
Actualitzar i comprovar:
sudo apt-get update
apt-cache search satanic
Instal·lar:
sudo apt-get install ubuntu-satanic  (si utilitzes Gnome)
sudo apt-get install ubuntu-satanic-wide (si utilitzes Gnome i un monitor Wide-Screen)
sudo apt-get install kubuntu-satanic (si utilitzes KDE)
sudo apt-get install kubuntu-satanic-wide (si utilitzes KDE i monitor Wide-Screen)

Instal·lar Protector de Pantalla:
sudo apt-get install eternal-ubuntu

Per a veure les opcions a modificar, una vegada instal·lat, feu un cop d'ull a aquesta pàgina:

http://ubuntusatanic.org/configuration.php

Personalment m'encanta el tema d'icones, i l'aparença final és un tema fosc, molt treballat, i amb fons meravellosos. Molt complet!

Però ací no acaba tot! La gent que ha fet aquesta distribució, no contents en les llibertats del programari lliure...Ens proporcionen un àlbum de música lliure per la cara!


Hi ha grups francesos i un d'Argentina, i tots estan registrats a la web de música lliure Jamendo.

Es pot instal·lar aquest disc mitjançant l'ordre:
sudo apt-get install music-for-the-damned

I després el trobareu a:
/usr/share/music/

I després de tot açò no em queda més remei que escoltar Led Zeppelin, i posar-me les cançons que composaren amb l'ajuda de la màgia negra, com per exemple Kashmir.

Per cert, podeu fer una ullada al meu nou escriptori:



Salutacions amics de Lucifer! (traduït del llatí com "el que porta la llum").

Provant GnoMenu



Obrim l'arxiu "sources.list" amb l'editor "gedit" o qualsevol altre:

sudo gedit/etc/apt/sources.list

Afegim al final del fitxer les següents línies:

#GnoMenu
deb http://ppa.launchpad.net/gnomenu-team/ppa/ubuntu karmic main
deb-src http://ppa.launchpad.net/gnomenu-team/ppa/ubuntu karmic main

Afegim la clau als repositoris:

sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys 95B47d2A

Actualitzem:

sudo apt-get update

Instal·lem:

sudo apt-get install gnomenu

Reiniciem el panell:

killall gnome-panel

Botó dreta al panell --> Afegir al Quadre --> I Cerquem Gnomenu


Ja tenim instal·lat el GnoMenu al nostre sistema. Podem llevar l'altre amb el botó de la dreta sobre ell, i "Suprimeix del quadre". Podem moure el panell a sota de la pantalla per fer com si fos un Guindow$. 

Personalment, no em va molt ràpid i he decidit continuar amb la meua barra de tota la vida. Espere que algú amb un ordinador més potent puga gaudir d'aquesta ferramenta. Salut! 


diumenge, 14 de febrer de 2010

Iron Maiden - The Trooper ( Fons d'Escriptori - Wallpaper - Background)

Ací vos passe un fons d'escriptori que vaig fer fa uns anys, en una versió millorada (l'anterior era a menor resolució i es veia més malament).

Es tracta de la famosa portada del single "The Trooper" dels Iron Maiden, però adaptada a la nostra realitat nacional. Tens idees de com millorar aquest fons d'escriptori? T'apeteix modificar-lo?... Doncs, a que esperes?



(clica ací per descarregar-lo)
(clica ací per descarregar la tipografia d'Iron Maiden)

Per instaŀlar el tipus de lletra dels Iron Maiden, cal copiar el fitxer a la carpeta:
C:\Windows\Fonts

O si utilitzes un sistema GNU/Linux com Debian o Ubuntu, com a "root":
sudo cp "metalord.ttf" /usr/share/fonts/

Cal reiniciar l'aplicació (GIMP, Photoshop, etcètera), que estigueu utilitzant si voleu tindre disponible la lletra Metal Lord.

Si teniu idees per incloure més elements, o senzillament voleu posar alguna frase al fons, ací teniu tot el necessari! Jo de moment l'utilitze com a icona de blogger!

Up the Irons!

Dünedain: Buscando el Norte II



Hi ha que recolzar als grups que distribueixen les seves obres de forma gratuïta, i Dünedain ho fan des de sempre:

http://dunedain.es/buscando_el_norte/discos.htm

A la seua web es pot descarregar la seva nova producció, "La tierra de los sueños", és la segona part d'una obra totalment gratuïta anomenada "Buscando el norte".

Fan un heavy metal melòdic, i l'àlbum ha sigut gravat per Karlos Kreator. Podeu veure la crònica a la web de Mariskal Rock.

dijous, 11 de febrer de 2010

Cosmos


http://www.ziddu.com/download/8555743/cosmos.zip.html

http://www.ziddu.com/download/8556178/cosmos_jordi.zip.html(modificada)

Ací teniu el fons d'escriptori que estic utilitzant. És en format ".xml". Açò vol dir que el fons d'escriptori va canviat automàticament (cada 30 minuts aproximadament).

Si us agrada l'espai, els estels i tot lo relacionat amb la nit, baixeu-lo. I si no us agrada, podeu utilitzar l'arxiu ".xml" per a posar les fotos que vos agraden i passen automàticament:

<static>
<duration>1795.0</duration>
<file>/usr/share/backgrounds/cosmos/cloud.jpg</file>
</static>
<transition>
<duration>5.0</duration>
<from>/usr/share/backgrounds/cosmos/cloud.jpg</from>
<to>/usr/share/backgrounds/cosmos/comet.jpg</to>
</transition>
<static>
<duration>1795.0</duration>
<file>/usr/share/backgrounds/cosmos/comet.jpg</file>
</static>

Únicament hi ha que canviar l'etiqueta i posar l'arxiu que desitgeu (direcció completa).

També podeu canviar la duració (que està en segons), a la que vulgueu. Recomane que, si no teniu un ordinador molt potent, no li poseu que es passe cada 2 segons, sinó pot ser explote (sobretot si és Window$ Vi$ta).

Com podeu comprovar, hi ha també etiquetes per a les transicions d'una a l'altra, on tindreu que posar la foto que hi ha, i la que va. La transició dura 5 segons. Recomane deixar-ho així.

Si utilitzeu GNU/Linux, i feu servir l'escriptori Gnome, podeu baixar també aquest tema:
http://gnome-look.org/content/show.php/BlueSpace+II?content=78633
o aquest altre:
http://sunjack94.deviantart.com/art/Moonlight-From-Space-148783835

Salut i revolta!

dimecres, 10 de febrer de 2010

La Llengua d'un Poble Esclau







"Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"

Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias
(Proclamat rei d'espanya per el dictador Francisco Franco Bahamonde, i actualment en el càrrec)

diumenge, 7 de febrer de 2010

Incrustar subtítols amb Mencoder



Si algú s'ha trobat amb un fitxer ".srt" de subtítols i un film per a afegir-los permanentment, per poder veure-la al DVD de casa, en GNU/Linux i amb el programari Mencoder, únicament fa falta fer açò:

mencoder -vop pp=de,scale=548:222 -oac copy -ovc lavc -lavcopts keyint=25:vcodec=mpeg4:vbitrate=679:vpass=1 -sub -o fitxer_subtítols.srt film_amb_subtítols.avi film.avi

Volia afegir els subtítols al film "Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet", que vaig baixar a Tots Rucs

dilluns, 1 de febrer de 2010

Mort a les X: Creant un escrit des del terminal


(clica per veure a mida real)

Ací estic, a l'entorn de text intentat crear un escrit mitjançant elinks i screen. I la veritat és que costa lo seu...

Screen és una ferramenta per a disposar de diversos programes oberts a l'hora, com si foren finestres obertes.Evidentment no hi ha finestres, ja que estem en un entorn sense X (sense gràfics).

En un primer moment intentava fer una captura de pantalla amb un programari anomenat Scrot(no, no penseu això, per que significa Screen Shotter), però resulta que després de pegar-li voltes, no es poden fer captures a les terminals...Almenys no si ho fem des d'una terminal executada amb CTRL+ALT+Fx, on "x" són els números de l'1 al 6.Després intentaré fer-ho al mode gràfic per a que us fajeu una idea de com és aquest entorn.

Bé, comentarem el programari "Screen" i "Elinks". Screen és un "gestor de finestres", però aquestes no es veuen XD. Es senzill de fer servir:
apt-get install screen
Amb aquesta comanda instalŀlarem el programa.
Després l'executem amb un senzill:
screen

Ara per a crear una nova finestra, amb l'ordre:
CTRL + a + c
Per a canviar entre les finestres:
CTRL + a
Per a veure un llistat de les finestres:
CTRL + a + "
Per a canviar el nom de la finestra actual:
CTRL + a + A
Per anar a un número de finestra determinada:
CTRL + a + num_finestra

dijous, 28 de gener de 2010

El capitalisme acaba amb els vídeos a Màgica Nit

Tots els vídeos en format lliure, han desaparegut...

Gràcies a Chris Double de TinyVid per habilitar els vídeos i poder així baixar-los!!!
;)

I started tinyvid.tv to experiment with the HTML 5 video element. Now that the major video sites (Daily Motion, Vimeo and YouTube) support HTML 5 video I feel there is no longer a need for an experiemental site like tinyvid. Unfortunately the costs of running a video sharing are too high to keep operating it as an experiment.

Thanks for your usage of tinyvid and enjoy HTML 5 video at the major sites. Keep lobbying your favourite sites and browser vendors to support the codecs that you wish to use.

You can email admin@tinyvid.tv if you need access to a video you uploaded or have any other questions about tinyvid.

Les Cròniques de Castalla la Roja: "La Crònica de Castalla" i el greu estat del periodisme castellut


Un batlle reparteix...

Que en plena crisi capitalista, els diners del poble es gasten per a fer-li publicitat a l'alcalde de la localitat, i que aquest tinga un sou més elevat que l'alcaldessa de Palma de Mallorca, no pareix importar-li a ningú.

Un batlle reparteix fulls clandestins

Que el periòdic del poble estiga a vessar de propaganda electoralista, i escrit únicament en la llengua de l'imperi, excepte la paraula "Festa" i "Foia" (per pura vergonya), no pareix importar-li a ningú.

Un batlle reparteix fulls clandestins.

Per a anar a fer-li la pilota a alcaldes i regidors, no cal una cita amb ells. Únicament escriure un pamflet cada més, amb els diners de tots... i no pareix importar-li a ningú...

Un batlle reparteix fulls clandestins.

Que escriguen una notícia sobre Enric Valor, després de canviar-li el nom a l'institut del seu nom de forma grollera , i que les poques paraules en la nostra llengua que hi ha, estiguen mal escrites, no pareix importar-li a ningú.

Un batlle reparteix fulls clandestins.

Un jove escriu un article al bloc, des de sa casa, escoltant "Le petit Ramon" mentre beu un suc de taronja i denuncia que Un batlle reparteix fulls clandestins.


(tot i que la cançó original, es just el contrari... :) )

dimecres, 27 de gener de 2010

Màgica Nit

Revifar-se amb el fred més punyent
treient fum per la boca
contrastant els graus més extrems.

Deixar que la nit fili la gelada
i que ens regali estels fins a l'alba;
que entri nítida pels vidres transparents
i ens transporti a l'univers del perfum genuí.

Raigs amb encís,
hores per ser feliç
i entendre que el món
és un joc anomenat laberint.
Amb camins sense fi,
d'altres que et tornen al lloc de sortir,
alguns que s'acaben al pou de negror.
I un, només un camí,
que et transporta, com avui,
al cel lluent d'una màgica nit
sense núvols, ni boires, ni malsons ni botxins.

Màgica nit.

Res no passa sense ser abans un somni: Un dia com a fedatàri



Una escletxa de llum el va despertar com qualsevol altre dia. Una escletxa de llum que esdevindria una petita ombra unes hores després...la rutina: meravellosa quan es trenca, i meravellosa quan la trobes a faltar!

I es que demanar la llibertat d'expressió avui dia continua sent una cosa difícil. Però el pobre il·lús no ho sabia. Pensava que la societat avançava de forma natural cap al respecte i la llibertat...i quin bleda!

Es preparà l'esmorzar com cada matí, amb un cafè que ja havia sigut escalfat més d'una vegada, i amb unes torrades amb oli per a espavilar i posar-se mans a la feina. Hi ha que estudiar, i el matí passa volant!

I vinga a passar apunts, i vinga a escriure a l'OpenOffice, i amb el missatger instantani engegat per a crear una falsa il·lusió d'estar acompanyat, i quan no, entrant a la nova xarxa social de moda a veure que han posat i que va a posar per a crear altra falsa sensació de comunitat unida. "I quins temps mes moderns! On l'abundant facilitat per a la comunicació s'ha convertit únicament en soroll, rebombori, enganys i pèrdua de temps!" Pensa ell mentre acaba de passar apunts per a l'examen de Xarxes, i apaga el navegador web.

I com Murphy mai s'equivoca, la impressora no té tinta. I a agafar l'abrig, i baixar per les escales, que ja és quasi l'hora de dinar! "Agafaré un plec de signatures per a veure si vaig emplenant-lo!" Pensa el pobre il·lús mentre, a passes nervioses, camina cap a la copisteria de tota la vida.

"I quina cua!" Pensa després d'un "Bon dia" quasi sense alè. I és que els virus i els llapis de memòria no es duen bé. I les copisteries ho saben millor que ningú!. Com sempre, analitza l'espai on es troba. Que poc que li agrada estar en espais reduïts! "Res no passa sense ser abans un somni". Això és el que posa al eslògan de la copisteria, en un cartell bonic que hi ha a la paret de la dreta, damunt de les targetes de felicitació. Però també s'adona que és l'únic que hi ha en la seua llengua a tota la tenda...Quan per fi li arriba el torn, el pobre il·lús li dona la seua unitat de memòria a la dependenta, i espera:

- Em voldries signar per a la campanya "Televissió sense fronteres"? - pregunta el pobre il·lús amb un somriure.

Però després d'unes explicacions breus sobre de que tracta la campanya, la senyora que s'ocupa de les còpies, li respon amb un to definitiu:

- No teniu altra cosa millor que fer?

El pobre il·lús (que fins a eixe moment no ho sabia), canvia de sobte la seua concepció sobre la societat en la que vivim, tot i que ja sospitava alguna cosa. La gent que lluita per la llibertat és pot contar amb els dits de la mà, i cap perfectament en un comentari del Twitter, i el que abans era un somni, ara esdevé malson.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

I tot aquest rollo? Senzillament per dir que hi ha que somiar per a fer coses en el món actual. Entre tots podrem aconseguir aplegar fins a les 500.000 signatures a favor de la llibertat d'expressió. A favor de poder elegir que és el que volem veure (si es que volem veure alguna cosa). A l'any 2010 ningú pot dir que podem veure i que no.

També comentar que sempre hi haurà algú que veja amb mals ulls aquesta iniciativa.Probablement no sàpiguen ni de que va la cosa, o senzillament volen censurar les veus que no pensen com ells. Però tranquils, per què "Res no passa sense ser abans un somni". I com a única representació en la nostra llengua entre totes aquelles frases de la tenda, tenim el deure de fer-la realitat: entre tots aconseguirem aquest somni!

Salutacions a tots els fedataris!

diumenge, 24 de gener de 2010

Ansiedad - En la Calle



Videoclip del grup de rock Ansiedad, interpretant "En la Calle", tema que forma part del seu nou disc "Buscando una Salida".

dissabte, 23 de gener de 2010

Ser Joan Fuster

"Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meua professió, en canvi, és ser Joan Fuster." Joan Fuster

Alguns dels més cèlebres aforismes de Joan Fuster introdueixen els "capítols" de la seva vida. Seguim la trajectòria d'un dels intel·lectuals més importants que ha donat la cultura catalana al llarg del segle XX a partir de l'arxiu literari i fotogràfic de l'escriptor i de moltes altres fonts documentals, entre elles dues entrevistes televisives que ens mostren el compromís de l'assagista amb el país, el seu afany de comprensió i coneixement i el seu sentit de l'humor.

Tot i escoltant les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster, autor d'un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d'articles de premsa i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils, des d'una perspectiva crítica i rigorosa.

"La violència engendra violència. Però no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència i –sobretot-la veritat engendra violència." Joan Fuster

(1)



(2)



La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. En aquests llibres Fuster afirma que per redreçar la cultura autòctona del País Valencià cal estrènyer el vincles amb els altres territoris de parla catalana, creant una comunitat cultural o, fins i tot, política: els Països Catalans.

font: Viquipèdia

"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!" Joan Fuster

dijous, 21 de gener de 2010

Marxa Reivindicativa al Montdúver


Maulets l'Alcoià, i Maulets Foia de Castalla estarem a la marxa al Montdúver per TV3!!


http://www.maulets.org/alcoia/
http://www.llibertat.cat/content/view/7671/29/

Del Roig Al Blau: La Transició Valenciana

La transició valenciana va estar marcada per el conflicte entre les dos forces: el roig, els que estimàvem un País Valencià amb la senyera reial, la del penó de la conquesta,..amb la nostra senyera. Un País Valencià que aniria de la mà amb Mallorca i Catalunya, amb els qui no solament tenim una llengua en comú, sinó una cultura que compartim des de fa segles. Per altra banda estan els blaus: els que volien una comunitat autònoma dins d'Espanya, poc a poc castellanitzada, sense identitat, venuts a la "divina providència".

"Del Roig al blau. La transició valenciana (2004) és un documental sobre la transició espanyola al País Valencià entre als anys 1975 i 1982, des de la mort de Francisco Franco fins a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. S'hi relata les grans manifestacions, les primeres eleccions, i la que s'anomenarà Batalla de València, a partir d'entrevistes a alguns dels actors polítics i socials que més van intervenir en aquell moment."

Per veure'l cal Firefox 3.5!
http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/

(1)


(2)


(3)

divendres, 15 de gener de 2010

Iron Maiden: Somewhere in Time


Són els meus xics!!Iron Maiden per a mi són molt grans, i sempre estan com a màxim referent musical en les meus viatges cap a la món imaginari dels paisatges i sensacions que dibuixen els acords i els "riffs" salvatges del rock and roll.

Iron Maiden i el seu Somewhere in Time de 1986. Un disc polèmic per la inclusió de teclats al seu so característic (per a mi encertat).


La inicial “Caught Somewhere in Time” ja obri l’envoltori per descobrir-nos un disc ple a vessar de “riffs” ràpids i contagiosos amb solos per al record (lo millor de la factoria Maiden). Nicko porta el ritme de la bateria al límit durant tot el disc, i Adrian Smith i Dave Murray estan totalment compenetrats per a fer els solos “doblats”, marca registrada de la donzella. “Wasted Years” ens porta el so metàlic més nostàlgic dels britànics, sense ixir-se’n de la sonoritat típica dels anys vuitanta: “Don’t waste your time always searching for those wasted years. Face up…make your stand, and realise you’re living in the golden years”.

http://www.youtube.com/watch?v=cOVzXYEU3Bk


“Sea of Madness” és una de les joies del disc. Una joia en brut que cal analitzar fins trobar el “feeling” que la fa imprescindible. I és el ritme trepidant, els solos, i la part melancòlica el que la fa irressistible per a tots els amants del heavy metal.

“It’s madness,

The sun don’t shine

On the sea of madness,

There ain’t no wind to fill your sails,

Madness,

When all you see can only bring you sadness

On towards the sea we go…”


I que dir de “Heaven Can Wait“? Una peça indiscutible per als directes, on el públic pren el protagonisme que es mereix, amb l’ajuda de milers de veus cantant amb Dickinson de forma magistral. Altra joia en brut: “The Loniless of the Long Distance Runner” , basada en un film del mateix nom, trenca el silenci amb els riffs inicials que posen la pell de gallina. M’encanta el so de la guitarra durant tot el disc, amb eixe so futurista, i eixa música que sembla sortida del film Blade Runner (una deles fonts d’inspiració per a l’espectacular portada).

“Strange in a Strange Land” té una línia de baix que ha esdevingut el segell personal del grup durant anys. Una de les cançons més Maiden de tot el disc. “Deja Vu” comença amb una guitarra melancòlica que pronte es converteix en un ritme accelerat de bateria i una cançó en la línia del disc: accelerada i amb unes guitarres semblants a les que emocionaren al cap del “The Soundhouse Tapes” quan Dave Murray i Steve Harris presentaren la maqueta cap a finals dels setanta.

Acabem amb “Alexander the Great“, amb l’aportació històrica descarada de Bruce Dickinson, i amb unes guitarres tallades pel mateix patró que les de “The Loneliness…” Un final genial per a un disc genial, que continuaria amb el també històric “Seventh Son of a Seventh Son”, però això ja és altra història…

Up the Irons!

Podeu baixar-lo ací! 

dimecres, 13 de gener de 2010

Deu anys sense el guardià de les paraules


"Una vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de cacera en el seu mas de Planisses. I un dia de novembre, a les primeres i quietes hores de la vesprada, vam eixir cap allí des del poble, pel camí de la Creu Vermella. Un sol pàŀlid i tebi iŀluminava de gaidó els espessos olivars i daurava les pinedes llunyedanes; sons de picarols venien de les altes llomes, i sentíem les veus allunyades i malenconioses dels mulers que llauraven per les recòndites fondalades. Al davant nostre, cap al sud, la serra de Castalla s'alçava una llarga sèrie de pics elevats i majestuosos, on s'agafaven, quiets i brillants, alguns borrallons d'esfilagarsada boira.

El peu de la serra, en la direcció de migjorn que nosaltres dúiem, s'escau a hora i mitja bona del poble. El camí, fins allí, travessa una terra bastant plana, reblida d'oliverars, ondulada lleument per les llomes que davallen dels vessants de la serralada, i tallada per rieres seques cobertes de pedregós ramblís on creix algun pi bledà i alguna aïllada mata de baladre. El colpeig de les ferradures de les mules que muntàvem feia un ressó alegre enmig del silenci quasi absolut dels olivars. Quan arribàvem a la cruïlla de camins del Llentisclar, un home vell llaurava un guaretó a la vora del camí, i ens va veure passar a cavall i amb les escopetes al muscle. Ell parà gentilment la tasca i el saludàrem. Després ja no vam trobar ningú. "

Recordem a Enric Valor! Des de Castalla, la gent que estima la seua llengua i el seu país, et recordem avui, 10 anys després de que per fi abandonares Cassana:Planisses, Gentisclar, L'Empenyador, la Serra de Castalla i tants altres indrets on els castelluts passem estones agradables, i que tu vas immortalitzar per sempre.


"On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació"



dimarts, 12 de gener de 2010

L'autèntica rebeŀlió la podem fer dia a dia!


Des de fa temps que pense que l'autèntica rebeŀlió, anar contra el poder establert, fer alguna cosa realment innovadora i de profit, consisteix bàsicament en una cosa: escriure bé la llengua, utilitzar paraules que estan en desús, parlar al País Valencià únicament en la nostra llengua (aquesta més difícil, però una meta per a mi).

Això avui en dia es fer rebeŀlió. En un món cada vegada més globalitzat, i on la gent cada vegada es més estúpida (el poder i la televisió estan fent la seua feina), fer aquestos petits gestos, és anar contra el sistema.

La qüestió és intentar-ho. No fa falta escriure perfectament i no cometre errades (que això ja seria una meravella!) . Únicament amb el fet d'intentar-ho, ja és una batalla guanyada. I fer-ho en tots els àmbits: amb el client de missatgeria instantània (messenger en anglès), o els missatges curts de text (sms en anglès) i altres tecnologies que hi ha a l'actualitat!

I tot açò, a que ve? Gràcies a les poesies en la nostra llengua. La poesia és: l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble, segons la viquipèdia.

"Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l’estufa. L’hivern no és trist: És una mica malenconiós, d’una malenconia blanca i molt íntima. L’hivern no és el fred i la neu: És un oblidar la preponderància del verd..., un recomençar sempre esperançat"

Miquel Martí i Pol


Per exemple, amb aquesta poesia de Miquel Martí i Pol no entenia el que volia dir "gebre". El gebre són uns cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.

Sóc un enamorat de la nostra llengua. Dies com hui, en el que s'han fet dos atemptats contra ella, em preocupe:

El govern espanyol es desentén de la reciprocitat TV3-Canal 9

Canal 9 retalla en un 75% el pressupost destinat al doblatge en valencià.

I després d'aquestes notícies quina és la lluita que ens queda? Escoltar música en la nostra llengua, veure cinema en la nostra llengua, parlar en la nostra llengua, tindre l'ordinador en la nostra llengua: tant si gastes GNU/Linux, com si gastes Windows... És l'autèntica batalla del dia a dia, i el motiu d'orgull de veure com la nostra llengua està viva a pesar de tots els atacs durant segles!

Gràcies a elles, a ells, a nosaltres, a vosaltres, a tu... A tota la gent que ha resistit aquesta dura batalla durant anys, durant segles... O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble: O ARA, O MAI!

dimecres, 6 de gener de 2010

Bèsties negres de l'espanyolisme contemporani

Magnífic aquest document sobre els atacs que han patit distintes personalitats per defendre una ideologia, per defendre la nostra pàtria. Copiat i pegat del Racó Català (per Pirinenc):


Des de sempre que l'espanyolisme ha tingut la necessitat (com pràcticament totes les ideologies) de visualitzar el seu anticatalanisme en la figura d'algú, és a dir, trobar algú a qui consideressin centre de masses del catalanisme o independentisme (separatismo) per tal de ser el blanc de totes les seves ires. Al llarg de la història han sigut diversos els catalans que han oplert aquesta necessitat de l'espanyolisme de tenir un blanc contra el qui desfogar tota la seva ira. La cosa ha anat evolucionant. Durant els anys 80 el blanc principal de les seves ires fou Jordi Pujol, president de Catalunya, no perquè fos independentista sinó perquè en aquells temps de reconstrucció nacional el catalanisme era representat bàsicament per Jordi Pujol. La percepció d'anti-crist que tenia l'espanyolisme de Pujol es va atenuar quan Pujol va començar a pactar amb el PSOE primer i amb el del bigoti després. Així el mateix espanyolisme que bramava el ja mític "Pujol enano habla en castellano" va acabar acceptant el nomenament de Pujol com "Español del año".

Atenuada la ira contra Pujol, i donat que Pujol s'anava fent gran, CiU perdia poder a Catalunya a favor de l'espanyolisme (PSC-PSOE) va caldre buscar una altra figura per esdevenir blanc de totes les ides, odis anticatalans i anticatalanisme salvatge i visceral. En aquells moments s'erigia la figura de Josep Lluís Carod Rovira (eren els temps en els quals la figura d'en Carod estava respectada dins de l'independentisme, on Carod inspirava il·lusió en el catalanisme; el carod d'abans). La substitució de Pujol per Carod-Rovira com a centre de masses de les ires espanyolistes es va consumar en les eleccions de l'any 2003 on ERC i l'independentisme van tenir una pujada espectacular. Les alarmes de l'espanyolisme es van disparar i les ires, materialitzades en la figura de Carod es van començar a anar vestint. La imatge de Carod parlant la nit electoral de que tenia la clau i que "els qui havien de saber que a partir d'aleshores les coses canviarien (en referència a Madrid)" va fer enfurismar l'espanyolisme fins a nivells que mai no s'havien vist quan Pujol representava l'anti-crist.

L'odi contra Carod era pal·lès tant a nivell mediàtic com a nivell cateto en manifestacions "por la unidad de españa" fins i tot van aparèixer tombes amb el nom de Carod escrit. L'espanyolisme va tenir un orgasme amb el cas de Perpinyà, i a diferència del que no havien pogut fer amb Pujol es va poder linxar Carod fins al punt de deixar-lo K.O i fora de joc. L'espanyolisme estava content i satisfet. Havien pogut destruïr el qui encarnava la figura vers la qual es dirigien tots els odis anti-catalans.

Després de la figura de Carod, l'espanyolisme necessitava trobar ràpidament un nou blanc per carregar contra Catalunya, i aquest es va materialitzar en el jugador del Barça Oleguer Presas. Per primera vegada en l'època contemporània, el blanc de les ires anti-catalanes no era principalment un polític sinó que era un jugador de futbol, un patriota que havia gosat posicionar-se a favor de la independència de la seva pàtria i que ho havia fet desacomplexadament. Oleguer Presas va esdevenir el nou "monstre" el nou blanc de les ires espanyolistes. Quan el Barça jugava per les espanyes "Oleguer hijo de puta" es el mínim que se'l-hi deia. El cas Kelme és un altre exemple de les conseqüències que va haver de patir el patriota Oleguer a les espanyes, així com cridar-lo a la "selección" quan ell s'havia posicionat clarament a favor de no voler defensar la samarreta d'espanya. El diari espanyolista MARCA escrivia satisfet el dia després de la convocatòria d'Oleguer amb Espanya "Oleguer fue un Español más"

Paral·lelament a la figura d'Oleguer Presas va sorgir una altra figura dins de l'independentisme que es va erigir com a nou blanc de les ires, especialment dins de certs diaris (caverna mediàtica) espanyols. Aquesta figura és la de Joel Joan. Joel Joan repugnava l'espanyolisme i va esdevenir blanc fàcil per carregar contra ell, desprestigiar-lo , ridiculitzar-lo i humiliar-lo des dels entorns mediàtics anticatalans i espanyolistes.

Darrerament, tanmateix, l'últim anti-crist que ha percebut l'espanyolisme és un anti-crist terrible, una figura que odien a mort, amb un odi tan visceral i radical que probablement ni Carod Rovira va haver de patir. Aquesta és la figura de Joan Laporta, independentista declarat desacomplexat, patriota de cap a peus, el millor president de la història del Barça i valor en alça a la política. L'espanyolisme està enfurismat ja que percep Laporta com un gran perill. Han carregat contra ell amb tot i per tot, cada dia, cada hora, cada minut, des de tota la brunette mediàtica espanyolista de Madrid com l'espanyolisme de Catalunya, han atacat la seva figura, el seu honor, l'han titllat de tot amb l'anim de desprestigiar-lo, i destruïr-lo tal i com van aconseguir amb Carod. Malauradament per ells han topat amb un personatge que és fet de roca i que malgrat tots els intents de l'espanyolisme no han aconseguit enderrocar-lo. I per més inri va el Barça i fa el sextet. I el 2 a 6 al Bernabeu. I Projecta la imatge de Catalunya arreu del món... L'espanyolisme està que teru foc dels queixals però aquesta vegada és imponent. La única manera de intentar descarregar la seva ira és carregar dia si dia també contra Laporta, amb l'anim de que si un dia arriba en política la seva imatge estigui el màxim de degradada possible. Però fracassaran!

El patriota Joan Laporta és una de les figures més odiades per l'espanyolisme, probablement més i tot que Carod en els seus bons temps.

dimarts, 5 de gener de 2010

Ovidi Montllor: Crònica d'un artista


(cal Firefox 3.5 per a visualitzar-lo)

Excepcional documental sobre la vida i obra de l'alcoià Ovidi Montllor, amb la participació de Raimon, Inadaptats, Joan de Sagarra, Quico Pi de la Serra entre altres.

http://www.ovidimontllor.com/
http://ovidiscopi.alcoi.com/


Podeu baixar-lo a TotsRucs

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella una samarreta en feren. Vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.

D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella.

I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.