Màgica Nit

"Benedicto: Equis, Uve, Palito" El tema per acabar l'estiu

2011-08-22T10:27:00.000-07:00
L'himne que canten els peregrins en versió màquina.
Adéu (de moment)

2010-07-21T22:41:00.000-07:00
Degut al poc temps que tinc per escriure, i que no té molt sentit tindre dos blocs per a dir el mateix, de moment dic adéu al bloc "Màgica Nit!"

Si esteu interessats en el programari lliure, en la música, en el cinema en la nostra llengua, etcètera (el que escrivia a Màgica Nit) podeu seguir-me a:

http://www.jordijuan.com/

Salutacions, bon estiu i a passar-ho bé!!

Recordeu que a la nit neix la rebel·lia i passeja la llibertat !
Test de Velocitat de Google Chrome

2010-05-06T23:04:00.000-07:00
Realment divertit i treballat aquest vídeo de Google.
Gerard Quintama amb les víctimes del franquisme: La Crosta

2010-04-18T14:03:00.000-07:00
Gerard Quintana no solament és un dels cantants més famosos dels Països Catalans, sinó que també té el coratge per a fer videoclips com aquest "La Crosta". Gran cançó i gran vídeo d'un dels grans!
Matricula en valencià!

2010-04-17T00:19:00.000-07:00
Matricula en valencià i viu en valencià a la xarxa!
Diccionaris en línia, valencià.
Acadèmia Valenciana de la Llengua, gramàtica, diccionari, transcriptor fonètic.
Institut d'Estudis Catalans
Termcat, diccionaris en línia.
Softcatalà, glossaris, correctors, traductors.
Internostrum, traductor.
Meat Loaf: Hang Cool Teddy Bear

2010-04-16T06:16:00.000-07:00
Gran disc de Meat Loaf!. Gran cantant, veu enorme, i un disc de rock i hard rock, fresc, alegre i amb la qualitat que donen anys i anys d'experiència!
Podeu buscar-lo a màxima qualitat al Google!
(PD: Meat Loaf vol dir "Tros de Carn")
LXDE (extremely fast-performing and energy-saving desktop environment) : Instal.lant 'scrot' per a fer captures de pantalla

2010-04-14T22:58:00.000-07:00
LXDE, per defecte no porta cap programari per a capturar la pantalla. Així que instal.larem un com 'Scrot':

aptitude install scrot
aptitude install kolourpaint4

Després tindrem que editar el fitxer de configuració de LXDE per a associar la tecla de "ImprPant" amb aquest programari. Editarem l'arxiu amb "leafpad", "vi" o el que vulguem. Jo utilitzare "leafpad" perquè és un fitxer llarg i no vull espatllar-lo!

leafpad .config/openbox/lxde-rc.xml

Ara, copiem el següent codi entre les etiquetes <keyboard> i </keyboard>:

<keybind key="Print">
<action name="Execute">
<command>scrot -e 'kolourpaint $f'</command>
</action>
</keybind>

Com veieu, entre les etiquetes <keybind> s'assigna una acció a una tecla. En aquest cas, l'execucció de Scrot, i l'edició de la captura de pantalla amb el programari Kolourpaint.

Tenim que reiniciar el sistema LXDE per a comprovar els canvis.
LXDE (extremely fast-performing and energy-saving desktop environment) : Instal.lant wbar en Debian Squeeze

2010-04-14T13:43:00.000-07:00
Anem a instal.lar una barra de ferramentes a l'estil Mac (anomenada 'docky'), en el nostre Debian Lenny amb l'escriptori Lightweight X11 Desktop Environment (LXDE).

He baixat aquestos dos paquets: primer, i segon.

Després he anat a la terminal, i he utilitzat dpkg -i per a instal.lar els paquets:

sudo dpkg -i wbar_1.3.3_i386.deb && dpkg -i wbarconf_0.7.2-1_i386.deb

He creat un script d'inici per a l'aplicació:

#!/bin/bash

sleep 6 && wbar -pos top -bpress -above-desk -balfa 90.0 -falfa 60.0 -idist 2.0 -isize 40.0 -zoomf 1.2 -jumpf 0.5

(la variable "top" o "bottom" li indica a la barra on es situarà respecte a la pantalla)

L'afegim al fitxer "autostart", que es troba a:
/etc/xdg/lxsession/LXDE/autostart

Quedant al fitxer així:
@/direccio/on/estroba/l'script.sh

També podem afegir directament aquesta línia (sense crear l'script), però ens pot causar problemes:

@wbar -isize 48 -j 1 -p top -balfa 40 -bpress -nanim 3 -z 2.5 -above-desk
Ja n'hi ha Prou

2010-04-12T01:04:00.000-07:00
Tots a la manifestació de València del pròxim 24 d'Abril!!


Els paratges de Castalla
2010-04-05T10:47:00.000-07:00
   

Els paratges de Castalla i la seua bellesa


Peaceable Kingdom
2010-03-30T01:23:00.000-07:00


Ho sé, l'altre documental (Earthlings) és una brutalitat. Verídic, però una brutalitat. Així que, us deixe amb aquest que és apte per a tots els públics, i que narra la història d'uns granjers que abandonen la matança sistemàtica d'animals, per a convertir la seua granja en un refugi per als animals ferits, abandonats o refusats per la indústria capitalista per ser inservibles.


http://www.peaceablekingdomfilm.org/


Earthlings (Terrícoles)
2010-03-29T09:59:00.000-07:00




Encara menges carn que ha produït el capitalisme? Podràs viure després de veure açò?  Es més...Tindràs el valor d'acabar de veure aquest documental? O faràs com tots i miraràs cap a altre lloc?

Gran documental sobre el que és el capitalisme i com ha esclavitzat a tots els animals.

Et preguntaràs ara d'on ixen els McNaggets? O el companatge de "El Pozo" o "Campofrio" ? Aniràs les properes eleccions a votar al Partit Popular per a reivindicar la festa "nazional"?

Totes aquestes preguntes les pots analitzar i meditar en aquest documental narrat per Joaquin Phoenix.


http://www.earthlings.com/


Monarquia o República?
2010-03-29T09:31:00.000-07:00
Bé, des del meu punt de vista, el més lògic, i el que més m'agradaria seria una república, però amb els nostres països: País Valencià, Catalunya, Balears , Andorra, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord...Per a mi seria una república meravellosa!

Ací es parla de si a espanya convendria una república o una monarquia. Jo crec que veient els dos vídeos es veu clarament qui es qui. No creieu? A favor de qui esteu, de la classe treballadora? o de la gent adinerada?






Moure el punter del ratolí, sense ratolí
2010-03-28T05:48:00.000-07:00

Per a moure el punter del ratolí des del teclat, únicament tenim que prémer "Maj Esquerra" + "Bloq. Num"  (al Num Pad) .

En la imatge de dalt teniu el funcionament, i a l'enllaç següent, una explicació de la història d'aquest sistema, que ve per defecte en tots els entorns GNU/Linux que utilitzen el sistema X Window System: http://en.wikipedia.org/wiki/Mouse_keys


Descarregar tot el contingut d'una web de forma recursiva
2010-03-28T04:41:00.000-07:00
wget --wait=15 --limit-rate=20K -r -p -U Mozilla http://elteullocweb.net

Intentes descarregar tot el lloc (-r), amb tot el contingut necessari (-p), sense passar-te ocupant ample de banda (--limit-rate=20K), fent pauses de 15 segons per a que l'administrador no sospiti massa (--wait=15) i identificant la sessió com si fos un navegador "normal" (-U Mozilla).

Gràcies a "papapep" de l'Ubuntu Catalan Team per la informació! Era per baixar tots els fons d'escriptoris de la web: http://www.ironmaidenwallpaper.com/



Direccionar a un fitxer, un llistat d'arxius en una connexió FTP
2010-03-27T02:09:00.000-07:00
  ftp> mls * files



587 Kbps amb l'Amule
2010-03-27T00:48:00.000-07:00


Així m'anava l'Amule fa uns instants, descarregant la segona part de la sèrie documental "Totes aquelles cançons", que podeu descarregar de TotsRucs, clicant ací.

Normalment, l'Amule/Emule sol baixar a una velocitat mai superior als 15O Kbps. Així que, per uns moments (i gràcies a la màgia de TotsRucs), ha baixat a 587 Kbps!! Aŀlucinant!




Descripció: 

En la sèrie 'Totes aquelles cançons', a través de 13 capítols de mitja hora, es vol mostrar el perquè i la manera com homes i dones d'àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a crear un ampli moviment popular de redreçament i normalització de l'ús de la llengua a través de la cançó, malgrat les circumstàncies polítiques adverses. La dictadura sorgida de la victòria de Franco en la Guerra Civil va representar per a Catalunya la pèrdua de la llibertat, la desaparició de les institucions nacionals d'autogovern i una persecució desfermada contra la llengua i la cultura catalanes, condemnades pel nou règim a desaparèixer de la vida pública. En la sèrie 'Totes aquelles cançons', a través de 13 capítols de mitja hora, es vol mostrar el perquè i la manera com homes i dones d'àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a crear un ampli moviment popular de redreçament i normalització de l'ús de la llengua a través de la cançó, malgrat les circumstàncies polítiques adverses.


Qui és Josep Anglada?
2010-03-21T04:49:00.000-07:00


Així pensa l'extrema-dreta d'aquest país. Ells un "Viva España" clar i fort. Nosaltres, ben lluny d'ells.


Màgica Nit a Cassana!
2010-03-20T03:27:00.001-07:00
http://magica-nit.pellikana.cat/

Comença altra aventura, aquesta vegada realitzada íntegrament amb el meu propi codi.Com veieu, he estalviat el nom del domini creant un sub-domini a la web del grup. Si , això es pot fer! ;)

Màgica Nit a Cassana pretén ser una web per a fomentar la nostra cultura i llengua, així com tindre apunts en valencià sobre tots els temes que tractaré en la mateixa, en especial d'informàtica (on hi ha un gran buit en la xarxa en molts aspectes).

Evidentment estarà quasi sempre enfocada al món GNU/Linux, de la mà de l'Ubuntu Catalan Team, i ara també dels companys de Debian. Si, m'he enamorat del Debian Squeeze! (supose que serà el ninotet, que em recorda a tantes coses de menut!)

I com comence les pràctiques el proper dia 6 d'abril , també estarà àmpliament enfocada a la programació web: XHTML, CSS, PHP, Javascript, MySQL,Smarty...

Salutacions!


La crisi
2010-03-18T06:17:00.000-07:00


«Suposem que, en un moment determinat, cert nombre de persones treballa en la manufactura d'agulles. Treballant -diguem- vuit hores diàries, fan tantes agulles com el món necessita.Algú inventa un enginy amb el qual el mateix nombre de persones pot fer dues vegades el nombre d'agulles que feia abans. Però el món no necessita duplicar aquest nombre d'agulles: les agulles són ja tan barates, que difícilment pogués vendre alguna més a un preu inferior.

En un món amb un poc de seny, tots els implicats en la fabricació d'agulles passarien a treballar quatre hores en lloc de vuit, i tota la resta continuaria com abans. Però en el món real això es jutjaria desmoralitzador. Els homes encara treballen vuit hores; hi ha massa agulles, alguns patrons van a la fallida, i la meitat dels homes anteriorment emprats en la fabricació d'agulles són acomiadats i es queden sense feina. Al final, hi ha tant de temps lliure com en l'altre pla, però la meitat dels homes estan absolutament ociosos, mentre l'altra meitat segueix treballant massa. D'aquesta manera, queda assegurat que l'inevitable temps lliure produïsca misèria per tot arreu, en lloc de ser una font de felicitat universal. Pots imaginar alguna cosa més insensata? »

Bertrand Russell
In Praise of Idleness (any 1935)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell





Presentació "Històries del Paradís" de Xavi Sarrià a Castalla
2010-03-12T22:50:00.000-08:00


Assemblea de Maulets de la Foia de Castalla (L’Alcoià)

El passat 5 de març tingué lloc la presentació del llibre de Xavi Sarrià a l’ Institut de Castalla (antic IES Enric Valor) a iniciativa de la nova Assemblea de Maulets.
La nostra assemblea es va formar fa escassos cinc mesos a mans d’uns quants joves de Castalla amb el nom de Foia de Castalla, ja que comprèn també els termes d’ Ibi, Onil i Tibi.
Nosaltres cercàvem un acte per fer-nos conèixer, i l’oportunitat no haguera pogut ser millor. Després de diversos intents, vam concretar una data perquè Xavi Sarrià (cantant i guitarrista del grup de música “Obrint Pas”) es desplaçara a Castalla per presentar-nos el seu llibre “Històries del Paradís”.

Sabíem que aquesta iniciativa agradaria a la gent, i sobre tot, als més joves. No obstant, la sorpresa fou major al veure la quantitat de persones que, a pesar del temps espantós d’aquell dia, van voler participar en aquest acte. Tot l’esforç es va veure recompensat.
La presentació fou a càrrec d’un membre de l’Assemblea i d’en Xavi. Aquest va contar nombroses anècdotes succeïdes al llarg de la seua trajectòria com a membre del grup. També va parlar sobre la seua afició a l’escriptura des de ben petit, així com l’origen d’algunes de les històries reals del llibre, i va acabar amb un torn de preguntes molt amè. Tingué un gran èxit la venda del seu llibre, el qual recomanem.

D’aquesta manera estem satisfets perquè tota aquesta gent poguera gaudir de les paraules d’en Xavi, així com de la cançó que va cantar acompanyat amb la guitarra, “Lluna de Plata”, en honor als deu anys de la mort del nostre veí Enric Valor.

Tanmateix, després de la presentació, anàrem a fer una “picaeta” i seguirem parlant amb el nostre convidat, que ens va deixar un molt bon sabor de boca, i des d’aquí li donem les gràcies, sobre tot per la seua amabilitat i dedicació.

Finalment, també volem agrair el suport per part de l’Assemblea de Maulets de l’Alcoià i de l’Alacantí, i animar a tots els joves de la Foia que vulguin participar a les nostres assemblees. Esperem que l’èxit d’aquest acte es torne a repetir aviat. Ens veiem a la pròxima!
“Assemblea de Maulets Foia de Castalla”


“On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació” 
Enric Valor i Vives




Planisses: davant de nosaltres s'obre l'horitzó
2010-03-10T00:58:00.000-08:00

Per acabar el curs, tenim que construir i administrar una web amb el programari de gestió de contingut (CMS) Joomla!. Jo de moment he pujat la web, i li he posat una plantilla al meu gust. Que de què tracta? Doncs després de pensar-ho i repensar-ho, i tenint en compte que fa 10 anys que ens va deixar el nostre veí de Castalla, Enric Valor, no podria fer altra cosa que dedicar-li-la!

http://planisses.netne.net/

Va per vostè, senyor Valor!

"Entre dues clarors, vam dominar per fi els aiguavessants del barranc de la Fusta. Aquest s'acabava en uns penyals amples en rastellera transversal que tenia un pas llarg i estret per on s'enfilava el camí. Les ferradures colpejaren en dur pel darrer tros, de sòl de roca, i isquérem a l'altiplà. Davant nostre i per tots els costats, s'obria l'horitzó. Una petita foia quasi plana, oberta al nord i al sud-est, s'estenia des d'allí com un parell de quilòmetres. Al seu principi hi havia el mas, a cent metres de nosaltres; el camí ja era planer fins a la casa. De ponent a migjorn, és a dir, a la dreta nostra, dominant encara aquell altiplà, corria una cadena de tossals arredonits, amb algun crestall, tots tapats de bosc, que constituïen el capdamunt de la serra. Davant per davant, el pic gegantí del Maigmó, a una llegua lluny però lligat als dits tossals en arc, era il·luminat per les darreres claredats de la vesprada. En el pla de roca viva on s'alçava la casa, a rodals clapat de terra o de blana molsa, s'obrien moltes cadolles, a vessar d'aigua de pluja, les quals relluïen com a bassals d'argent viu al reflectir el tel ple de claror.

Allí baix, quina calma i quin silenci, Déu meu!

Aquell terreny, alt i brau, sempre produeix, quan hi arribes, una pregona impressió. Nosaltres avançàrem cap al mas amb el cor alegre, però semblava com si no gosàssem parlar, com si teméssem trencar amb la nostra veu algun dolç encantament que es desprenia de la puresa, de la quietud i de la bellesa del lloc"

Enric Valor, "Contalles de la Boira".
(parla sobre Planisses, al terme de Castalla)

Parlaments d'Enric Valor per als lliuraments dels "Premi Enric Valor":

1999


1998



Presentació "Històries del Paradís" a l'institut de Castalla
2010-03-02T22:29:00.000-08:00

El proper  divendres, 5 de març,  tindrà lloc el primer acte de l'Assemblea de Maulets de la Foia de  Castalla  (l'Alcoià). Concretament tindrem amb nosaltres a Xavi Sarrià (cantant  d'Obrint  Pas) presentant el seu primer llibre: "Històries del paradís". L'acte  tindrà  lloc a l'Institut de Castalla (C/. Leonardo Jover, 53), de Castalla  (l'Alcoià) a  les 20 h.

T'esperem!

Contacte: foiadecastalla@maulets.org


Instal·lant Ubuntu Satanic Edition
2010-02-16T23:46:00.000-08:00

http://ubuntusatanic.org/

Ja fa anys que vaig veure aquesta "distribució" d'Ubuntu (més que res un canvi de l'aparença de Gnome), que ha tingut també la seva polèmica entre la secta cristiano-catòlica. I quina gent! Deixeu-nos tranquils!

Doncs bé, a manera de recolzar aquesta iniciativa, i després de l'intent fallit del post anterior de canviar la meva aparença hui, doncs he decidit instal·lar els paquets necessaris per donar-li un toc tenebrós al meu ordinador: un toc pagà i rebel. El que siga menys un toc de censura. Si voleu censura i badallar un rato, ací teniu Ubuntu Christian Edition, on teniu  programari GnomeSword per a llegir un passatge de la bíblia cada dia, una ferramenta de control (censura) paterna, i el millor de tot: està en anglès antic!!! Jo espere amb impaciència el FuckourSons:programari per ocultar la pederàstia, "Col·labora amb el Tercer Reich", o el que més m'agrada: "Ex-cel: Calcula la teua fortuna".

El primer que farem per a instal·lar aquesta meravellosa aparença, és:

Afegir la clau:
wget -q http://ubuntusatanic.org/ubuntu-se-key.gpg -O- | sudo apt-key add -
Editar l'arxiu sources.list, i afegir el següent (per a Karmic Koala):
# Ubuntu Satanic Edition
deb http://ubuntusatanic.org/hell karmic main
deb-src http://ubuntusatanic.org/hell karmic main
Actualitzar i comprovar:
sudo apt-get update
apt-cache search satanic
Instal·lar:
sudo apt-get install ubuntu-satanic  (si utilitzes Gnome)
   sudo apt-get install ubuntu-satanic-wide (si utilitzes Gnome i un monitor Wide-Screen)
   sudo apt-get install kubuntu-satanic (si utilitzes KDE)
   sudo apt-get install kubuntu-satanic-wide (si utilitzes KDE i monitor Wide-Screen)

Instal·lar Protector de Pantalla:
sudo apt-get install eternal-ubuntu

Per a veure les opcions a modificar, una vegada instal·lat, feu un cop d'ull a aquesta pàgina:

http://ubuntusatanic.org/configuration.php

Personalment m'encanta el tema d'icones, i l'aparença final és un tema fosc, molt treballat, i amb fons meravellosos. Molt complet!

Però ací no acaba tot! La gent que ha fet aquesta distribució, no contents en les llibertats del programari lliure...Ens proporcionen un àlbum de música lliure per la cara!


Hi ha grups francesos i un d'Argentina, i tots estan registrats a la web de música lliure Jamendo.

Es pot instal·lar aquest disc mitjançant l'ordre:
sudo apt-get install music-for-the-damned

I després el trobareu a:
/usr/share/music/

I després de tot açò no em queda més remei que escoltar Led Zeppelin, i posar-me les cançons que composaren amb l'ajuda de la màgia negra, com per exemple Kashmir.

Per cert, podeu fer una ullada al meu nou escriptori: 



Salutacions amics de Lucifer! (traduït del llatí com "el que porta la llum").


Provant GnoMenu
2010-02-16T23:12:00.000-08:00


Obrim l'arxiu "sources.list" amb l'editor "gedit" o qualsevol altre:
sudo gedit/etc/apt/sources.list
Afegim al final del fitxer les següents línies:
#GnoMenu
deb http://ppa.launchpad.net/gnomenu-team/ppa/ubuntu karmic main
deb-src http://ppa.launchpad.net/gnomenu-team/ppa/ubuntu karmic main
Afegim la clau als repositoris:
sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys 95B47d2A
Actualitzem:
sudo apt-get update
Instal·lem:
sudo apt-get install gnomenu
Reiniciem el panell:
killall gnome-panel
Botó dreta al panell --> Afegir al Quadre --> I Cerquem Gnomenu

Ja tenim instal·lat el GnoMenu al nostre sistema. Podem llevar l'altre amb el botó de la dreta sobre ell, i "Suprimeix del quadre". Podem moure el panell a sota de la pantalla per fer com si fos un Guindow$. 
Personalment, no em va molt ràpid i he decidit continuar amb la meua barra de tota la vida. Espere que algú amb un ordinador més potent puga gaudir d'aquesta ferramenta. Salut! 




Iron Maiden - The Trooper ( Fons d'Escriptori - Wallpaper - Background)
2010-02-14T23:34:00.001-08:00
Ací vos passe un fons d'escriptori que vaig fer fa uns anys, en una versió millorada (l'anterior era a menor resolució i es veia més malament).

Es tracta de la famosa portada del single  "The Trooper" dels Iron Maiden, però adaptada a la nostra realitat nacional. Tens idees de com millorar aquest fons d'escriptori? T'apeteix modificar-lo?... Doncs, a que esperes?



(clica ací per descarregar-lo)
(clica ací per descarregar la tipografia d'Iron Maiden)

Per instaŀlar el tipus de lletra dels Iron Maiden, cal copiar el fitxer a la carpeta:
 C:\Windows\Fonts

O si utilitzes un sistema GNU/Linux com Debian o Ubuntu, com a "root":
sudo cp "metalord.ttf" /usr/share/fonts/

Cal reiniciar l'aplicació (GIMP, Photoshop, etcètera), que estigueu utilitzant si voleu tindre disponible la lletra Metal Lord.

Si teniu idees per incloure més elements, o senzillament voleu posar alguna frase al fons, ací teniu tot el necessari!  Jo de moment l'utilitze com a icona de blogger!

Up the Irons!


Dünedain: Buscando el Norte II
2010-02-14T04:45:00.000-08:00


Hi ha que recolzar als grups que distribueixen les seves obres de forma gratuïta, i Dünedain ho fan des de sempre:
http://dunedain.es/buscando_el_norte/discos.htm

A la seua web es pot descarregar la seva nova producció, "La tierra de los sueños", és la segona part d'una obra totalment gratuïta anomenada "Buscando el norte".  

Fan un heavy metal melòdic, i l'àlbum ha sigut gravat per Karlos Kreator. Podeu veure la crònica a la web de Mariskal Rock. 



Cosmos
2010-02-11T23:11:00.001-08:00

http://www.ziddu.com/download/8555743/cosmos.zip.html

                                                   http://www.ziddu.com/download/8556178/cosmos_jordi.zip.html(modificada)

Ací teniu el fons d'escriptori que estic utilitzant. És en format ".xml". Açò vol dir que el fons d'escriptori va canviat automàticament (cada 30 minuts aproximadament).

Si us agrada l'espai, els estels i tot lo relacionat amb la nit, baixeu-lo. I si no us agrada, podeu utilitzar l'arxiu ".xml" per a posar les fotos que vos agraden i passen automàticament:

<static>
<duration>1795.0</duration>
<file>/usr/share/backgrounds/cosmos/cloud.jpg</file>
</static>
<transition>
<duration>5.0</duration>
<from>/usr/share/backgrounds/cosmos/cloud.jpg</from>
<to>/usr/share/backgrounds/cosmos/comet.jpg</to>
</transition>
<static>
<duration>1795.0</duration>
<file>/usr/share/backgrounds/cosmos/comet.jpg</file>
</static>

Únicament hi ha que canviar l'etiqueta  i posar l'arxiu que desitgeu (direcció completa).

També podeu canviar la duració (que està en segons), a la que vulgueu. Recomane que, si no teniu un ordinador molt potent, no li poseu que es passe cada 2 segons, sinó pot ser explote (sobretot si és Window$ Vi$ta).

Com podeu comprovar, hi ha també etiquetes per a les transicions d'una a l'altra, on tindreu que posar la foto que hi ha, i la que va. La transició dura 5 segons. Recomane deixar-ho així.

Si utilitzeu GNU/Linux, i feu servir l'escriptori Gnome, podeu baixar també aquest tema:
http://gnome-look.org/content/show.php/BlueSpace+II?content=78633
o aquest altre:
http://sunjack94.deviantart.com/art/Moonlight-From-Space-148783835

Salut i revolta!



La Llengua d'un Poble Esclau
2010-02-10T11:38:00.000-08:00






"Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes" 

Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias
(Proclamat rei d'espanya per el dictador Francisco Franco Bahamonde, i actualment en el càrrec)


Incrustar subtítols amb Mencoder
2010-02-07T13:14:00.000-08:00


Si algú s'ha trobat amb un fitxer ".srt" de subtítols i un film per a afegir-los permanentment, per poder veure-la al DVD de casa, en GNU/Linux i amb el programari Mencoder, únicament fa falta fer açò:

mencoder -vop pp=de,scale=548:222 -oac copy -ovc lavc -lavcopts keyint=25:vcodec=mpeg4:vbitrate=679:vpass=1 -sub  -o fitxer_subtítols.srt film_amb_subtítols.avi film.avi

Volia afegir els subtítols al film "Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet", que vaig baixar a Tots Rucs


Mort a les X: Creant un escrit des del terminal
2010-02-01T22:48:00.001-08:00

(clica per veure a mida real)

Ací estic, a l'entorn de text intentat crear un escrit mitjançant elinks i screen. I la veritat és que costa lo seu...

Screen és una ferramenta per a disposar de diversos programes oberts a l'hora, com si foren finestres obertes.Evidentment no hi ha finestres, ja que estem en un entorn sense X (sense gràfics).

En un primer moment intentava fer una captura de pantalla amb un programari anomenat Scrot(no, no penseu això, per que significa Screen Shotter), però resulta que després de pegar-li voltes, no es poden fer captures a les terminals...Almenys no si ho fem des d'una terminal executada amb CTRL+ALT+Fx, on "x" són els números de l'1 al 6.Després intentaré fer-ho al mode gràfic per a que us fajeu una idea de com és aquest entorn.

Bé, comentarem el programari "Screen" i "Elinks". Screen és un "gestor de finestres", però aquestes no es veuen XD. Es senzill de fer servir:
apt-get install screen
Amb aquesta comanda instalŀlarem el programa.
Després l'executem amb un senzill:
screen

Ara per a crear una nova finestra, amb l'ordre:
CTRL + a + c
Per a canviar entre les finestres:
CTRL + a
Per a veure un llistat de les finestres:
CTRL + a + " 
Per a canviar el nom de la finestra actual:
CTRL + a + A
Per anar a un número de finestra determinada:
CTRL + a + num_finestra


El capitalisme acaba amb els vídeos a Màgica Nit
2010-01-28T22:42:00.000-08:00
Tots els vídeos en format lliure, han desaparegut...

Gràcies a Chris Double de TinyVid per habilitar els vídeos i poder així baixar-los!!! 
;)

I started tinyvid.tv to experiment with the HTML 5 video element. Now that the major video sites (Daily Motion, Vimeo and YouTube) support HTML 5 video I feel there is no longer a need for an experiemental site like tinyvid. Unfortunately the costs of running a video sharing are too high to keep operating it as an experiment.      Thanks for your usage of tinyvid and enjoy HTML 5 video at the major sites. Keep lobbying your favourite sites and browser vendors to support the codecs that you wish to use.
     You can email admin@tinyvid.tv if you need access to a video you uploaded or have any other questions about tinyvid.



Les Cròniques de Castalla la Roja: "La Crònica de Castalla" i el greu estat del periodisme castellut
2010-01-28T01:31:00.000-08:00

Un batlle reparteix...

Que en plena crisi capitalista, els diners del poble es gasten per a fer-li publicitat a l'alcalde de la localitat, i que aquest tinga un sou més elevat que l'alcaldessa de Palma de Mallorca, no pareix importar-li a ningú.

Un batlle reparteix fulls clandestins

Que el periòdic del poble estiga a vessar de propaganda electoralista, i escrit únicament en la llengua de l'imperi, excepte la paraula "Festa" i "Foia" (per pura vergonya), no pareix importar-li a ningú.

Un batlle reparteix fulls clandestins.

Per a anar a fer-li la pilota a alcaldes i regidors, no cal una cita amb ells. Únicament escriure un pamflet cada més, amb els diners de tots... i no pareix importar-li a ningú...
       
Un batlle reparteix fulls clandestins.

Que escriguen una notícia sobre Enric Valor, després de canviar-li el nom a l'institut del seu nom de forma grollera , i que les poques paraules en la nostra llengua que hi ha, estiguen mal escrites, no pareix importar-li a ningú.

Un batlle reparteix fulls clandestins.

Un  jove escriu un article al bloc, des de sa casa, escoltant "Le petit Ramon"  mentre beu un suc de taronja i denuncia que Un batlle reparteix fulls clandestins.


(tot i que la cançó original, es just el contrari... :) ) 



Màgica Nit
2010-01-27T22:44:00.000-08:00
Revifar-se amb el fred més punyent
treient fum per la boca
contrastant els graus més extrems.

Deixar que la nit fili la gelada 
i que ens regali estels fins a l'alba;
que entri nítida pels vidres transparents
i ens transporti a l'univers del perfum genuí.

Raigs amb encís, 
hores per ser feliç
i entendre que el món 
és un joc anomenat laberint.
Amb camins sense fi,
d'altres que et tornen al lloc de sortir,
alguns que s'acaben al pou de negror.
I un, només un camí,
que et transporta, com avui,
al cel lluent d'una màgica nit
sense núvols, ni boires, ni malsons ni botxins.

Màgica nit.

Isabel Barriel



Res no passa sense ser abans un somni: Un dia com a fedatàri
2010-01-27T05:00:00.001-08:00


Una escletxa de llum el va despertar com qualsevol altre dia. Una escletxa de llum que esdevindria una petita ombra unes hores després...la rutina: meravellosa  quan es trenca, i meravellosa quan la trobes a faltar!

I es que demanar la llibertat d'expressió avui dia continua sent una cosa difícil. Però el pobre il·lús no ho sabia. Pensava que la societat avançava de forma natural cap al respecte i la llibertat...i quin bleda! 

Es preparà l'esmorzar com cada matí, amb un cafè que ja havia sigut escalfat més d'una vegada, i amb unes torrades amb oli per a espavilar i posar-se mans a la feina. Hi ha que estudiar, i el matí passa volant! 

I vinga a passar apunts, i vinga a escriure a l'OpenOffice, i amb el missatger instantani engegat per a crear una falsa il·lusió d'estar acompanyat, i quan no, entrant a la nova xarxa social de moda a veure que han posat i que va a posar per a crear altra falsa sensació de comunitat unida. "I quins temps mes moderns! On l'abundant facilitat per a la comunicació s'ha convertit únicament en soroll, rebombori, enganys i pèrdua de temps!" Pensa ell mentre acaba de passar apunts per a l'examen de Xarxes, i apaga el navegador web.

I com Murphy mai s'equivoca, la impressora no té tinta. I a agafar l'abrig, i baixar per les escales, que ja és quasi l'hora de dinar! "Agafaré un plec de signatures per a veure si vaig emplenant-lo!" Pensa el pobre il·lús mentre, a  passes nervioses, camina cap a la copisteria de tota la vida. 

"I quina cua!" Pensa després d'un "Bon dia" quasi sense alè. I és que els virus i els llapis de memòria no es duen bé. I les copisteries ho saben millor que ningú!.  Com sempre, analitza l'espai on es troba. Que poc que li agrada estar en espais reduïts! "Res no passa sense ser abans un somni". Això és el que posa al eslògan de la copisteria, en un cartell bonic que hi ha a la paret  de la dreta, damunt de les targetes de felicitació. Però també s'adona que és l'únic que hi ha en la seua llengua a tota la tenda...Quan per fi li arriba el torn, el pobre il·lús li dona la seua unitat de memòria a la dependenta, i espera:

- Em voldries signar per a la campanya "Televissió sense fronteres"? - pregunta el pobre il·lús amb un somriure.

Però després d'unes explicacions breus sobre de que tracta la campanya, la senyora que s'ocupa de les còpies, li respon amb un to definitiu:

- No teniu altra cosa millor que fer? 

El pobre il·lús (que fins a eixe moment no ho sabia), canvia de sobte la seua concepció sobre la societat en la que vivim, tot i que ja sospitava alguna cosa.  La gent que lluita per la llibertat és pot contar amb els dits de la mà, i cap perfectament en un comentari del Twitter, i el que abans era un somni, ara esdevé malson.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

I tot aquest rollo? Senzillament per dir que hi ha que somiar per a fer coses en el món actual. Entre tots podrem aconseguir aplegar fins a les 500.000 signatures a favor de la llibertat d'expressió. A favor de poder elegir que és el que volem veure (si es que volem veure alguna cosa). A l'any 2010 ningú  pot dir que podem veure i que no.

També comentar que sempre hi haurà algú que veja amb mals ulls aquesta iniciativa.Probablement no sàpiguen ni de que va la cosa, o senzillament volen censurar les veus que no pensen com ells. Però tranquils, per què "Res no passa sense ser abans un somni". I com a única representació  en la nostra llengua entre totes aquelles frases de la tenda, tenim el deure de fer-la realitat: entre tots aconseguirem aquest somni!

Salutacions a tots els fedataris!



Ansiedad - En la Calle
2010-01-24T22:51:00.000-08:00


Videoclip del grup de rock Ansiedad, interpretant "En la Calle", tema que forma part del seu nou disc "Buscando una Salida".


Ser Joan Fuster
2010-01-23T23:50:00.000-08:00
"Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meua professió, en canvi, és ser Joan Fuster."  Joan Fuster

Alguns dels més cèlebres aforismes de Joan Fuster introdueixen els "capítols" de la seva vida. Seguim la trajectòria d'un dels intel·lectuals més importants que ha donat la cultura catalana al llarg del segle XX a partir de l'arxiu literari i fotogràfic de l'escriptor i de moltes altres fonts documentals, entre elles dues entrevistes televisives que ens mostren el compromís de l'assagista amb el país, el seu afany de comprensió i coneixement i el seu sentit de l'humor.

Tot i escoltant les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster, autor d'un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d'articles de premsa i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils, des d'una perspectiva crítica i rigorosa.

"La violència engendra violència. Però no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència i –sobretot-la veritat engendra violència." Joan Fuster

(1)



(2)



La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. En aquests llibres Fuster afirma que per redreçar la cultura autòctona del País Valencià cal estrènyer el vincles amb els altres territoris de parla catalana, creant una comunitat cultural o, fins i tot, política: els Països Catalans.

font: Viquipèdia

"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!"  Joan Fuster


Marxa Reivindicativa al Montdúver
2010-01-21T23:21:00.000-08:00

Maulets l'Alcoià, i Maulets Foia de Castalla estarem a la marxa al Montdúver per TV3!!

http://www.maulets.org/alcoia/
http://www.llibertat.cat/content/view/7671/29/




Del Roig Al Blau: La Transició Valenciana
2010-01-21T22:33:00.000-08:00
La transició valenciana va estar marcada per el conflicte entre les dos forces: el roig, els que estimàvem un País Valencià amb la senyera reial, la del penó de la conquesta,..amb la nostra senyera. Un País Valencià que aniria de la mà amb Mallorca i Catalunya, amb els qui no solament tenim una llengua en comú, sinó una cultura que compartim des de fa segles. Per altra banda estan els blaus: els que volien una comunitat autònoma dins d'Espanya, poc a poc castellanitzada, sense identitat, venuts a la "divina providència".

"Del Roig al blau. La transició valenciana (2004) és un documental sobre la transició espanyola al País Valencià entre als anys 1975 i 1982, des de la mort de Francisco Franco fins a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. S'hi relata les grans manifestacions, les primeres eleccions, i la que s'anomenarà Batalla de València, a partir d'entrevistes a alguns dels actors polítics i socials que més van intervenir en aquell moment."

Per veure'l cal Firefox 3.5! 
http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/

(1)


(2)


(3)



Iron Maiden: Somewhere in Time
2010-01-15T13:24:00.000-08:00

Són els meus xics!!Iron Maiden per a mi són molt grans, i sempre estan com a màxim referent musical en les meus viatges cap a la món imaginari dels paisatges i sensacions que dibuixen els acords i els "riffs" salvatges del rock and roll. Iron Maiden i el seu Somewhere in Time de 1986. Un disc polèmic per la inclusió de teclats al seu so característic (per a mi encertat).

La inicial “Caught Somewhere in Time” ja obri l’envoltori per descobrir-nos un disc ple a vessar de “riffs” ràpids i contagiosos amb solos per al record (lo millor de la factoria Maiden). Nicko porta el ritme de la bateria al límit durant tot el disc, i Adrian Smith i Dave Murray estan totalment compenetrats per a fer els solos “doblats”, marca registrada de la donzella. “Wasted Years” ens porta el so metàlic més nostàlgic dels britànics, sense ixir-se’n de la sonoritat típica dels anys vuitanta: “Don’t waste your time always searching for those wasted years. Face up…make your stand, and realise you’re living in the golden years”.
http://www.youtube.com/watch?v=cOVzXYEU3Bk

“Sea of Madness” és una de les joies del disc. Una joia en brut que cal analitzar fins trobar el “feeling” que la fa imprescindible. I és el ritme trepidant, els solos, i la part melancòlica el que la fa irressistible per a tots els amants del heavy metal.

“It’s madness,

The sun don’t shine

On the sea of madness,

There ain’t no wind to fill your sails,

Madness,

When all you see can only bring you sadness

On towards the sea we go…”

I que dir de “Heaven Can Wait“? Una peça indiscutible per als directes, on el públic pren el protagonisme que es mereix, amb l’ajuda de milers de veus cantant amb Dickinson de forma magistral. Altra joia en brut: “The Loniless of the Long Distance Runner” , basada en un film del mateix nom, trenca el silenci amb els riffs inicials que posen la pell de gallina. M’encanta el so de la guitarra durant tot el disc, amb eixe so futurista, i eixa música que sembla sortida del film Blade Runner (una deles fonts d’inspiració per a l’espectacular portada).

“Strange in a Strange Land” té una línia de baix que ha esdevingut el segell personal del grup durant anys. Una de les cançons més Maiden de tot el disc. “Deja Vu” comença amb una guitarra melancòlica que pronte es converteix en un ritme accelerat de bateria i una cançó en la línia del disc: accelerada i amb unes guitarres semblants a les que emocionaren al cap del “The Soundhouse Tapes” quan Dave Murray i Steve Harris presentaren la maqueta cap a finals dels setanta.

Acabem amb “Alexander the Great“, amb l’aportació històrica descarada de Bruce Dickinson, i amb unes guitarres tallades pel mateix patró que les de “The Loneliness…”  Un final genial per a un disc genial, que continuaria amb el també històric “Seventh Son of a Seventh Son”, però això ja és altra història…
Up the Irons!
Podeu baixar-lo ací! 



Deu anys sense el guardià de les paraules
2010-01-13T01:46:00.000-08:00

"Una vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de cacera en el seu mas de Planisses. I un dia de novembre, a les primeres i quietes hores de la vesprada, vam eixir cap allí des del poble, pel camí de la Creu Vermella. Un sol pàŀlid i tebi iŀluminava de gaidó els espessos olivars i daurava les pinedes llunyedanes; sons de picarols venien de les altes llomes, i sentíem les veus allunyades i malenconioses dels mulers que llauraven per les recòndites fondalades. Al davant nostre, cap al sud, la serra de Castalla s'alçava una llarga sèrie de pics elevats i majestuosos, on s'agafaven, quiets i brillants, alguns borrallons d'esfilagarsada boira.

El peu de la serra, en la direcció de migjorn que nosaltres dúiem, s'escau a hora i mitja bona del poble. El camí, fins allí, travessa una terra bastant plana, reblida d'oliverars, ondulada lleument per les llomes que davallen dels vessants de la serralada, i tallada per rieres seques cobertes de pedregós ramblís on creix algun pi bledà i alguna aïllada mata de baladre. El colpeig de les ferradures de les mules que muntàvem feia un ressó alegre enmig del silenci quasi absolut dels olivars. Quan arribàvem a la cruïlla de camins del Llentisclar, un home vell llaurava un guaretó a la vora del camí, i ens va veure passar a cavall i amb les escopetes al muscle. Ell parà gentilment la tasca i el saludàrem. Després ja no vam trobar ningú. "

Recordem a Enric Valor! Des de Castalla, la gent que estima la seua llengua i el seu país, et recordem avui, 10 anys després de que per fi abandonares Cassana:Planisses, Gentisclar, L'Empenyador, la Serra de Castalla i tants altres indrets on els castelluts passem estones agradables, i que tu vas immortalitzar per sempre.


"On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació" 


La gent dels Països Catalans no t'oblidem!!! 

I.E.S Castalla (abans Enric Valor)

Vilaweb
El Punt
Pica'm
Can Carrasca
Cucarella
Edicions del Bullent
Beniarrés al dia
Paco Rico Rico
Pàgina 26
Diari "Información"
Levante
Ràdio Catalunya
El Raig


I a fora del país, tampoc!

ABC 
Europapress
20 minutos



L'autèntica rebeŀlió la podem fer dia a dia!
2010-01-12T02:51:00.000-08:00

Des de fa temps que pense que l'autèntica  rebeŀlió, anar contra el poder establert, fer alguna cosa realment innovadora i de profit, consisteix bàsicament en una cosa: escriure bé la llengua, utilitzar paraules que estan en desús, parlar al País Valencià únicament en la nostra llengua (aquesta més difícil, però una meta per a mi).

Això avui en dia es fer rebeŀlió. En un món cada vegada més globalitzat, i on la gent cada vegada es més estúpida (el poder i la televisió estan fent la seua feina), fer aquestos petits gestos, és anar contra el sistema.

La qüestió és intentar-ho. No fa falta escriure perfectament i no cometre errades (que això ja seria una meravella!) . Únicament amb el fet d'intentar-ho, ja és una batalla guanyada. I fer-ho en tots els àmbits: amb el client de missatgeria instantània (messenger en anglès), o els missatges curts de text (sms en anglès) i altres tecnologies que hi ha a l'actualitat!

I tot açò, a que ve? Gràcies a les poesies en la nostra llengua. La poesia és: l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble, segons la viquipèdia.

"Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l’estufa. L’hivern no és trist: És una mica malenconiós, d’una malenconia blanca i molt íntima. L’hivern no és el fred i la neu: És un oblidar la preponderància del verd..., un recomençar sempre esperançat"
Miquel Martí i Pol

Per exemple, amb aquesta poesia de Miquel Martí i Pol no entenia el que volia dir "gebre". El gebre són uns cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.

Sóc un enamorat de la nostra llengua. Dies com hui, en el que s'han fet dos atemptats contra ella, em preocupe:

El govern espanyol es desentén de la reciprocitat TV3-Canal 9

Canal 9 retalla en un 75% el pressupost destinat al doblatge en valencià. 

I després d'aquestes notícies quina és la lluita que ens queda? Escoltar música en la nostra llengua, veure cinema en la nostra llengua, parlar en la nostra llengua, tindre l'ordinador en la nostra llengua: tant si gastes GNU/Linux, com si gastes Windows... És l'autèntica batalla del dia a dia, i el motiu d'orgull de veure com la nostra llengua està viva a pesar de tots els atacs durant segles!

Gràcies a elles, a ells, a nosaltres, a vosaltres, a tu... A tota la gent que ha resistit aquesta dura batalla durant anys, durant segles... O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble: O ARA, O MAI! 


Bèsties negres de l'espanyolisme contemporani
2010-01-06T11:01:00.000-08:00
Magnífic aquest document sobre els atacs que han patit distintes personalitats per defendre una ideologia, per defendre la nostra pàtria. Copiat i pegat del Racó Català (per Pirinenc):

Des de sempre que l'espanyolisme ha tingut la necessitat (com pràcticament totes les ideologies) de visualitzar el seu anticatalanisme en la figura d'algú, és a dir, trobar algú a qui consideressin centre de masses del catalanisme o independentisme (separatismo) per tal de ser el blanc de totes les seves ires. Al llarg de la història han sigut diversos els catalans que han oplert aquesta necessitat de l'espanyolisme de tenir un blanc contra el qui desfogar tota la seva ira. La cosa ha anat evolucionant. Durant els anys 80 el blanc principal de les seves ires fou Jordi Pujol, president de Catalunya, no perquè fos independentista sinó perquè en aquells temps de reconstrucció nacional el catalanisme era representat bàsicament per Jordi Pujol. La percepció d'anti-crist que tenia l'espanyolisme de Pujol es va atenuar quan Pujol va començar a pactar amb el PSOE primer i amb el del bigoti després. Així el mateix espanyolisme que bramava el ja mític "Pujol enano habla en castellano" va acabar acceptant el nomenament de Pujol com "Español del año".
 
 
Atenuada la ira contra Pujol, i donat que Pujol s'anava fent gran, CiU perdia poder a Catalunya a favor de  l'espanyolisme (PSC-PSOE) va caldre buscar una altra figura per esdevenir blanc de totes les ides, odis anticatalans i anticatalanisme salvatge i visceral. En aquells moments s'erigia la figura de Josep Lluís Carod Rovira (eren els temps en els quals la figura d'en Carod estava respectada dins de l'independentisme, on Carod inspirava il·lusió en el catalanisme; el carod d'abans). La substitució de Pujol per Carod-Rovira com a centre de masses de les ires espanyolistes es va consumar en les eleccions de l'any 2003 on ERC i l'independentisme van tenir una pujada espectacular. Les alarmes de l'espanyolisme es van disparar i les ires, materialitzades en la figura de Carod es van començar a anar vestint. La imatge de Carod parlant la nit electoral de que tenia la clau i que "els qui havien de saber que a partir d'aleshores les coses canviarien (en referència a Madrid)" va fer enfurismar l'espanyolisme fins a nivells que mai no s'havien vist quan Pujol representava l'anti-crist.
 
L'odi contra Carod era pal·lès tant a nivell mediàtic com a nivell cateto en manifestacions "por la unidad de españa" fins i tot van aparèixer tombes amb el nom de Carod escrit. L'espanyolisme va tenir un orgasme amb el cas de Perpinyà, i a diferència del que no havien pogut fer amb Pujol es va poder linxar Carod fins al punt de deixar-lo K.O i fora de joc. L'espanyolisme estava content i satisfet. Havien pogut destruïr el qui encarnava la figura vers la qual es dirigien tots els odis anti-catalans.
 
 
Després de la figura de Carod, l'espanyolisme necessitava trobar ràpidament un nou blanc per carregar contra Catalunya, i aquest es va materialitzar en el jugador del Barça Oleguer Presas. Per primera vegada en l'època contemporània, el blanc de les ires anti-catalanes no era principalment un polític sinó que era un jugador de futbol, un patriota que havia gosat posicionar-se a favor de la independència de la seva pàtria i que ho havia fet desacomplexadament. Oleguer Presas va esdevenir el nou "monstre" el nou blanc de les ires espanyolistes. Quan el Barça jugava per les espanyes "Oleguer hijo de puta" es el mínim que se'l-hi deia. El cas Kelme és un altre exemple de les conseqüències que va haver de patir el patriota Oleguer a les espanyes, així com cridar-lo a la "selección" quan ell s'havia posicionat clarament a favor de no voler defensar la samarreta d'espanya. El diari espanyolista MARCA escrivia satisfet el dia després de la convocatòria d'Oleguer amb Espanya "Oleguer fue un Español más"
 
 
Paral·lelament a la figura d'Oleguer Presas va sorgir una altra figura dins de l'independentisme que es va erigir com a nou blanc de les ires, especialment dins de certs diaris (caverna mediàtica) espanyols. Aquesta figura és la de Joel Joan. Joel Joan  repugnava l'espanyolisme i va esdevenir blanc fàcil  per carregar contra ell, desprestigiar-lo , ridiculitzar-lo i humiliar-lo des  dels entorns mediàtics anticatalans i espanyolistes.
 
 
Darrerament, tanmateix, l'últim anti-crist que ha percebut l'espanyolisme és un anti-crist terrible, una figura que odien a mort, amb un odi tan visceral i radical que probablement ni Carod Rovira va haver de patir. Aquesta és la figura de Joan Laporta, independentista declarat desacomplexat, patriota de cap a peus, el millor president de la història del Barça i valor en alça a la política. L'espanyolisme està enfurismat ja que percep Laporta com un gran perill. Han carregat contra ell amb tot i per tot, cada dia, cada hora, cada minut, des de tota la brunette mediàtica espanyolista de Madrid com l'espanyolisme de Catalunya, han atacat la seva figura, el seu honor, l'han titllat de tot amb l'anim de desprestigiar-lo, i destruïr-lo tal i com van aconseguir amb Carod. Malauradament per ells han topat amb un personatge que és fet de roca i que malgrat tots els intents de l'espanyolisme no han aconseguit enderrocar-lo. I per més inri va el Barça i fa el sextet. I el 2 a 6 al Bernabeu. I Projecta la imatge de Catalunya arreu del món... L'espanyolisme està que teru foc dels queixals però aquesta vegada és imponent. La única manera de intentar descarregar la seva ira és carregar dia si dia també contra Laporta, amb l'anim de que si un dia arriba en política la seva imatge estigui el màxim de degradada possible. Però fracassaran!
 
 
El patriota Joan Laporta és una de les figures més odiades per l'espanyolisme, probablement més i tot que Carod en els seus bons temps.



Ovidi Montllor: Crònica d'un artista
2010-01-05T06:07:00.000-08:00

(cal Firefox 3.5 per a visualitzar-lo) 

Excepcional documental sobre la vida i obra de l'alcoià Ovidi Montllor, amb la participació de Raimon, Inadaptats, Joan de Sagarra, Quico Pi de la Serra entre altres.

http://www.ovidimontllor.com/
http://ovidiscopi.alcoi.com/


Podeu baixar-lo a TotsRucs 

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil     que d'una cortina vella una samarreta en feren. Vermella.
     D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut     caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè     jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara     porta el cap topant de terra.
     D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut     sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He     hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em     veia,
jo treballava amb la corbella.
     I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues     coses:
amb el martell i la corbella.




Renaixement de la llum: Esclafamuntanyes amb nova apariència
2010-01-03T01:02:00.001-08:00

(clica per veure a mida real) 

Feliç any nou a tots!  Els i les paganes hem celebrat aquestos dies el solstici d'hivern (Yule), exactament del dia 21 al 22 de desembre: el renaixement de la llum mentre la foscor governa...al cercle polar àrtic no ix el sol en tot el dia!! També aquestos dies es feien a Roma les Saturnàlies, hereves directes del que avui coneixen els cristians com Nadal.

Però a partir d'aquest moment  els dies, poc a poc, seran més llargs, fins arribar a la Nit de Sant Joan (diada nacional dels Països Catalans), on la foscor de la nit serà la més curta, i es fan fogueres a tot arreu de la nostra geografia!.

La gent dels Països Catalans,a més a més celebrem el Tió Caganer el dia de nadal, i el "Home dels nassos" la nit de cap d'any. Però lamentablement, la gran majoria de gent celebren l'adaptació cristiana d'aquestes dates, i ignora que són  tradicions paganes o d'altres cultures que van "adaptar/copiar/plagiar" els cristians, i que avui s'han convertit en una paranoia consumista.

I tot açò per dir que he trobat un nou tema per al meu ordinador(anomenat Esclafamuntanyes!) anomenat "Night Impression", i un nou fons espectacular, que combina tot el que m'agrada: la nit, la lluna, i el colors de la gamma dels violetes:del morat al rosa. A partir del solstici, tot es renova, i el meu Ubuntu no anava a ser menys!

Que passeu un bon any 2010!!


Joan Monleón: La lluita per la cultura i la llengua
2009-12-29T05:19:00.000-08:00
Anava a dir alguna cosa sobre Joan Monleón, però ja ho han dit al "Diari d'un jove maniàtic",  al "Prendre la paraula" i a can Josep Blesa...

Una persona que va defendre la nostra llengua i la nostra cultura quan ningú ho feia, i que ahir ens va deixar.

Que bé estarà passant-ho la gent allà on estigues, Joan!




Música Pólvora i Trons: "Heavy: La Història del Metal"
2009-12-27T03:17:00.000-08:00


Documental "Heavy: La Història del Metal",  en valencià, i en format lliure ".ogg". Cal tenir el Firefox 3.5 per poder veure els vídeos.

"A finals dels anys seixanta, els britànics Black Sabbath, inspirats per l'entorn industrial on vivien, van donar forma al heavy metal. Una mutació del rock que va connectar immediatament amb la classe treballadora i que ha sobreviscut fins avui, reinventant-se a base de ser cada vegada més dura, més estrident i més agressiva"

El programa inclou entrevistes amb Ozzy Osbourne i components de Sabbath, Metallica, Mötley Crüe, Deep Purple, Iron Maiden, Rob Halford (Judas Priest), Dee Snider (Twisted Sister), Ronnie James Dio, Scott Ian (Anthrax), Vinnie Paul (Pantera), Lemmy Kilmister (Motörhead)...

És un documental extraordinari per entendre la història recent de la música Rock. Especial atenció a la part del "Hair Metal" dels anys 80 amb grups com WASP, Motley Crue, Poison entre altres, on es veu l'anomenada "Decadència de la societat occidental" ("The decline of Western Civilization"...)

Baixat de la web Tots Rucs. 

(1)



(2)



(3)



(4)



(5)



(6)



(7)



(8)




Música, Pólvora i Trons: Analitzan, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent,Sentint... el nou disc de Barricada (4)
2009-12-24T00:49:00.001-08:00
4. Por la libertad


(per veure'l cal Firefox 3.5)

La tarde huele a ganas de llover, y el corazón late demasiado deprisa
porqué te tocó enamorarte de él que siempre fue un perdedor sin camisa?
Aquella noche le atravesaron al compañero de tu hermana con un balazo
y al abrigo de las sombras con un médico acabado en la guarida él estaba a su lado
ideales de locura en su cara enredados por completo en una tela de araña
Tus ojos azules, de mirada tan limpia, le hicieron olvidar el miedo de huir

Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre
Sin ventanas y sin puertas, el pasado se condena
Que difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad

Dias de angustia y de soledad, después de la noticia de la última emboscada
La larga espera, los días de cárcel, la visita anual antes de Navidad
y hoy por fin, con los nervios en un puño, verás salir después de veinte años
¿A cuántos robaron la juventud y a cuántos más se los liquidaron?
Acabó la guerra pero no acabó el miedo
y por fin empezaron los abrazos más tiernos
Tus ojos azules, de mirada tan limpia, le hicieron olvidar el tiempo de sufrir

Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre
Sin ventanas y sin puertas, el pasado se condena
Que difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
(Qué difícil es contar, qué difícil es mirar) Por la libertad
(Qué difícil es contar, que difícil es mirar) Por la libertad


"Massa temps mantenint Espanya com una gran fosa comú, com una gran presó... Com el gran secret a amagar a les comissaries, en esglésies,en ajuntaments, en arxius militars i judicials. Massa gran el pes de la veritat per a continuar submergint als escolars en el oceà de la ignorància.No podem fer creure ni fer creure a ningú que estaven equivocats. Els equivocats foren els guanyadors..I sense finestres i sense portes, el passat es condemna"
Barricada - La Tierra está sorda


El cementiri de les ampolles

El cementiri de les ampolles està situat a la muntanya d'Ezkaba, a Euskal Herria, molt a prop d'Iruña.

No hi ha creus ni làpides. Només una vegetació espessa cobreix tota la vessant del turó en la que es troba l'antic penal amb 2500 presos. El fort de San Cristòfol.

Originalment va ser edificat com una fortalesa militar sota el regnat d'Alfons XI, però el 1936 va passar a ser la presó perfecta contra socialistes, republicans, anarquistes i opositors de Franco.

El fort, que va ser dissenyat com una successió de fosses, té salons i voltes intercomunicats per túnels que avancen al llarg i ample de l'edifici, on els murs tenen fins a tres metres de gruix.

Els presoners eren allotjats a galeres fredes i humides on molts van contreure tuberculosi.

De fet els arxius del jutjat de Ansoain precisen que, entre l'1 de novembre de 1936 i el 6 d'agost de 1945, els reus morien per anoxèmia, tuberculosi pulmonar o coŀlapse cardíac.

En total 131 reus van ser soterrats amb una ampolla entre els genolls. Dintre d'aquesta ampolla es troba el nom de la víctima i les causes de la seua mort (del seu assassinat).

70 anys després, aquella pràctica de l'època serveix per identificar les últimes víctimes de la presó més dura del franquisme.

Documental: Ezkaba, La gran fuga de las carceles franquistas (amule)




Barricada estaran actuant el proper 9 de gener a la Nave 8 de San Vicent, fent el primer concert de la gira "La tierra esta sorda". El primer concert, a 15 minuts de l'últim reducte republicà a "La Marjal", entre Castalla i Onil.


...Serem la seua veu i el seu alè. Serem la seua ràbia i les seues llàgrimes..."


Comarques Països Catalans en SQL
2009-12-22T04:42:00.000-08:00
INSERT INTO comarca(comarca)
VALUES
('Alacantí'),
('Alcalatén'),
('Alcoià'),
('Alta Cerdanya'),
('Alta Ribagorça'),
('Alt Camp'),
('Alt Empordà'),
('Alt Maestrat'),
('Alt Millars'),
('Alt Palància'),
('Alt Penedès'),
('Alt Urgell'),
('Alt Vinalopó'),
('Andorra la Vella'),
('Anoia'),
('Bages'),
('Baix Camp'),
('Baix Cinca'),
('Baix Ebre'),
('Baix Empordà'),
('Baix Llobregat'),
('Baix Maestrat'),
('Baix Penedès'),
('Baix Segura'),
('Baix Vinalopó'),
('Barcelonès'),
('Berguedà'),
('Camp de Morvedre'),
('Camp de Túria'),
('Canal de Navarrés'),
('Capcir'),
('Cerdanya'),
('Comtat'),
('Conca de Barberà'),
('Conflent'),
('Costera'),
('Eivissa i Formentera'),
('Foia de Bunyol'),
('Garraf'),
('Garrigues'),
('Garrotxa'),
('Gironès'),
('Horta del Nord'),
('Horta de l''Oest'),
('Horta del Sud'),
('Llitera'),
('Mallorca'),
('Maresme'),
('Marina Alta'),
('Marina Baixa'),
('Matarranya'),
('Menorca'),
('Montsià'),
('Noguera'),
('Osona'),
('Pallars Jussà'),
('Pallars Sobirà'),
('Pitiüses'),
('Pla de l''Estany'),
('Pla d''Urgell'),
('Plana Alta'),
('Plana Baixa'),
('Plana d''Utiel'),
('Ports'),
('Priorat'),
('Racó d''Ademús'),
('Ribagorça '),
('Ribera Alta'),
('Ribera Baixa'),
('Ribera d''Ebre'),
('Ripollès'),
('Rosselló'),
('Safor'),
('Segarra'),
('Segrià'),
('Selva'),
('Serrans'),
('Solsonès'),
('Tarragonès'),
('Terra Alta'),
('Urgell'),
('Vall d''Albaida'),
('Vall d''Aran'),
('Vall d''Aiora'),
('Vallès Occidental') ,
('Vallès Oriental'),
('Vallespir'),
('Valls del Vinalopó'),
('Vinalopó Mitjà');

Crec que no m'he deixat cap comarca...
No dubteu en agafar el codi si esteu fent alguna cosa amb bases de dades en SQL!
:)
Salut!


Un país petit i valent
2009-12-17T07:09:00.000-08:00

Desperte, i neva, blanc i lentament.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent...-

I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d'homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.




Divendres, presentació "Històries del Paradís" a Banyeres
2009-12-15T23:13:00.000-08:00



L'Assemblea de Maulets de l'Alcoià ha organitzat la presentació del llibre "Històries del paradís", escrit per Xavi Sarrià i editat per Bromera.

L'acte es realitzarà el proper divendres, 18 de desembre, a les 20 h. a la Casa de Cultura de Banyeres de Mariola (l'Alcoià). Per a la presentació tindrem amb nosaltres el seu autor, Xavi Sarrià (Cantant d'Obrint Pas).


Informació sobre el llibre.
Consulta el Bloc del llibre.
Informació sobre el ponent.


http://www.maulets.org/alcoia/
http://www.alcoiacomtat.cat/


Rossolar pel teu cos com una bola de neu
2009-12-14T08:00:00.000-08:00




Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosafluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremtavivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Maria Mercè Marçal



Música, Pólvora i Trons: Analitzan, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent,Sentint... el nou disc de Barricada (3)
2009-12-08T09:42:00.000-08:00


3. Hasta siempre, Tensi


La mujer que iba a morir, se llamaba Hortensia
Tenía ojos oscuros y nunca hablaba en voz alta
Sólo la risa llenaba su boca y una trenza recorría su espalda
Embarazada de ocho meses y llevaba sus escritos en un cuaderno azul
La juzgarán junto a doce mujeres, elo mismo número que aquellas menores
que fusilaron un cinco de agosto de mil novecientos treinta y nueve
las trece rosas

Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere

La mujer que va a morir ya conoce su condena
y vuelve a escribir en su cuaderno azul
que el peor dolor es no poder compartir el vacío de estas horas
Volverá el silencio al patio, volverán las presas a su labor
Volverá la cruel angustia que guarda la noche escondida en la espera
la despedida de sus compañeras


Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere

Adiós chiqueta, hasta siempre Tensi...adiós chiqueta, hasta siempre Tensi


Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere




La tercera peça del nou disc de Barricada és un extracte del llibre "La voz dormida" de Dulce Chacón:

"La voz dormida" sorgeix d'una necessitat personal de fa molt temps, de conèixer la història d'Espanya que no em van contar, aquella que va ser censurada i silenciada. Per a mi, era important conèixer la història recent del nostre país, em va moure un desig i un impuls de saber més. He estat documentant-me i investigat durant quatre anys per poder escriure la novel·la. He consultat amb historiadors, he llegit molts llibres i, sobretot, he recollit molts testimonis orals. Això va ser el que em va motivar a centrar la història en les dones, perquè crec que són les protagonistes de la Història que mai no es va explicar. Aquesta és la veu silenciada, la figura en l'ombra. La història amb minúscula és la que m'ha servit per donar-li carn als personatges i incorporar cada un d'ells una història real".


"El conflicte va acabar, sens dubte, el 39, però l'exterminació física dels republicans i dels rojos era la política de "terra cremada" del franquisme. Durant molts anys es va estar afusellant gent diàriament. I després, quan ja havien aconseguit el que volien, es va continuar reprimint els familiars dels presos."

Dulce Chacón

Dulce Chacón va morir el 3 de desembre de 2003, un mes després de diagnosticar-li un càncer. Se n'ha anat, però ens deixa en el record novel·les, poesies i teatre, i les ganes de seguir lluitant per a que no s'oblide el genocidi feixista per part de l'esglèsia catòlica i l'extrema-dreta.

Grups com Barricada o Mägo de Oz, s'han basat en l'obra "La voz dormida" per a les seues peces musicals. Mägo de Oz va traure la segona part de la seua trilogia "Gaia", amb el nom de "Gaia II: La voz dormida" (Disc de Platí a les tres setmanes) , on es basen en la novel·la de Dulce Chacón (entre altres) per a fer una dura  crítica a l'esglesia en aquest magnífic doble àlbum:

La voz dormida(video)

"He visto Roma caer,
y a Egipto morir,
y a Jesús de Nazaret,
expirar sin saber

que en su nombre iba a nacer
una secta de poder,
traficantes de ilusión,
mercaderes de almas rotas.

¿Por qué es sorda la fe?
¿y ciego el que cree?
¿Sabe un rezo besar?
¿Cuánto cobra el celibato?

He bajado hasta tu infierno,
y a tus miedos pregunté
¿dónde viven los fracasos?
y si aceptan un talón.
He subido hasta su cielo,
su Dios no me recibió,
a su derecha esta Franco
y entre los dos hay un hueco
para Pinochet.

Y verás que yo soy la Voz Dormida,
sígueme, mi voz vive en ti !!!

Y verás que mi voz
vive en ti, soy La Voz Dormida
de los que el Santo Oficio
consiguió callar

la inquisición, apartheid, 
dictaduras, poder, pederastia, 
la marca del diablo es la cruz."



Entre tots serem la seua veu i el seu alè. Serem la seua ràbia i les seues llàgrimes. Cridarem per a que el vent transporte la veritat que ens han ocultat, i que avui, encara intenten ocultar-nos els mateixos de sempre:  La gavina abans era una àgila, i les sotanes encara estan tacades de sang.


Els Trolls d'Internet: De l'insult al delicte
2009-12-05T05:38:00.000-08:00




Un "troll" és un mostre de la mitologia nòrdica. Però també és la gent que fa de la xarxa un mitjà per a les injúries, la difamació, la covardia i l'insult barat.

Parle personalment, ja que he sigut víctima d'aquesta gent que fa una batalla en cada discussió, amb l'insult i la demagògia, des del mes covard i ridícul anonimat, per fer una "batalla de flames". El mes curiós es que si els ho dius, t'argumenten (falsament) que tu vas a agredir-los físicament si te'ls trobes pel carrer!!! Per a què? Per a incórrer jo en un delicte més greu? El que de veritat tenen por és que l'opinió pública tinga coneixement de quina identitat s'amaga darrere de l'insult i les amenaces. . O com diria la gent del poble: "Molta por i molt poca vergonya".

I que fem la gent que no amaguem la nostra identitat a la xarxa? Que fem aquelles i aquells que volem mantindre conversacions sobre el nostre poble des del respecte i amb respecte? És pot ser dur en algunes crítiques, dirigides al que siga. Es poden tindre punts de vista completament diferents. Altra cosa ben distinta és insultar, amenaçar i fer demagògia barata. Això ja es delicte perseguit per la llei.

Que faig si pengen un vídeo a Youtube on s'insulta (de forma ridícula) a la meua família, a la meua gent i a mi, i on es formulen amenaces contra la meua persona? Això és un delicte molt greu.

Parle com una persona que va tindre que anar a la caserna de la Guàrdia Civil per fer una denúncia, cosa que mai havia fet abans. Amb por, per què...I si el que ha fet aquest vídeo de veritat em pega una pallissa pel carrer? Així és com a funcionat sempre aquesta gent: amb amenaces, insults i amb l'anonimat(avui en dia, de la xarxa).

Creia que aquest tipus de delicte seria pres a broma...Però res mes lluny de la veritat. Amb cordialitat i amabilitat, els agents de la Guàrdia Civil em van emplenar una denúncia per injúries i amenaces, que ara deu estar tramitant-se (la justícia va lenta, lenta...)

Vaig fer el correcte? Pot ser hauria d'haver passat del tema, mentre la gent entrava a veure el vídeo i en feia burla. Però no!! Hi ha que fer-ho per Internet. Internet té que ser un mitjà de comunicació lliure, i on tothom puga conviure sense por. Els darrers dies estan intentat que siga un lloc "d'ells", i per als poderosos...però la unió de totes i tots fa que ho tinguen difícil!

Doncs això gent: No dubteu en denunciar aquest tipus de delicte, ja que entre totes i tots tenim que fer d'Internet un lloc sense por, sense insults,sense amenaces. Entre totes i tots tenim que intentar que açò no es convertisca en "Hombres, mujeres i viceversa", "Risto Mejide" i demés programes del "Fem Telefem".

Acabe amb una frase de cinema, que diu Will Smith sobre Bob Marley. Bob Marley la va dir després de sofrir un atemptat i després de, sense pensar-ho dues vegades, penjar-se la guitarra i sortir a cantar de nou:


"Ell creia que es podia curar el racisme i l'odi injectant música i amor en les vides de la gent(...) Els que intenten fer d'aquest món un lloc pitjor, no es prenen un sol dia lliure...Per què tendria que fer-ho jo? Hi ha que iŀluminar l'obscuritat"



Manifest “En defensa dels drets fonamentals a internet"
2009-12-03T04:59:00.001-08:00
Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establertes a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i ralentitzant la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continue sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteix per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugua produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

MANIFEST


Música, Pólvora i Trons: Analitzant, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent, Sentint...el nou disc de Barricada(2)
2009-11-20T06:25:00.000-08:00

2. Sotanas


Huelen a muerto las sotanas que acechan como alimañas
en la noche más larga...la del hambre, el silencio y la rabia.
No se paran ante nada y clavan como una garra la cruz y la espada
Orden, Religión y Patria, sangre ibérica y fe cristiana,
rosario, misas y curas, cantos pueriles que amedrentan
vigilan conciencias y las atan ahogando pechos y gargantas
Ésta es la iglesia de España.

Estirpa al rojo de este pueblo y hazle ver con el suplicio
que el demonio está en el cuerpo y la cuneta es el único remedio.

Con aceite de ricino humilla y rapa a la madre, a la compañera, a la hermana,
a la hija del condenado por la justicia de Dios
Es el merecido trato....y la muerte metida en casa

Estirpa al rojo de este pueblo y hazle ver con el suplicio
que el demonio está en el cuerpo y la cuneta es el único remedio.

Porque en su nombre los matan...porque en su nombre los matan...

Ahora quien ruge es el silencio impuesto enterrando las voces en este maldito tiempo
Tierra de conejos, país de madrigueras
¿cuántos huesos se han tragado las cunetas?
Y danzan... y danzan... y danzan las sotanas alrededor del fascismo
que las proclama valedoras de la Raza  y la Santa Cruzada
su monumento a los Caídos de vergüenza se desangra,
de vergüenza se desangra...de vergüenza se desangra




L'església....una de les grans protagonistes del genocidi franquista. Va formar part activa en la preparació del cop d'estat i la repressió posterior.

La República havia apartat a l'església de l'educació i de l'estat, proclamant un estat laic. A l'església no li va agradar gens aquest avanç espectacular en la forma de portar el país, i molt menys que li llevaren el pressupost estatal destinat a augmentar el volum de les seues fortunes i sobretot, a la seua eŀlaborada tàctica de mantindre al poble analfabet i servil.

Aquestos avanços es queden paralitzats en l'època del “Bienni Negre” (del 34 al 36) quan la dreta entra al poder. Però el 1936, quan el “Frente Popular” (totes les forces d'esquerres unides) guanya les eleccions, l'església comença a patir de nou pels seus privilegis.

“L'esglèsia va silenciar l'extermini que va seguir a l'ocupació de les ciutats i pobles republicans per les tropres franquistes, va incitar a la persecucció i va denunciar i "delatar als impius mereixedors del màxim càstig. El toc de campanes, processons, actes de desgreuge, misses solemnes i tedeums, va impedir que la jerarquia, els religiosos i els catòlics més pietosos escoltaren les descàrregues dels escamots d'execució. La sang dels seus màrtirs clamava revenja. Per als altres, ni pietat ni perdó." 

La Iglesia de Franco, de Julián Casanova

"El fum de l'encens i el fum del canó, que puja fins a les plantes de Déu, són una mateixa voluntat vertical d'afirmar una fe i sobre ella salvar un món i restaurar una civilització"

José María Pemán

“Efusivament envie a Vostra  Excel·lència i a tot el poble espanyol, la nostra apostòlica benedicció”.

Així felicitava el papa Pío XII a Franco a l'abril de 1939 per telegrama, després de la victòria en la “creuada per la religió, per la pàtria i per la civilització”(paraules d'Isidro Gomá).

Amb l'arribada de la victòria, que no de la pau, l'enorme quantitat de presos polítics són obligats a treballar en la reconstrucció del país (acusats de ser els responsables de la destrucció d'aquest), en condicions d'autèntics esclaus. Realitzen moltes obres, entre elles la més representativa pel seu volum: el “Valle de los Caídos”, on l'estreta relació entre lo militar i lo religiós queda patent.


“El resultat dels plans d'extermini dels colpistes fou l'assassinat de més de 200.000 persones, l'exili de més de 500.000 republicans, 280.000 presos en presons per tot l'estat, 190 camps de concentració amb 350.000 presos: 50.000 moriren i 200.000 foren utilitzats com mà d'obra esclava(...). Son molts els historiadors, polítics, escriptors que es neguen a debatre la possibilitat d'aplicar la paraula genocidi a l'ocorregut després del colp d'estat. Per què després de 70 anys no podem anomenar les coses pel seu nom?”

Genocidio. Enrike García Francés

“Però a aquestos quasi 400.000 morts, hi ha que afegir l'esgarrifosa xifra d'altres 200.000 morts que foren executats de mil diverses formes pels guanyadors franquistes després de la “victòria”.”

Los Topos. Jesús Torbado i Manuel Leghineche

 (...)El número d'afusellats en aquestes comarques (Alcoià i Comtat), va arribar a 122 persones ( ja que la majoria de militants republicans i d'esquerres havien escapat en vaixells des del port d'Alacant, sinó la xifra havera segut molt més alta). Alcoi fou la ciutat de la província on major número de victimes hi va haver, mentre que Castalla ho va ser en relació al número dels seus habitants: van ser afusellats militants del PCE, i va haver entre els afusellats una dona de 60 anys, i altra amb una filla lactant”.

“Prompte començaren nombrosos judicis contra destacats dirigents republicans, socialistes, anarquistes i comunistes de la comarca, com l'ex-batlle d'Alcoi, Evaristo Botella Asensi, que fou indultat un cuart d'hora després de la seua execució(...) Enrique Vañó Nicomedes, els membres de la Guàrdia Popular Antifeixista d'Alcoi, els batlles i diversos veïns de Benimarfull i Cocentaina, l'advocat Gregorio Ridaura Pascual i diversos membres del Comité Revolucionari de Banyeres. 17 d'ells foren condemnats a l'última pena i afusellats en Alcoi. Altres foren jutjats i alguns executats en Alacant, com el militar Roberto García Domenech, l'anarquista Enrique Barberà “Carrasca”, el metge Matías Uribe, germà del dirigent comunista Vicente Uribe, el mestre de Muro Lluís Rovira, l'alcalde de Canyada Vicente Galvañ o el socialista iberut Francisco Soriano(...)

(...)foren freqüents els apallisaments i tortures, com els soferts pel comunista Àlvaro Seguí, el secretari i diversos militants de la CNT de Beneixama o l'alcalde de La Canyada.(...)el músic alcoià Carlos Palacio, que va romandre amagat a sa casa des de març de 1939 fins al 1945(...)

Història de l'Alcoià, El Comtat i La Foia de Castalla (Diari Información). 


Localització de la fàbrica “El Punt” de Castalla, que es va dedicar a l'eŀlaboració de vestits per a l'exèrcit republicà. El tèxtil de la comarca de l'Alcoià va abastir les files republicanes.

Avui 20 de novembre, és un bon moment per a veure el que passa al nostre voltant. Manifestacions feixistes en honor del dictador Franco que quedaran en res, que ni tan sols s'emetran als tele-diaris,, i que estan recolzades, amb l'efectiva pràctica del silenci, tant pel Partit Popular (hereus franquistes per exceŀlència), com del PSOE.

Després de tants anys, els franquistes es troben de ple a les institucions espanyoles, amagats en una falsa democràcia (escrita a una falsa constitució poc després de la mort de Franco). Personatges com Fraga, Mayor Oreja, i tants feixistes del Partit Popular, que serien desterrats en qualsevol país europeu per enaltiment al terrorisme, a Espanya són admirats i votats democràticament...Que ens està passant senyors? No podem obrir els ulls després de tants anys? No podem alçar el cap d'una vegada els qui pensem que els republicans van lluitar per defendre un estat legítim? Comunistes, anarquistes, socialistes i republicans convençuts que van lluitar per la justícia i per la llibertat... Ja esta bé de mentides!!

“El últim reducte republicà de la comarca de l'Alcoià, i de tota Espanya fou l'aeròdrom improvisat en la zona de “La Marjal”, situada entre els termes municipals de Castalla i Onil. Aquest aeròdrom, que albergava a importants minories comunistes, no es va rendir fins l'arribada des d'Alacant d'un grup de falangistes l'1 d'abril de 1939. Aquest mateix dia entraren en Alcoi les tropes italianes del “Corpo Truppe Voluntarie” i el “6º Tambor de Regulares de Tetuán” que varen ocupar definitivament l'aquarterament militar de la plaça.


Ultim reducte republicà a "La Marjal"

La repressió, la violència i les morts van renàixer de nou contra els qui havíeu defès el govern legítim de La República des de 1936. El 6 d'abril es va constituir un jutjat militar per a conduir la repressió i el 24 de maig es van iniciar els judicis sumaríssims en la casa consistorial d'Alcoi. La víctima més destacada fou l'ex-batlle d'Alcoi Evaristo Botella Asensi. El 26 de maig fou condemnat a mort, i el 23 de setembre afusellat en un forat d'un túnel del ferrocarril d'Alcoi-Alacant. (...) no va ser l'única víctima mortal de la repressió(...) El 5 de novembre de 1940 era afusellat l'ex-batlle de Castalla Agustín Rico Beneito, i el 3 de març de 1942 l'ex-batlle d'Ibi Miguel Picó Guillem”


Història de l'Alcoià, El Comtat i La Foia de Castalla (Diari Información).


 “No foren ajusticiats. Foren assassinats per lluitar, elles i ells, per la justícia(...). Ja hem vist les pàgines de color blau com la camisa falangista. De color negre com la sotana d'Isidro Gomá(cardenal propulsor de la denominació de creuada al colp d'estat dels generals, sospitosament afinats els primers dies del colp d'estat en el convent de les “josefines” a Pamplona i visitador assidu de Mola). Color negre com la sotana de Franciso Anzín amb pistola i corretgeta ajusticiant al “agostero” Meneses. També del color negre de la sotana del bisbe Manuel Arcaya donant ànim i fe i arengant el poble a defensar Espanya i Crist fins a triomfar o morir

Hem llegit també les pàgines de color verd com l'uniforme de la guàrdia civil, defensora dels interessos dels cacics.

Les pàgines de color gris amb l'uniforme de Emilio Mola (el director) “hi ha que sembrar el terror...hi ha que deixar sensació de domini eliminant sense escrúpols ni vacil·lació a tots els que no pensen com nosaltres”. El mateix uniforme que el general Sanjurjo, nascut a Pamplona. Idèntic uniforme que el general Yagüe. “per suposat que els he matat, què esperava? Anava jo a carregar amb 4.000 rojos amb mi mentre la meua columna tenia que avançar a marxes forçades? Anava jo a deixar-los lliures en la salvaguarda per a que Badajoz tornara a ser roig?”.

Pàgines color gris com el vestit de l'administrador del duc de l'Infantat, Ramiro Torrijos, l'autèntic cacic local.

Pàgines de color roig com la boina requetè de l'historiador oficial navarrès Jaime del Burgo. Però també era roja la sang dels assassinats. I de quin color era la por en la cara de “las pelonas”. Les dones que eren passejades amb el cap rapat i obligades a prendre oli de ricí. Humiliades doblement (com persones i a més a més com a dones)(...)



Posarem les nostres oïdes i serem la seua veu i el seu alè. Serem la seua ràbia i les seues llàgrimes.”

La Tierra Está Sorda. Barricada



Música, Pólvora i Trons: Analitzan, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent,Sentint... el nou disc de Barricada
2009-11-08T10:05:00.000-08:00


1. Desfilan

Camisas azules cara al sol desfilan
Por los Escolapios los carlistas desfilan
Mola no dialoga, sólo desfila
Hasta la fiesta de las balas
las mantillas desfilan
Bajo palio, desfilando
Bajo palio, desfilando

Desfila Vallejo Nágera y su psiquiatría
Desfila Gomá por las Josefinas
Desfila Del Pulgar y sus Jesuitas
Desfila Banús, Pemán y compañía
Bajo palio, desfilando
Bajo palio, desfilando
Bajo palio, desfilando

Així comença el nou llibre-disc de Barricada, "La Tierra esta sorda". Un document extraordinari sobre la guerra civil espanyola. Un disc que val la pena comprar, no solament per les 18 cançons impressionants que el componen, sinó també per l'extraordinària documentació que inclou a mode d'història i de referències a quasi un centenar de llibres sobre aquestos macabres successos que van assolir Espanya.

"No hi ha aquí cap altre camí per portar les coses fins al final, fins a l'aixafada de l'adversari. Aquesta guerra ha d'acabar amb l'extermini dels enemics d'Espanya". 
Emilio Mola

"Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de debò. I, alhora, a les seves dones. Això és totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l'amor lliure. Ara almenys sabran el que són homes de debò i no milicians marietes. No se'n lliuraran per molt que bramin i espeterneguin."
Queipo de Llano

En alguns pobles i ciutats, els afusellaments es feien públics i es convertien en un espectacle per veure l'assassinat dels rojos. Per això s'anomena lo de les "mantilles" , ja que les dones que presenciaven "l'espectacle" portaven aquesta peça de vestir tradicional espanyola:
"A Valladolid n'anaven tants que es van instal·lar llocs de xurros i cafè per a que poguessin menjar i beure mentre miraven"(...)Aquest espectacle era esperat amb gust per l'aristocràcia de Pamplona(...)Quan l'execució acaba, la gent comenta 'Aquest jove era valent...Aquell altre pareixia un bou de miura...Amb quina fúria ens mirava! ' "

També es fa referència als "Escolapis". En Pamplona els falangistes utilitzaven els col·legis dels Escolapis com a presó requeté (carlista):

"Ens porten a eixe convent dels Escolapis en el que veiem els llistats dels que han sigut marcats per a la seua eliminació. El mateix convent al que els detinguts entren vius per la porta noble per a sortir per darrere com a cadàvers que caminen(...) "

Cal destacar també el psiquiatra militar Antonio Vallejo-Nágera, que va portar a terme "estudis" per a demostrar que el comunisme/marxisme/anarquisme era una malaltia mental. Era la manera que tenien els falangistes de justificar els assassinats (i supose que deurien de sentir-se millor...no?)

"Iniciem investigacions seriades d'individus marxistes, amb l'objecte de trobar les relacions que puguen existir entre les qualitats biopsíquiques del subjecte i el fanatisme polític democràtic comunista".

L'església també té especial rellevància en aquesta introducció, amb els noms de Isidre Gomà, màxim representant del recolzament eclesiàstic al franquisme. Segons Gomà, el colp d'estat li va pillar "casualment" en el convent de "Las Josefinas" en Pamplona, des d'on comença un frenètic intercanvi de correu amb bisbes, militars, associacions catòliques, etcètera.

Per altra banda, també tenim a José Antonio Pérez Del Pulgar, ideòleg del "Patronato Central de Redención de Penas por el Trabajo", mitjançant el qual, els presoneres i presoners podien reduir les penes treballant en condicions d'esclavitud per a la nova Espanya.  Molts empresaris es van enriquir gràcies al suor dels presoners: Els germans Juan i José Banús (responsables de construir Puerto Banús, Mirasierra i El valle de los caidos entre altres).

I per últim, l'alferes José Maria Pemán, amb aquestes perles:

"La missió providencial i històrica de Espanya ha sigut sempre aquesta: redimir al món civilitzat de tots els seus perills, expulsar moros, detindre turcs, batejar indis..."

"Franco sap inclús marxar sota pal·li amb pas marcial i exacte". 

I tot açò ( i tot el que em deixe) en aquesta petita introducció del disc-llibre de Barricada, "La Tierra esta sorda".  Continuaré investigant amb la segona cançó, "Sotanas"... :)

Salut camarades!



Signa per un Internet Lliure http://www.euopeninternet.eu
2009-10-28T06:16:00.001-07:00
Title: http://gotaf.socialtwist.com/redirect?l=-157384565086511738511

Link: http://gotaf.socialtwist.com/redirect?l=-157384565086511738511


Falta de Comunicació: Errada a l'Empathy
2009-10-28T00:02:00.000-07:00


Si l'"Empathy", o qualsevol programa a l'Ubuntu Karmic Koala, tira una errada com aquesta:
 
" Could not initialize GStreamer:Error re-scanning registry , child terminated by signal"
.
"Error registry child terminated by signal "re scanning "

O similar....

Únicament hi ha que fer:

sudo apt-get remove frei0r-plugins

Salut!


Edito: No anava tampoc molt fi el Rhythmbox, i ara també puc escoltar emissores de ràdio. Deu ser algun problema amb "gstreamer" i històries d'aquestes....


Rebombori
2009-10-27T03:32:00.000-07:00


sudo aptitude install ubuntu-restricted-extras

sudo wget http://www.medibuntu.org/sources.list.d/$(lsb_release -cs).list \
--output-document=/etc/apt/sources.list.d/medibuntu.list &&
sudo apt-get -q update &&
sudo apt-get --yes -q --allow-unauthenticated install medibuntu-keyring &&
sudo apt-get -q update

sudo apt-get install w32codecs libdvdcss2  libdvdread4

sudo aptitude install rar p7zip-full unace unzip file-roller






Silenci
2009-10-19T11:34:00.000-07:00
sudo modprobe -r pcspkr snd-pcsp


Feliç Diada del País Valencià!
2009-10-09T00:08:00.000-07:00

"Tranquileta filleta, no et picarà el pollastret, que la terreta del iaio, no la vendré al foraster"
Visca el País Valencià!



Barricada: "Por La Libertad"
2009-10-08T00:10:00.000-07:00

"Ideales de locura en su cara enredados por completo en una tela de araña. Tus ojos azules de mirada tan limpia le hicieron olvidar el miedo de huir. Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad, Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre. Sin ventanas y sin puertas el pasado se condena. Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad..."
esprés d'escoltar el nou single de Barricada, ja espere amb impaciència el dia 3 de novembre. Aquest dia, els de Navarra llançaran a la venda l'obra "La tierra esta Sorda", on ens contaran la història de la guerra civil espanyola sota el punt de vista d'aquests magnífics músics.

El llistat de cançons és el següent:

01. Desfilan.
02. Sotanas.
03. Infierno de piedra (Ezkaba I) [*].
04. La estancia (Ezkaba II).
05. 22 de mayo (Ezkaba III).
06. Matilde landa.
07. Pétalos.
08. Llegan los cuervos.
09. Cierra los ojos [*].
10. Hasta siempre, Tensi.
11. Es una carta [*].
12. Suela de alpargata.
13. Los maestros.
14. Por la libertad [*].
15. Casas viejas [*].
16. Las 7 de la tarde.
17. Agua estancada [*].
18. Una lágrima en el suelo (Desfilan II).

[*] Veu principal de "El Boni".

El disc comença amb el "Cara el Sol", i el desfile Falangista, i conté cançons que giren al voltant de "Els mestres de la república", el afusellament de les 13 roses, o el bombardeig de Gernika, i anirà acompanyat d'un llibret de 184 pàgines.
"Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho ni crucifijos ni sotanas. Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho señales amargas. "
Salut i Llibertat!



TinyVid TV: Penjant els vídeos amb format OGG
2009-10-01T04:25:00.000-07:00
La història del heavy metal (1)


Gràcies a l'apunt de Toni Hermoso Pulido, a "El Cau del Drac", he trobat la meravellosa web "TinyVid". I estic començant a penjar "Heavy: La història del Metal" (en 8 parts de 20 minuts), que pròximament comentaré.

Heu vist l'etiqueta utilitzada per a insertar-lo al bloc? :D

<video src='http://tinyvid.tv/file/nmvo6ld1412u.ogg' controls='controls'>  </video>

És el futur. És el començament de la desaparició del lent i privatiu Flash, almenys per a la reproducció de vídeo online. Lo altre (banners i coses d'aquestes) encara ens costarà un poc més, però poc a poc!


Cleptocràcia
2009-09-29T00:34:00.000-07:00

Cleptocràcia: Dels arrels gregues clepto (llevar) i cracia (poder). El govern dels lladres. S'aplica als règims els dirigents dels quals viuen en l'abundància a costa d'espletar el poble. El tràfic d'influències (o d'armes, o drogues), l'evasió d'impostos, el nepotisme i la corrupció són els seus instruments de comandament.
En una cleptocràcia els mecanismes del govern d'un estat es dediquen gairebé per complet a gravar els recursos i a la població del país (per mitjà d'impostos, no retribuïbles a ells; desviacions de fons, etc.), els dirigents del sistema, amassen grans fortunes personals, en especial el president o el major càrrec de cap d'estat, al costat dels més pròxims com els ministres i assessors personals. En la cleptocràcia els diners són "blanquejats"o es desvien a comptes bancaris secrets, en general en paradisos fiscals, com a encobriment del robatori.
Font: Quo i Wikipèdia


Dailymotion amb Ogg
2009-09-28T04:14:00.000-07:00
http://openvideo.dailymotion.com/gb/featured/channel/fun/video/xafrpm_contra-vs-duck-hunt_fun

Un vídeo en format "Ogg", que em recorda a la meu infància. Quins records amb el Contra i el Duck Hunt en la meua Nintendo piratilla (d'eixes que tenien 400 jocs en un menú).

Doncs suposava que al muntar un vídeo en format ".ogv", al Dailymotion, a la secció d'Open Vídeo, es veuria en aquest format...Però crec que vaig enganyat...Algú em pot confirmar si es poden pujar vídeos en Ogg i que després no estigen en Flash??

Gràcies!


Convertint a format lliure Ogg
2009-09-27T04:25:00.001-07:00


He decidit oblidar el Flash, i passar directament al futur, que no és altre que el format "Ogg", i la omissió del format privatiu d'Adobe als llocs web gràcies a HTML 5 i el Web Forms 2.0

Quina sorpresa al comprovar que per a passar un ".avi" a ".ogg" es tan senzill com fer el següent:

Anem a la terminal: "Aplicacions", "Accesoris", "Terminal".
Instałlar "ffmpeg2theora": sudo apt-get install ffmpeg2theora
Convertir: ffmpeg2theora video_original.avi

Ja som una mica més lliures! I sense "craks", "serials", ni res de res!!!   :)

I ara? A penjar a Dailymotion, a la secció Open Video!

http://openvideo.dailymotion.com/

Aquesta gent ja utilitza aquest format amb les noves etiquetes del HTML, per a obtindre un millor rendiment i no utilitzar cap format privatiu!

I que fa la gent de Dailymotion i a Video Bay (en beta extrema) ?

Tan senzill com afegir l'etiqueta video a la seua web. I gràcies als navegadors Firefox 3.5, i Opera 10, tenim un resultat òptim!

<source src='video.ogv' type='video/ogg; codecs="theora, speex"'>
<source src='audio.ogg' type='audio/ogg; codecs=vorbis'>

I com munte vídeos de més de 40 minuts al Dailymotion?

Ací tenim dues solucions: La primera, fer-ho amb "mencoder", retallant el vídeo (abans de convertir-lo a ".ogv", per què no he trobat res per a retallar aquest format...) des de la línia de comandes, amb una línia com aquesta:

 mencoder -ovc copy -oac copy -ss 25 -endpos 50 -o /home/kukat/tallat.avi /home/kukat/video_original.avi

On "-ss 884" és el segon on comença, i "1210" és la duració en segons del vídeo (no com diuen en alguns blocs/webs, que és la posició on acaba...).  El millor es posicionar-se en la carpeta on es troben els arxius per evitar posar tota la direcció on es troba.

-ovc = copia el mateix format de vídeo
-oac = copia el mateix format d'àudio

També poder fer-ho sense la línia de comandes, i molt més fàcilment. Amb el programari "avidemux".


 Instal.lar avidemux: sudo apt-get install avidemux
Anem a "Aplicacions", "So i vídeo", "avidemux".
Obrim el vídeo desitjat.
Ens preguntarà si volem construir el mapa del temps VBR. Li diem que si. 
Després reconstruirem els fotogrames
Si hi ha més d'un pista àudio, ens preguntarà sobre quina volem utilitzar. Anem a "Àudio", "Pista Principal", i seleccionem la desitjada.
Ara solament tenim que marcar l'inici i final que vulguem retallar, amb els botons "A" i "B" que veiem a la imatge.
Doncs ja està. Ara soles tenim que muntar els vídeos!!!





Si aquesta merda de gent pensa això, anem pel bon camí
2009-09-26T11:17:00.000-07:00




I perdoneu per el titul, no trobe altre qualificatiu per a definir aquesta merda de gent. Si  Risto Mejeide (o com s'escriga) pensa aquestes coses (amb l'altre llepa culs, que diuen que es president de no se on!), es per què anem pel bon camí.

Famós per la falta de respecte, per la manipulació, pel feixisme, per la polèmica, la tele-brossa espanyolista, el espanyolisme d'ultra-dreta, i que insulta, insulta i insulta. Per no parlar de la burla a l'avia morta d'una de les concursants del programa OT.

Ho torne dir: Si aquesta gent pensa això de Joan Laporta, es per què anem pel bon camí!.  En tot cas, Laporta és un heroi. S'imagineu la pressió en la que es trobarà dia si, dia també? Aguantant l'espanyolisme horripilant de la extrema-dreta i la extrema-dreta-socialista espanyola?

I el Revilla no té dignitat? Que va! Prefereix parlar en Risto Mejide o com es diga, que fer-ho am Joan Laporta. Una persona que per a mi és famosa per la seua coherència i per no parlar del respecte i les bones formes.

Un crit valent: Visca Joan Laporta, Visca el Barça, i Visca la Terra!!!
Xicons...Anem pel bon camí!!!


ESPANYA I LA SEUA APORTACIÓ MAGISTRAL A LA HIPOCRESIA
2009-09-21T04:59:00.000-07:00



Quin fàstic i quanta hipocresia cada vegada que la selecció espanyola guanya en qualsevol esport.

El nacionalisme espanyol pega bots d'alegria, i tots proclamen lo orgullosos que estan de pertànyer a aquesta societat post-franquista que encara no ha despertat. Bufff....es per posar-se dels nervis.

I la nostra nacionalitat te que estar sempre qüestionada? Amb els feixistes del partit popular, i els socialistes feixistes...Tenim alguna cosa a fer? Ignorar-los i poc més. No solament no volen entendre que hi haja gent que no es considere per a res espanyol, sinó que ens obliguen i ens imposen aquesta nacionalitat que no desitgem.

Ens posen la cova en casa i des d'ella governen. I "la cova" ara és un aparell que pot ser mes o menys pla, i que ha sigut creat per a la manipulació de la nostra gent. Pa i circ tecnològic i esportiu. I sobretot aquí a la zona de l'Alcoià, on ens han llevat totes les veus que pugen discrepar de "la veu" que des de Madrid ens imposen.

Espere algun dia posar la televisió i poder elegir el que vull veure. De moment, he creat la independència al meu ordinador. I m'encanta!


MIRADES I MIRADES
2009-09-17T03:28:00.000-07:00


El pintor mira la realitat i la transforma. La transforma en tres sentits diferents i simultanis: la transforma donant-li sentit; la transforma rescatant-la de la quotidianitat que fa opacs els objectes i les persones; i la transforma projectant-hi el seu món alternatiu, que és la creació del artista. En la primera transformació, el pintor ens explica què ens envolta, desmantellant el discurs del poder; és a dir, oposant a l'ordre establert la justícia vindicativa de la seua mirada; en la segona renta les ulleres entelades de la percepció programada, segons la qual només percebem allò que esperem percebre; en la tercera l'artista esdevé revolucionari, perquè copsa el món oficial i l'acara al món alternatiu que ell ha creat i fa, en aquest sentit, un acte llibertari. Crear és doncs transgredir i ensenyar-nos a mirar. [...]

Isabel-Clara Simó



Us recorde: Casa de Cultura de Castalla: Exposició "Els ulls del pintor" d' Antoni Miró. Del 12 de setembre al 15 d'octubre de 2009


El primer clip porno de la història
2009-09-17T00:20:00.000-07:00
Els alemanys presentaren anit el nou clip "Figa", que probablement portarà polèmica! . De moment, dubte que ho passen per la MTv o VH1 i similars!!!



Després de 4 anys de silenci, els d'Alemanya arriben fort i a crits!!!! Demà sortirà al carrer el single, i pronte ho farà el seu nou àlbum: "Liebe Ist Für Alle Da". 



Aquesta Màgica Nit sona a Independència!
2009-09-14T01:45:00.000-07:00
Baixa't el que sona aquesta Màgica Nit:
Mesclat: Cròniques Colonials
Manel: Els millors professors europeus
Burman Flash: Desmemòria
Estanislau Verdet: Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest
Al Tall - Vergonya, cavallers, vergonya
Cesk Freixas: Set Voltes Rebel i Les veus dels pobles lliures





Arenys Històric: 96% a favor de la independència
2009-09-13T13:02:00.000-07:00


Avui em sento estrany... com veure la lluna a través de la finestra en una nit nuvolada, després de despertar d'un malson. Com veure altra vegada llum al fons del camí. No, no exagero. Avui ha sigut un dia històric per a la nostra cultura i la nostra identitat com a poble. I és una sensació d'alegria enorme!

Sempre m'ha encantat aquella frase de "La història és nostra, i la fan els pobles", i és precisament això el que fem dia dia. Però especialment avui. Una passa enorme aquest diumenge 13 de setembre de 2009, que espere que recordarem per molts anys.

Aquesta vesprada la pluja a llavat els camps i l'aire contaminat...I aquesta consulta està tenint un efecte similar en la forma de plantejar-nos el nostre futur com a nació. Tenim que seguir sumant, i poc a poc (sense cap pressa) intentar salvar el que no han aconseguit llevar-nos durant segles punyalades a la nostra terra.

Des d'ací del País Valencià poc podem fer per la independència. Ens conformem en mantindre la cultura i la llengua vives, que no està gens malament!

Ah, si! oblidava comentar la "caverna" espanyola (com diu Montilla), que s'han marcat un ridícul internacional per a variar. No ja per el fet de la manifestació feixista, que la majoria de Europa mira incrèdula, sinó per la seua ridícula repercussió. També una ràpida mirada als titulars de Libertad Digital ens fan veure que anem per el bon camí (també podeu veure el de l'ABC,realment lamentable...EDITO: Per no parlar de la notícia manipulada de El País!)

Tanta a segut la repercussió, que ja hi ha 60 municipis més (a hores d'ara) que volen fer una consulta, i per les notícies que tinc ara mateix, es podria fer el dia 6 de desembre (dia de la Constitució post-franquista espanyola).

No vos podeu perdre els vídeos de Vilaweb i l'Avui per a veure en imatges aquest dia tant especial!

Em quede amb una frase de Patrícia Gabancho per resumir aquest dia:

 El dret d'autodeterminació no depèn d'una constitució. Els drets existeixen al marge de que estiguin o no estiguin reconeguts. Com els drets humans: si no estan reconeguts són inherents a la persona igualment i s'ha de lluitar per conquerir-los. El dret d'autodeterminació és inherent a la Nació Catalana i si no esta reconegut el problema no és nostre, es d'ells... 

...A garberes d'entusiasme i d'alegria cap a la llibertat!!!!!

Premsa internacional (extret de Vilaweb)

The New York Times (Estats Units): Catalan Town Votes For Independence From Spain

France Press (França): Espagne: vote massif pour l'indépendance catalane lors d'un référendum symbolique

Le Monde (França): La Catalogne se mobilise pour défendre son statut d'autonomie élargie

n-TV (Alemanya): Katalanischer Ort gegen Spanien

Der Standard (Austria): Katalanische Gemeinde stimmte über Unabhängigkeit ab


CNN Turk (Turquia): Katalonya'nın bağımsızlığına referandum!

Milliyet (Turquia): Barcelona'da Katalonya için bağımsızlık gösterisi...

Expresso (Portugal): Espanha/Catalunha: Maioria de votantes em Arenys de Munt apoia independência em referendo com 41% de participação

Nos TV (Holanda): Catalaans dorp wil los van Spanje


El Mundo (Espanya): Sí masivo en la consulta independentista, que tuvo un 41% de participación

STV (GRan Bretanya): Catalan town votes for independence from Spain

Ouest France (França): Une commune de Catalogne vote pour l'indépendance de la région

ORF (Àustria): Katalanisches Dorf stimmt für die Unabhängigkeit

7sur7 (Bèlgica): Référendum polémique sur l'autodétermination de la Catalogne

El Universal (Veneçuela): Realizan en España consulta no vinculante por la independencia de Cataluña






Camatorta i bacarica
2009-09-13T07:12:00.000-07:00


Abans de comentar alguna cosa sobre Arenys de Munt, un moment de relax...


Música, Pólvora i Trons: Canteca de Macao, Agua pa la Tierra
2009-08-31T00:27:00.000-07:00


Ja podeu fer una ullada al myspace de Canteca de Macao, per escoltar el seu nou disc "Agua pa la Tierra". De moment tan sols es pot escoltar a aquesta xarxa social, però ja queda menys per a que posen el seu disc en descàrrega gratuïta a la seua web!


Joe Cocker: Let's Get Stoned (Ens hem de cołlocar tots!)
2009-08-28T05:28:00.000-07:00


Degut a alguns problemes, no vaig poder posar aquest vídeo de Joe Cocker (subtitulat en català), en el megapost sobre el Woodstock.

Interpretació memorable d'un majestuós Joe Cocker davant de 350.000 persones mínim! Irrepetible!


VA PASSAR AQUEST 27 D'AGOST A BUENOS AIRES: Als d'Aspanya no els volen!  (i nosaltres tampoc!)
2009-08-27T23:15:00.000-07:00

Els habitants del país del marujeo, "los toros",  i la pandereta tornen a ser notícia. Aquesta vegada per part de Richard Stallman, i la web Rebelión.org. Stallman acusa a la Wikipedia en castellà (o en "espanyol", com els agrada dir a ells, a pesar que, "espanyols" hi ha pocs a Wikipedia) de censurar la web Rebelión per el fet de ser d'esquerres, així com la falta de neutralitat en articles com el del president d'Hondures, Manuel Zelaya.

Doncs si, pensant-ho bé aquest atac de censura cap a webs d'esquerres i articles d'esquerres pot venir de qualsevol país de llengua castellana. Però es lamentable com una eina de comunicació com la Wikipedia, estiga controlada per gent de dretes. Es difícil arribar a la neutralitat, però crec que amb  tants cołlaboradors com compta la Wikipèdia, es pot arribar a tots els punts de vista sense censurar-ne cap, i evitar la caça de bruixes que estàn duent a terme. 

Podeu llegir la notícia a Vilaweb.

Bé, ja que parlem de Richard Stallman, i per als que vulguen informar-se un poc més sobre el principal defensor del programari lliure, vos deixe amb una entrevista que van fer a TV3, i que vaig penjar fa un temps. Podeu veure els comentaris dels vídeos, on evidentment, els castellanoparlants encara no saben que existeixen més llengües a la península Ibèrica...



2 part
3 part


VA PASSAR AQUEST 9 D'AGOST A TORRENT: Els d'Aspanya no ens volen... I jo a ells tampoc!! (la història es repeteix)
2009-08-27T14:08:00.000-07:00

Ací vos deixe amb la manipulació (uffff...ja es fa repetitiu dir-ho tantes vegades!) del Canal Blau amb la cołlaboració de Paco "El de los Vestidos" i la seua gent (los que hablan castellano). Però per favor...Valencians, despertem que aquesta gent està ferint de mort la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua:la nostra identitat. Sona panfletero, però és la veritat. No ho veieu? En un món globalitzat, i amb tota la gent seguint el mateix pastor, perdrer la cultura i la identitat es perdre-ho tot. Deixeu de seguir a l'amo, i lluiteu en contra seua... Ja se que sona estrany, i que mola més quedar-se veient els anuncis en la tele, i les notícies de Canal Blau...però vos la claven torta i no vos entereu!

Un poc de coratge i a per ells! Molts peixos petits es menjen al gran! (com diuen els Pirat's!)

Foto guanyadora del concurs del bloc "Màgica Nit", que acabe de organitzar ara, i que acabe de guanyar ara. Enhorabona!!





Dies i nits de guerra i d'amor
2009-08-24T12:15:00.000-07:00
Des de "Màgica Nit", tot el nostre recolzament a Cesk Freixas davant de les continues mentides i amenaces per part del "partit popular" i de "ciudadanos" (en minúscula i sense ganes). Aquesta gent violenta i que mai ha condemnat el franquisme (com diu molt bé Cesk Freixas al seu comunicat), no es mereix ni l'aire que respiren.

Des d'ací el que podem fer nosaltres es acudir a tots els concerts que pugem de Cesk Freixas i fer força. Que vegen que cada vegada som més els que reclamen un futur en valencià i sense imposicions culturals de ningun tipus!!!

Visca la terra!!!


Videoclip de Cesk Freixas, "El Camí cap a nosaltres"


Ciutadans demana que es prohibeixi el concert de Cesk Freixas  a Figueres

El pp demana també prohibir el concert de Cesk Freixas








El Lamentable sistema de fitxers del Windows...
2009-08-22T03:15:00.001-07:00
Així m'ha quedat el sistema de fitxers del Windows després de recuperar-li a un amic unes fotografies amb el Get Back Data Recovery...
No se si tindrà que veure, però tenint en compte que és l'únic que he fet amb el Windows... A banda de tocar la guitarra amb el Tone Port UX1 (com ja he dit en alguna ocasió)...

Tot açò passa per tindre el sistema de fitxers NTFS, un sistema que es fragmenta, o en poques paraules... Que deixa els fitxers en un caos enorme, i a l'hora d'accedir a ells, al sistema li costa més.

A GNU/Linux tenim el nou sistema de fitxers "ext4", amb millores en l'escriptura i lectura de fitxers, millor ús del processador, i una fragmentació mínima...O dit d'altra forma: treballa millor a l'hora d'organitzar els arxius en el nostre disc dur!

On aniran aquesta gent de Windows amb el NTFS? No vull imaginar-me el que te que ser desfragmentar un disc dur d'1 TB!!! (1.024 GB!!)


Baixa't tot lo que sona al reproductor!!!!
2009-08-20T02:16:00.000-07:00

Podeu baixar tot lo que sona al reproductor!!
Podeu veure els enllaços a la dreta!


































































Les Cròniques de Castalla la Roja: Castalla està que crema!!!
2009-08-19T14:07:00.000-07:00

Para el albañil, para su peón...
..i El peó s'ha fet oficial de primera!

Maig de 2007 vaig fer aquest vídeo, i com veiem aquesta setmana, lo únic que ha canviat és que ara ja més gent en l'atur que mai gràcies a aquestes polítiques devastadores que des de l'ajuntament de Castalla sempre s'han fet. Algú va veure a gent de Castalla treballant al parc nou que han fet en front de "El Cau"? Que hi havia, un? Vergonyós en 1.000 parats que tenim! I vergonyós l'espectacle de circ (o de bou embolat?) que tenim últimament!!

El BLOC acusa el PP de falta de respecte a la dignitat institucional de l'Ajuntament

Un sector del pp prepara una denuncia contra el alcalde por realizar afiliaciones masivas

La dirección local del PP acusa al alcalde de cambiar afiliaciones por licencias de obras

El concejal Tomás Rico presenta la renuncia a todas sus delegaciones. 

PP vs PP (Comentari de "Quina Castalla Volem")

El senyor que ens governa crec que es pensa que açò és com una clínica o una consulta: Es fan la recepta i a casa. I si no t'apanya i es poses pitjor...es duem a Manolo Escobar!!! I si encara t'encontres pitjor: Maria Jesús i su Acordeón!!!Senyor Prats, lo del "Pa i Circo" a voltes no funciona, a voltes hi ha que fer alguna cosa a part de robar i fer la mà!

Lo que més m'ha impactat ha sigut el titular aquest:

"Finalment, en relació a les notícies sobre la denúncia d'un sector del PP  contra l'alcalde, Martínez ha declarat que "el cinisme de l'ex-alcalde Juan Rico ha arribat a quotes estratosfèriques en el moment en què acusa a Prats d'irregularitats urbanístiques".

Açò si que "No es fiaven de la mitad de la quadrilla, i eren pare i fill"!!!!

Bé, després de llegir l'article de Quina Castalla Volem, solament dir en nom meu i de molts als del Partit Popular:

Arreu i fileu (entre rialles)!!!

Atentament, des de Castalla la Roja:

Kukat



Música, Pólvora i Trons: Woodstock: 40 Years on: Back to Yasgur's Farm
2009-08-17T00:07:00.000-07:00



Avui presentem un disc històric. Però històric de veritat, ja que conté molts dels més grans grups que ha donat la història de la humanitat: Joe Cocker, The Who, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Santana, la "Creedence", Sly & The Family Stone...Un "box-set" amb 6 discos a vessar de bona música, gravat al festival més replet de "bon rollo", amor i pau de la història. Unes 500.000 persones fumant herba, prenent àcid i escoltant la millor música rock, van conviure durant 3 dies que s'han convertit en un referent en la història de la música.

Aquest cap de setmana s'han cełlebrat els 40 anys d'aquest moment tant inoblidable, i com a amant de la música no podria fer altra cosa que mullar-me de la màgia d'aquesta gent que va intentar fer un món millor.

El concert comença el 15 d'Agost a la granja de Sam Yasgur, després de nombrosos contratemps per a que no es cełlebrara aquest festival (com per exemple l'oposició de la gent de Woodstock a l'event).

Comença amb el folk de Richie Havens, que deuria d'haver actuat el cinquè. Va tocar tot el seu repertori, i va acabar amb una versió de "Motherless Child", que va acabar essent un èxit gràcies a la paraula "freedom" repetida varies vegades inclosa per ell.

Torn per als psicodèlics Sweetwater, i la seua vocalista Nancy Nevins. També toquen la cançó tradicional "Motherless Child" al seu repertori del festival. Un punt de rock en el divendres del Woodstock!


El folk de Bert Sommer (com podeu comprovar, molt Folk el divendres a Woodstock!) , va començar amb "Jennifer" i va acabar amb "Smile". El vídeo de "Jennifer" que es pot veure dalt, recull l'essència en imatges del festival: "3 dies de pau i música", a pesar que, degut a la enorme quantitat de gent, també va haver actes de vandalisme. Com tot el món sap ja, el festival estava destinat per a un públic d'unes 50.000 persones, que va acabar amb 500.000 i uns centenars de milers més que estaven en un dels embussos de tràfic més grans de la història d'Estats Units.

Continuem amb el folk (després ja tindrem una bona cabassada de Rock!), de la ma de Tim Hardin, que va tocar un hora llarga de concert amb 10 cançons, entre elles el èxit "If I Were a Carpenter" i "Reason to Believe" interpretades amb èxit per Bobby Darin i Rod Stewart respectivament. Hardin va morir al 1980 de sobredosis d'heroïna i morfina.

Ravi Shankar (famós entre altres coses per haver tocat amb The Beatles), va tocar el seu repertori de 5 cançons mentre estava plovent.

La llibertaria Melanie Safka (ni republicana, ni socialista, ni demòcrata: llibertaria es com li agrada auto definir-se) , ens regala 7 cançons de música d'autor. "Beautiful People" esdevé un èxit després del festival de Woodstock. El seu èxit posterior "Lay Down (Candles in the Rain)" ("Espelmes en la Pluja) , està basada en un moment del festival de Woodstock durant el seu repertori.



"Vencerem, guanyarem algun dia. En lo profund del meu cor, jo tinc fe, guanyarem algun dia". 

L'actor i músic Arlo Guthrie (fill de Woody Guthrie, el cantautor que podia matar feixistes amb una guitarra), ens regala 6 cançons abans de donar pas a la gran veu de Joan Baez (registre de 3 octaves!) , que tancaria la nit de divendres amb el "We Shall Overcome". Joan Baez va lluitar contra la guerra de Vietnam, i està involucrada en moltes activitats a favor dels Drets Humans, ecologisme, llibertat sexual, contra la pena de mort...en fi...Una dona lluitadora! Com a nota curiosa, dir que la cantautora de Forrest Gump (la del "Blowin`in the Wind") és una imitació de Joan Baez.


A les 12,15 del dissabte comença Quill, amb un set de 4 cançons de rock elèctric que es va allargar fins als 40 minuts (segons el propi bateria del grup). Quill no surt al documental de Woodkstock per problemes tècnics (les cançons que surten a aquest recopilat és el poc que s'ha pogut recuperar d'aquesta actuació). Després va actuar Keef Hartley Band (aquesta banda no surt al recopilat...), amb un repertori de 6 temes. Van actuar amb l'equip de Santana, i no van quedar molt contents (!!!). Ninguna d'aquestes dos bandes va tindre èxit després del Woodstock.


"One, two, three, what are we fighting for?"

A continuació va tocar Country Joe McDonald , sense el seu grup The Fish, va tocar 5 temes, acabant amb el seu èxit contra la guerra de Vietnam "The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag".



A les 2 de la vesprada arribava el rock amb majúscules de la mà del mestre de les 6 cordes, Santana, armat amb la seua Gibson SG! En aquell temps era un desconegut, ja que únicament havia tret un disc ("Santana", del 1969, i el mateix mes del festival). El seu set, que va constar de 8 temes, estava replet de percussions, amb el seu toc "llatí" tan popular.

Aproximadament un hora i mitja després, John B. Sebastian,  conegut per haver tocat l'harmònica al "Roadhouse Blues" dels The Doors i amb el grup Crosby, Stills and Nash,  sorprenia amb el seu set-list de 5 temes, acabant amb "Younger Generation", dedicada als dos nadons nascuts al Woodstock.

Els següents estan considerats els percussors de la "World Music" (tan famosa avui en dia): Incredible String Band. Utilitzen instruments tradicionals per a fer un Acid-Folk, i van tocar 4 temes, tots ells van ser editats posteriorment.

Canned Heat tocaven el seu blues-rock/boogie mentre es posava el sol a la granja Yasgur. Interpretaren 8 temes, un d'ells de més de 28 minuts ("Woodstock Boogie") , una jam amb un solo de bateria que en realitat s'anomena "Fried Hockey Boogie" de l'album  Boogie With Canned Heat (1969). A la pel.lícula, durant la cançó "A Change Is Gonna Come", es pot veure a un home de l'audiència muntant a l'escenari. Però en lloc de fer-lo fora, el cantant Bob Hite comparteix una cigarreta amb ell.



Considerada una de les 100 bandes més grans del Hard Rock, Mountain animaven a l'audiència del Woodstock a partir de les 9 de la nit amb el seu Heavy Blues influenciat per bandes com Cream. Tocaren uns 12 temes, entre ells "Theme for an Imaginary Western" escrit per Pete Brown and Jack Bruce, lletrista i baixista de Cream.  Van tocar davant de 500.000 persones, a pesar de que era el seu quart concert!.


Rock and Roll, Folk, Bluegrass, Blues, Reggae, Country, Jazz, Psicodèlica, Space Rock i Gospel...El Woodstock es preparava per a The Grateful Dead sobre les 10 i mitja de la nit, però lamentablement, per problemes tècnics i la influència de drogues, la seva actuació va ser molt dolenta. A pesar de considerar-se com una de les millors bandes en viu del moment, les seves cançons no van funcionar com normalment ho feien. Al recopilat s'inclou solament el tema de vint minuts "Dark Start", un dels 5 temes que van tocar. 

Trenta minuts després de la mitja nit, Creedence Clearwater Revival animava al públic amb la seua música enganxosa, en un dels moments més màgics del festival. A pesar de tot, John Fogerty, cantant del grup, mai ha quedat content per l'actuació, ja que gran part del públic va anar a dormir (i quedava Janis Joplin, The Who, Sly & The Family Stone i Jefferson Airplane!!!). El set-list de la Creedence Clearwater Revival es va compondre de 11 cançons dels seus 3 primers àlbums.



2:00 de la matinada. Una de les reines del rock surt a l'escenari. Les altes hores de la matinada, empobreixen l'espectacle una mica, ja que Janis Joplin ja havia provat l'alcohol i l'agulla, al igual que la seua banda de suport. Així i tot, per al meu gust: passió que neix del cor com cap altra cantant, i un document històric.  A pesar de que feia poc que havia abandonat la seua banda   Big Brother & the Holding Company , Janis Joplin va interpretar temes del seu primer disc " I Got Dem Ol' Kozmic Blues Again Mama! " del 1969, així com versions dels Bee Gees ("To Love Somebody"), Eddie Floyd ("Raise Your Hand") o una de Big Mama Thornton ("Ball and Chain") entre altres.



Sly & The Family Stone apareixien sobre l'escenari una vegada la reina del rock l'havia abandonat. Eren les 3 i mitja de la matinada, però els pioners del funk es van marcar un dels seus millors xous. "I Want to Take You Higher" esdevé un dels grans himnes del festival. Es la primera gran banda de rock americà en la que els integrants són homes i dones, i negres i blancs! Mestissatge a la banda i a la música!



Veure The Who a les 5 de la matinada i així aprofitar la sortida del sol? Clar que si! Això si, després de pagar un xec de 11. 200$, ja que el festival ja havia sigut declarat de lliure accés, degut a la gran afluència de gent, i els The Who no tocaven senes pagar-los abans. Anècdotes a banda, el concert de The Who es una actuació estelar de 24 temes, entre ells l'òpera rock més famosa de la història, Tommy. Estan considerats els pares del punk degut a l'agressivitat de les seues actuacions. I si, Pete Townshend va llançar la seua guitarra a la multitud després de destrossar-la!!!


Els caps de cartell deurien d'estar un poc estranyats de començar el diumenge a les 8 del matí...Però a Jefferson Airplane no els importava! "Alright friends, you have seen the heavy groups, now you'll see morning maniac music, believe me, yeah..." ("Bé amics, haveu escoltat als grups durs, ara veureu música matinera i boja, creieu-me, si!"). A la següent recopilació trobem la peça "The other side of this Life" al complet, ja que al vídeo estava retallada. També trobem el himne "Volunteers" sobre la guerra del Vietnam, que va ser gravat en abril del mateix any, i llançat amb el disc del mateix nom al setembre. El dia acabava de forma magistral...

...I començava de la mateixa forma amb Joe Cocker! Que arribava amb helicòpter per culpa dels col·lapses a les carreteres. "Com si fos un eclipse...ha sigut un dia molt especial", comentava Cocker. El seu repertori  va constar de 13 cançons (dos de les quals van tocar únicament The Grease Band, la banda que l'acompanyava). Però especialment brillants van estar "Let's Go Get Stoned " de Ray Charles, i "With a Little Help from My Friends"(impressionant vídeo al principi del post), la versió dels Beatles que va ser un èxit al festival ( i al Regne Unit al novembre del 68) Solament es conserven 5 temes de l'actuació.

L'actuació de Joe Cocker va ser interrompuda per una forta tempesta. El públic va pregar als Déus fins que va parar de ploure (es pot escoltar a aquest àlbum), i va aparèixer un altra vegada Country Joe (de tendència d'esquerres, "Country Joe" es el nom popular de Joseph Stalin als anys 40), aquesta vegada amb "The Fish", la banda que l'acompanyava, per interpretar 14 temes més, i que substituïa a Jethro Tull, que va refusar d'anar al festival (!!). Solament es van gravar els últims 19 minuts, acabant amb l'himne contra la guerra del Vietnam, ""Fish" Cheer > I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag".

L'alta humitat va provocar que el següent grup, Ten Years After, tinguera molts problemes amb les guitarres durant la seua actuació, i també amb les gravacions (solament hi ha una, "I'm going home", i no surt al recopilat). Tampoc es coneix cap disc "pirata"(o "bootleg"). Els últims 12 minuts de l'actuació demostren que eren una bona banda, en especial el seu guitarrista Alvin Lee.

The Band foren els pròxims, amb un xou de folk rock de 11 temes, que va ser enregistrat al complet. No surt en aquestos 6 cds , però a recopilats anteriors del Woodstock si que estan incloses. Aquesta banda, de la que va formar part Bob Dylan, va començar a les 10 de la nit del diumenge,  i abans de fer el bis, van tocar "The Weight", cançó famosa per el film "Easy Rider".

A la mitjanit, un espectacle electrificant amb els germans Winter, (Johnny Winter i Edgar Winter),  sacsejava el Woodstock. El seu blues vingut des de Texas, i amb solament un àlbum baix del braç, animaren a la gent fins acabar amb el Johnny B. Goode de Chuck Berry!. Aquest albí (tant ell com el seu germà són albins) està considerat un dels 100 millors guitarristes per la revista Rolling Stone.

Sang, suor i llàgrimes (Blood, Sweet & Tears), arribaven carregats d'instruments a l'escenari (trompetes, trombons, saxos, teclats, flautes, harmòniques, fliscornos...) amb els estils del rock, pop, rythm and blues i soul barrejats amb la seua big band. La banda va tocar amb sentiment i amb ganes els 12 temes del seu repertori, però solament es conserven enregistrats 4 d'ells. A pesar de tot, el saxofonista de la banda (Fred Lipsius), no va quedar content amb l'entonació del cantant aquella nit. A dia d'avui han passat per la banda una quantitat inacabable de musics!


"This is the second time we've ever played in front of people, man. We're scared shitless."
Stephen Stills

David Crosby, Stephen Stills,Graham Nash i Neil Young, també coneguts com Crosby, Stills & Nash (and Young ), és un super grup de folk-rock amb molta activitat política i unes intrincades harmonies vocals.  Era la segona vegada que tocaven en públic, i estaven molt nerviosos! Feren dos sets: un d'acústic  i altre d'electric, on es va unir Neil Young. A dia d'avui han rebut 27 certificacions de platí en 7 àlbums!



A les 6 de la matinada del dilluns, la Paul Butterfield Blues Band, començava el seu espectacle de blues i big band, i la característica armònica de Paul Butterfield, famós per haver tocat amb  Jimi Hendrix, Muddy Waters o The Band. Van tocar 40 minuts abans de donar pas a Sha Na Na a les 7,30! Sha Na Na era un grup que a l'hora del Woodstock no tenien contracte discogràfic, i es caracteritzaven per tindre ballarins a l'escenari, mentre interpretaven rock and roll dels 50 (el que es coneix com un Rock and Roll Revival). La gent que esperava impacient a Jimi Hendrix, es van sorprendre al veure l'actuació d'aquest gran grup, amb les seues vestimentes i la seua originalitat recordant el rock and roll primitiu!!. El grup apareix en el film "Grease", i son els intèrprets de gran part dels temes (i "Sandy", cantada per John Travolta, escrita per un dels components).



Jimi Hendrix va insistir en tancar el festival, i degut a molts contratemps, va començar a les 9 de la matinada del dilluns, quan molta gent havia marxat (es calcula que va actuar davant de 180.000 persones). A pesar de tot, la seua actuació al Woodstock és històrica (com tot a aquest festival). Hendrix i la seua banda van tocar en 130 minuts 19 temes: "Foxy Lady", "Fire", "Voodoo Child", "Hey Joe"...i a destacar l'himne dels Estats Units ("Star Spangled Banner"), una cançó per a ridiculitzar a tots aquells que els tacaven d'anti-americans, i que simula (amb l'estridència i els efectes sonors que Hendrix li donava a la guitarra) el foc de les armes i el caure de les bombes per criticar i condemnar la guerra de Vietnam. Aquesta interpretació esta considerada un dels símbols de la decada dels 60.

El festival acaba amb "Hey Joe", una cançó que tracta d'un home que ha assassinat a la seua dona i ara fuig...però la lletra tenia doble intenció amb els versos dirigits a l'audiència "On vas a anar ara? On vols anar?" Les regles normals de la vida s'havien suspés durant un cap de setmana, i tocava tornar a la vida real. Però l'esperit del Woodstock romandrà en la gent durant moltes dècades més.

Aquest cap de setmana s'han cełlebrat els 40 anys d'aquest festival, i pareix que encara queden esperançes per a que un dia solament hi haja amor i música. De moment tenim aquestos artistes per a intentar portar la pau al nostre interior.

Woodstock per sempre!



Com descarregar-lo? (Windows)
1. Baixar el client de Torrent (els torrentins i torrentines) "uTorrent" d'ací. 
2. Instal·lar l'arxiu que ens baixem :D
3. Baixar les 6 torrentines del Woodstock en format ".flac" (Free Lossless Audio Codec)

torrentina 1 
torrentina 2
torrentina 3
torrentina 4
torrentina 5
torrentina 6

Al descarregar-les s'afegiran al U Torrent!


BOUS EMBOLATS I VACA A CASTALLA
2009-08-13T05:49:00.001-07:00

Un documental esgarrifador sobre el tracte d'alguns animals a altres animals:L'homo Sapiens (un animal realment destructiu) contra totes les espècies del planeta.

Ara que ja han passat els bous embolats a la plaça portàtil (per cert, segons m'han dit: un fracàs!!) , i ara que estem ja en "la vaqueta" (que a pesar de tot es altre divertiment amb animals que deuríem replantejar-nos de substituir o eliminar cara a un futur no molt llunyà) , es tot un testimoni del que alguns no entenen: els sentiments i la dignitat dels animals.

Per un futur on els animals tinguen el respecte i l'amor que es mereixen. Ells no tenen a ningú que els protegisca a no ser que ho fem nosaltres!























"D'entre totes les criatures alguna vegada creades l'ésser humà és la pitjor , per que és la unica que provoca dolor per entreteniment , sabent que estan causant dolor"
Mark Twain

A aquest bloc el podeu baixar amb millor qualitat


Un dilluns divertit! (i calent!)
2009-08-10T05:41:00.000-07:00

Hui he pillat vacances de forma inesperada! M'he alçat a currar com sempre, però no hi havia feina, i com dimecres ja són festes de vaca... festa!!!!

Bé, no se com m'he trobat açò a la xarxa de xarxes (des de les 7 del matí alçat donen per a molt! ) No es típic en aquest bloc posar xorrades com aquesta, però m'he rigut tant que no ho he pogut evitar!!!

Allà va, la llista definitiva sobre les pel·lícules que tot el món a tingut que veure en algun moment:

La Delgada Raja Roja
Se Fue En Busca De Trabajo Y Le Comieron Lo De Abajo
Tócamela Otra Vez, Sam
Si Yo No Soy Curro Jiménez, Qué Hago Con Este Trabuco
Rabocop, Mitad Hombre, Mitad Polla, Todo Policia
Mujeres Al Borde De Un Ataque De Miembros
Murieron Con Las Pichas Tiesas
El Conejo De La Bruja De Blair
Vaya Pollon El De King-Kong!
En Boca Cerrada No Entran Moscas, Pero Entran Pollas Como Roscas
El Señor De Los Cipotes: Las Dos Vergas
El Señor De Los Conejillos: La Comunidad De La Verga
El Silencio De Los Conejos
Ya Se Quien Te La Chupó El Último Verano
Yo, Mi Rabo E Irene
7 Pollas Para 7 Hermanas
Abierta Hasta El Amanecer
20000 Lenguas De Viaje Intrauterino
Agarramela Como Puedas
Alguien Penetró En El Nido Del Cuco
Alicia En El País De Las Marranadillas
American Puti
Arma Rectal
Atando Rabos
Babe El Cerdito Caliente
Blancanieves Y Los 7 Enanitos Viciosos
Bombera Agárrame La Manguera
Bruce Lee: El Pollon De La Furia
Cabalgando A Miss Daisy
Camino A La Perdición De Tu Pollón
Caray Con El Mayordomo Que Largo Tiene El Maromo
Cariño Me He Follado A Los Niños
Colegialas En Celo Aprenden Ingles A Pelo
Con Pollas Y A Lo Loco
Conflicto Anal
Colega ¿Donde Está Mi Rabo?
Constantino Tiene Un Gran Pepino
Puta A La Fuga
Coñodisea En El Espacio
Coñon El Barbaro
Coñon El Destructor
Cuando Eramos Follados
Follo Sobre Mi Madre
Cura Depravado Busca Coño Depilado
Daniel El Perverso
De Oca A Oca Y Me La Tiro Porque Me La Toca
Demolition Woman
Don Cipote De La Mancha
Duro De Mamar
E.T. El Peneterrestre
Eduardo Manospajeras
Eduardo Manospenes
El Cartero Siempre Folla 2 Veces
El Cartero Siempre Llama Con El Rabo
El Cartero Siempre Mama Dos Veces
El Cid Porculeador
Bailando Con Zorras
El Club De La Ducha
El Conejo De Los Corderos
El Fontanero Su Mujer Y Otras Cosas De Meter
El Guapo, El Feo Y El Miembro
El Guerrero Numero 69
El Inocente Ladrón Y Su Rabo Jugetón
El Polloncito Frankestein
El Polvo Jurásico
El Polvo Sobre El Rio Kuait
El Quinto Coño
El Secreto De Los Rabos
El Sexo Sentido: Veo A Gente En Bolas
El Sueño De Un Chapero De Verano
El Ultimo Penelargo
El Zorro: Para La Nena El Pitorro
Ellas Las Prefieren Largas
En El Parque Madrileño Se Te Pone Como Un Leño
Enculando A Forrester
Enculando A La Señorita Tingle
Ensalada De Pepino En Colegio Femenino
Entre Mingas Y Domingas
Entrevista Con El Pepino
Eyacula (Drácula X)
Falo Crest
Follando Con Lobas
Follando En La Oscuridad
Grandes Tetas Levantan Braguetas
Hard Cipotter
Harry Potter Y La Minga Descomunal
Hospital Genital
Indiana Jodes En El Templo De Mi Coñito
Indiana Jones Y El Rabo Maldito
Indiana Jones Y El Templo Calentito
Indiana Jones: En Busca Del Rabo Perdido
Jamona Jamona
Juranal Park
La Banana Mecánica
La Guarra De Las Galaxias
La Manolilla Del Capitán Corelli
La Mascada Del Zorro
La Monté Porque Era Mia
La Noche De Los Zombies Calientes
La Polla De La Bestia
La Polla Interminable
La Princesa Chocholoko
La Princesa Nabo, Primera Trilogía De La Amenaza Travesti
La Zorra Y El Vagabundo
Las Azafatas Se Abren De Patas
Las Bellas Y Las Bestias
Las Bolas Del Dragon
Las Cosas Del Joder
Las Historias Guarras De La Hermana De Harry Potter: Susu-Potte
Las Maduras Me La Ponen Dura 2
Las Novatas Se Abren De Patas
Levantame El Aparato
Lo Que El Pollon Se Llevo Y Lo Que El Coño No Se Trago
Los Gemelos Se Chapan Dos Veces
Los Gozos Y Las Pollas
Los Hnos Marx En Las Corridas
Los Pichapiedra
Los Rompeculos
Los Viajes De Chochiro
Makinapaja : Semos Calentorros
Mama Quiero Ser Artista, Porno, Claro
Mamatrix
Mi2: Pollón Imposible
Mientras Me La Comias
Más Adentro
Nabocop
Nalgas Apretadas Por El Culo Taladradas
Negratas Con 3Patas
No Sin Mi Polla
Para El Stress Polvos De Tres En Tres
Pene De Muerte
Pene Friction
Pene Story
Penecircuito
Penetrad A Willy
Penetrado En Casa 2:Perdido En Tu Coño
Penetreitor
Penocho
Qué glande es el cine
Peter Pene
Pinocho 1978
Pollablanca
Pollemon, La Película
Por Q Le Llaman Trípode Cuando Quieren Decir Verguilla
Por Tus Pujidos Nos Pillaron Manuela
Por Un Puesto De Trabajo, Por Arriba Y Por Abajo
Por Un Puñado De Polvos
Porculeitor
Porsergays
Prepucita Roja
Pubyss
Pulp Friction
Puticlinica De Recoñocimiento
Pútalo Bill
Robin Hot En El Bosque
Salvad La Polla De Ryan
Se Lo Que Os Hicisteis Ultimamente En El Ano
Semental Querido Watson
Seminator
Sex Ventura
Señor Negro, No Sé Si Me Va A Caber Todo Eso
Shakespeare In Fuck
Sin Bragas Y A Lo Loco
Sodomiza Como Puedas
Solo En Casa 2: Perdido En Tus Entrañas
Sperman
Spiderpene
Spirit El Corcel Insaciable
Star Sex: La Penetrilogia
Star Warras: El Ataque De Las Poyas
Star Warras: Episodio X
Te Has Visto Ultimamente El Ano
Tetanic
The Eye Del Culo
Ultimo Polvo En Paris
Un Coño A Domicilio
Un Pene Llamado Wanda
Un San Valentin Dabuty X
Una Polla Maravillosa
Una Rajita Madura Para Esta Cosa Tan Dura
Vino A Por Trabajo Y Le Comieron Lo De Abajo


Música i més música!
2009-08-04T11:52:00.000-07:00


El nou clip dels Offspring: Stuff is Messed Up...No està gens malament. Per al meu gust, el millor tema del seu últim disc.



































El nou disc de Ki Sap!

Descarrega'l de forma gratuita de la seua web! Molt de reggae i molt de hip hop...però lamentablement, poc en la nostra llengua...Bé, ens quedarem "Sense saber que està passant"....


I esperant a que algú penge el nou clip de The Prodigy, "Take me To the Hospital" (que l'estrenaven avui, però solament a través de la Playstation 3...) M'agrada més aquesta:



El videoclip es una mica estrany, però la cançó em recorda a aquella magnífica "No Good" de fa anys!!! (i que tantes vegades hem "ballat" al Carpe Diem de Castalla!)

Si teniu la PS3 i teniu curiositat, podeu veure el comunicat de Prodigy a la seua web, però no crec que tarde molt en aparèixer per youtube!


Música, Pólvora i Trons: Vergonya, cavallers, vergonya
2009-07-24T04:13:00.000-07:00
Sant Jaume!!! I per a ceŀlebrar-ho de la millor forma possible, que millor que recordar la història del nostre Jaume I amb els grans mestres Al Tall?

Amb aquest disc, Al Tall ha volgut fer una espècie de "Quan el mal ve d'Almansa", amb la figura de Jaume I, i la veritat es que hi ha cançons per a tots els gustos!!!

Des de la primera "Romanç de Cec del rei Jaume I", que es similar al "Romanç de Cec" del disc "Quan el mal ve d'Almansa", passant per cançons en occità amb les "Cançons des d'Occitània", l'apegalosa "Vergonya, cavallers, vergonya" o la final "Marxa Jaume" amb similituds al "Viurem" del disc "La nit".

Menció especial per a "Cant de la Muixeranga", on li posen lletra al himne dels Països Catalans!!!


"Poble menut,  harca i juí, que el dia esta arribant són els nostres fills qui gestaran una terra en llibertat  L'aire esta moguent per la llibertat i el vent de ponent girarà en llevant"


"Jo no sóc espanyol ni sóc francés, sóc aquell que en altre temps governava conegut pel meu nom, Jaume I, ara no sóc ningú, sóc la meua obra, doneu via als principis del meu temps Jo sóc els Furs de València, jo sóc el Consell de Cent, jo sóc el vostre país com fiu son establiment sóc l’expansió de la llengua contra els amos sóc el dret, jo sóc el vostre país amb el que us he compromés sóc l’ordenació jurídica, sóc el Consolat de Mar, sóc el parlamentarisme, sóc la Generalitat, jo sóc la sobirania, sóc quatre barres de sang."


Baixa't el disc!!!!


Cant de la Muixeranga - Al Tall


AFRAID TO SHOOT STRANGERS vs A UN PAIS ESTRANGER (Iron Maiden vs Pellikana)
2009-07-17T15:00:00.001-07:00
Ens van gravar el dissabte passat a Agost, i m'ha agradat la versió que fem del Afraid to Shoot Strangers....Que vos pareix??? La lletra va ser un intent de traducció que va quedar prou bé. Vaig fer el possible, i crec que s'assembla prou a l'original.

La música, a banda de la melodia de la dolçaina, no te res a veure...però...Són dos cançons genials!! XD

Jo allargaria la nostra i ficaria la següent melodia...Serà cosa de parlar-ho seriosament....jejejej

Salut i Up the Irons!!!


 Cau la nit i seque, el suor del meu front
Però no es la por
 Vull anarme'n d'aquí
 
 Caic, Justificant els horros
 Que causem al front
 El desert serà
 La tomba de tots
 
 Però quan vindrà la seua llibertat?
 Però quan estarem preparats per matar?
 
 Senyor, deixan's anar
 i que acabe, el que hem començat
 el teu regne, la terra, la teua voluntat
 
Però quan vindrà la seua llibertat Però quan estarem preparats per matar
 Per qui estem disposats a morir
 Cap raó, cap argument, directes a guanyar
 
 A un país estranger
 A un país estranger



Lying awake at night I wipe the sweat from my brow
But its not the fear cos Id rather go now

Trying to visualise the horrors that will lay ahead
The desert sand mound a burial ground

When it comes to time
Are we partners in crime?
When it comes to time
Well be ready to die

God let us go now and finish whats to be done
Thy kingdom come thy shall be done... on earth

Trying to justify to ourselves the reasons to go
Should we live and let live forget or forgive

But how can we let them go on this way?
The reign of terror corruption must end
And we know deep down theres no other way
No trust, no reasoning, no more to say

Afraid to shoot strangers
Afraid to shoot strangers


Murgues: Instaŀlant Karmic Koala Alpha 2
2009-07-15T13:51:00.000-07:00

Feia temps que no escrivia!!!! Amb l'estiu, i el final del curs, em pose directe a treballar com a  pintor amb una brotxa ben grossa! XD. No tinc gaire temps de escriure per aquestos mons, però no obstant, seguisc llegint el de sempre, cada matí, mentre em faig un cafenet, poc abans d'anar a treballar (un te que estar al dia!!)

Bé, després d'aquesta lamentable introducció, i després de 5 dies de lluita amb el XXXX Guindow$ (d'ara endavant l'anomenarem Sauron), per fi comence a estar més tranquil....però un moment...Aquesta història no comença aquí!!! Comença fa una setmana, quan.....

DIA 1 A TERRA LLIURE (COMARCA DE L'ALCOIÀ)


Després d'un "esgotador" dia pintant la ràbia de colors (i les cases, les reixes, les portes...) m'entren unes ganes terribles de tocar la guitarra, i gravar-ho amb el Tone Port UX1 que tinc abandonat!!! I com també he abandonat el Debian, i no hi ha forma de fer anar aquest aparell a l'Ubuntu (espere que per poc de temps), em decidisc a instaŀlar a Sauron al meu Invisigoth.

Però....Qui o que és Invisigoth??? Doncs és el meu ordinador!!! Un AMD Athlon 2200, amb 2GB de RAM, i una targeta ATI Radeon 9550 AGP...i també és una xica que surt a la meua sèrie preferida!!! Resulta que es una Hacker perseguida per el govern, i després de nombroses aventures, acaba vivint a dins d'un ordinador amb el seu amant...Si, és una frikada, però em va agradar pa posar-li així al meu ordinador! No sabeu de quina serie es tracta? XD

Bé, per on anavem? Ah! El Sauron!! Com tots sabreu, una vegada instaŀlat Sauron a qualsevol ordinador, el malvat destrueix l'arrancada (GRUB) de GNU/Linux. Bé, per als que no sàpigen el que estic dient, el que fa es destruir la pantalla on es pot elegir entre iniciar amb Ubuntu, o fer-ho amb Sauron. I com sempre, hi ha que entrar amb un live cd i seguir els següents pasos a la consola:

sudo grub -> Per editar el GRUB
root (hd0,4)  -> Indiques la partició on tens instaŀlat Ubuntu
setup (hd0) -> Instales l'arrancada a aquest disc dur
quit 

Doncs una vegada fet això, inicies i ja tens altra vegada el GRUB!!!


DIA 2 A TERRA LLIURE (COMARCA DE L'ALCOIÀ)

Quina sorpresa la meva, al anar a tocar la guitarra al dia següent!!!!

Error 13: "Invalid or unsupported executable format"  

Ale, ja estem!!! Sauron ha entrat al meu ordinador, i ja tot és obscuritat!

I no funciona Internet!!!!! Després de varies proves (canvi de cables, provar el WIFI...), resulta que és la targeta de xarxa de la placa base, que deu haver "petat" o alguna cosa...Si, exacte. Amb el USB funciona de meravella!!!

Poc després pege una ullada per diversos fòrums, i hi ha formes per a solucionar lo de Sauron (fer coses estranyes per a enganyar-loi fer-lo creure que és el primer a les particions i no se que altres estratègies) prenc el camí fàcil de la re-instaŀlació, i el plaer ocult d'esborrar a Sauron altra vegada.

Però estava cansat, feia una estona que venia de correr,  i no tenia ganes d'enfrontar-me a Sauron altra vegada. A llegir i a dormir....Demà serà altre dia a Terra Lliure.

DIA 3 A TERRA LLIURE (COMARCA DE L'ALCOIÀ)

"Sin embargo, este disco no contiene una partición compatible con Windows XP" 

Nyas coca!!!

Sauron ha fet una de les seues...Ara, de cop i volta, ja no és una partició vàlida! XD...i abans si que ho era??  Per què ara la instaŀlació de Sauron no em deixa avançar?

I com sempre, temps perdut davant de l'ordinador, per a obtindre uns resultats nuls....Bufff...cansat.  Per què sempre passen desgràcies amb aquest malvat Sistema Operatiu (si es que es pot dir així...) ?

DIA 4 A TERRA LLIURE (COMARCA DE L'ALCOIÀ)

Prenc un camí "fàcil". Aconseguisc un disc dur de 350 GB, i em passe totes les dades.

Açò ho faig aquest dia, ja que tarda hores i estic treballant!!!

DIA 5 A TERRA LLIURE (COMARCA DE L'ALCOIÀ)


Una vegada el sol ha sortit, i jo m'he alçat del llit,,directament (després d'anar al bany) inserte el CD del PartedMagic....I a esborrar totes les particions dels dos disc durs!!!! Totes les dades esborrades!!!

Faig unes particions: dues a un disc dur, i dues més a l'altre (amb el /home a banda,  i en ext4, per descomptat!), i em dispose a instaŀlar el Karmic Koala Alpha 2.

Tot ha sortit bé....Ja tinc el futur Ubuntu, i des d'ell escric. Funciona de meravella...I això que es un Alpha....No he instaŀlat drivers...no tinc virus...

...M'atreviré un altra vegada a instaŀlar Windows XP al meu ordinador?

Pot ser la història continuarà.







El Fespot!
2009-06-29T05:38:00.000-07:00



Soledat
2009-06-11T23:05:00.000-07:00


  	 	 	 	  Soledat, ànima en pena entre milers d'estels
 La música i la poesia, l'aire per respirar
 

 Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat
 Atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima...
 ...per evadir-se de la realitat.
 

 Soledat, sense música, sense cant
 el silenci per acompanyar
 Soledat, tantes vegades cantada
 Tan menyspreada soledat.
 

 I un altre llum, i més fum
 en l'obscura habitació
 entre les ombres del meu cor
 

 I més llum, i més fum
 El món imaginari que has creat
 s'enfonsa dins del teu cap
 

 Amb la saviesa que em dona el fracàs
 com deia aquell poeta del que tant he sentit parlar.
 La meua poesia naix únicament
 de la meua ment cansada d'estar-se ofegant.  
 

 Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal
 Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall...
 ...evadint-te de la realitat.
 

 Soledat, sense música, sense cant
 el silenci per acompanyar
 Soledat, tantes vegades cantada
 Tan menyspreada soledat.


Es agradable veure com les lletres van creant-se sobre el paper. I més agradable és quan aquestes lletres es converteixen en música!

 


638 maneres d'assassinar a Fidel Castro
2009-06-11T01:54:00.000-07:00



Posar un tòxic dins d’una sabata per fer-li caure la barba; escampar una droga semblant a l’LSD en un plató de televisió; enverinar un vestit de submarinista; farcir un mol•lusc d’explosius; enverinar o farcir amb bombes uns cigars, o disparar un bazuca contra l’atri on el mandatari pronuncia el seu discurs. Aquests són només alguns dels atemptats que s’han intentat fer contra la figura de l’expresident cubà Fidel Castro. Fins a 638, el nombre d’atemptats va anar augmentant, pel que fa a potència i a freqüència, a mesura que Castro es tornava més poderós i guanyava més adeptes a la causa del socialisme a Cuba. Els Estats Units veien que perdien de manera progressiva el control de l’illa i van voler evitar-ho com fos.

 Orquestrats per la CIA i els successius governs dels Estats Units, aquests atemptats no van arribar a ferir mai Castro. Ell mateix va arribar a fer-ne broma quan, preguntat per uns periodistes sobre si portava armilla antibales, Castro va respondre: “jo porto a sobre una armilla moral”.     Fabián Escalante va ser un dels homes que va evitar que aquests atemptats ferissin Castro. Encarregat de seguretat de Castro, com que els seus tentacles abastaven tota l’illa de Cuba, sempre va estar advertit dels intents de la CIA per posar fi a la vida del president cubà.     Castro complirà 83 anys al mes d’agost. La seva salut ha estat sovint qüestionada, però no ha trontollat per cap atemptat. Castro és, probablement, un dels líders polítics que disposa de més mesures de seguretat: dobles gairebé idèntics a ell, guàrdia personal i canvis constants de residència. De totes maneres, un dels testimonis del documental apunta que la seva obstinació per matar el mandatari cubà no s’ha acabat. “Només hem de tenir èxit una vegada”, diu.

 Podeu baixar el documental en descàrrega directa, ací

http://www.638waystokillcastro.com/ 


Avui cremarà Madrid!!!!
2009-06-05T01:19:00.000-07:00



Avui un grupet de 9 persones del País Valencià, anirem cap al país veí a veure als grans Déus, als grans mestres, als més grans, a la llegenda, als avis, als savis, als majestuosos, als "putus amus", als 5 magnífics... EI-CI-DI-CI!!!!!.............................. AC/DC!!!!




Tanta emoció esta podent amb mi...els nervis de fer una cosa que fa 10 anys que esperes amb ànsies està fent que el cor es mantinga accelerat......Que després de tants anys, aquest grup siga capaç de traure unes cançons tan rodones com la de d'alt, significa molt per a mi. L'emoció del rock, l'emoció de la música....eixe nuc al cor cada vegada que un acord d'aquesta meravellosa banda trenca el silenci... Una llàgrima al precipici dels meus ulls quan escolte la veu de Brian Johnson agenollant-se davant del Rock and Roll ("For Those About To Rock...We Salute You!")....

I es que tanta emoció no pot ser bona... Aquest sentiment de pensar que tantíssimes persones saben del que parle...i a la vegada eixa llàstima de saber que hi ha gent que mai sabrà del que parlem. Eixes ganes de tirar-te per terra...de pegar bots, de no saber on clavar les mans (que al final, acaben mirant al cel, i fent la cornamenta!!!) ... I es que poques músiques han esdevingut un crit rebel tan gran com aquesta màquina de fer diners que s'anomena AC/DC.  Una banda que ha despertat temors en el vaticà i en la societat conservadora (solament hi ha que veure a tots amb la cornamenta del dimoni, un element teatral que incòmoda tant a la gent de dretes!!)

Doncs això, ja no se el que dir.... Estic sense paraules...no se on clavar-me!!



Que em dieu d'aquest vídeo, amb un xiquet que no arribarà als 10 anys cantant el Thunderstruck?? (al segon 45).... Realment acollonant! Ja sent l'emoció del Rock and Roll!!!

Es la màgia de la música, la màgia del Rock and Roll.... Una Màgica Nit que no oblidarem mai...I es que a la nit, el Rock fa que tot siga màgic!!!

 For Thouse About to Rock... We Salute You!!!!

Fireeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


REACCIONEM, CONCIENCIEM-NOS
2009-06-03T04:35:00.000-07:00



                           Segur que hi ha dades convincents de que el planeta no podrà sobreviure als excessos de la raça humana: proliferació d'armes atòmiques, costums d'alimentació incontrolats, contaminació de terra, mar i aire, destrucció de la natura...
                                                      En eixe context, no és lògic que el pollet asustat represente la visió sana i que el lema del homo  sapiens, anem de compres, siga el crit del nou llunàtic?


Sistema Bipartidista
2009-05-29T01:14:00.000-07:00

Un sistema bipartidista és un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics o coalicions polítiques (sovint antagòniques en l'espectre polític) i que generen una exclusió o discriminació positiva de les minories polítiques. El partit que obtingui el segon lloc en les preferències de vot, és l'oposició única i oficial del govern. Els defensors del bipartidisme argumenten que aquest sistema genera estabilitat política atès que exclou les posicions extremistes (teoria basada en el concepte del "votant mitjà" que prediu que les posicions polítiques oposades sempre convergeixen al centre). Per contra, els detractors argumenten que l'exclusió d'aquestes minories és antidemocràtica.

font: Viquipèdia


Avui, al correu, solament hi havia 8 cartes. Endevineu de quins dos partits eren?  
Hi ha que enriquir la societat, i amb aquestos dos partits ho veig molt difícil. Hi ha que promoure altres iniciatives!!! 


L'espanyolisme segueix censurant la nostra cultura
2009-05-28T13:22:00.000-07:00


Justament el dia que m'assabente que puc veure TV3 online en directe, a la nit torna a passar l'inevitable. Altre atac contra la nostra cultura dut a terme pels mateixos pirates de "tratge" i corbata.

Res a dir. Senzillament que les televisions espanyolistes no em deixen últimament tranquil, i ja està bé...ja està bé d'empassar-nos les seues exaltacions de nacionalisme sense escopir-les.

Si fins els anuncis dona goig veure'ls en la nostra llengua!!


L'estat Espanyol: De la indeferència a la rialla
2009-05-27T05:08:00.000-07:00

No sé si serà generalitzat o és un sentiment propi, però he arribat a un punt en que no m'agrada veure ninguna cadena de l'estat espanyol (amb algun "Intermedi").  I no solament les cadenes de televisió...Espanya ja no m'interessa el més absolut. He arribat a la conclusió de que ni respecten la meua cultura ni la meua llengua, ni ho faran mai.

Es nota dia a dia...Avui, quan el Barça està a un pas de guanyar tres títols, la intoxicació "mediàtica" cap a tot lo relacionat amb la meua cultura augmenta un 200%. Al principi em feia fàstic. Després indiferència, però ara he arribat al punt ja de la rialla. Fan ganes de riure. Aquesta gent feixista (tant socialistes, com de dretes) no té el més mínim respecte per la cultura dels demés. No han tingut prou en assassinar-la durant segles, de ignorar-la, de xafar-la...Sempre volen més.

Absolutament tots. Feia vergonya veure fa uns moments el debat de la cadena Cuatro, i la insistència d'Arturo (recordar que suposadament es d'esquerres) , amb la perpètua reverència que tenim que fer-li a Espanya nosaltres, la gent dels Països Catalans. Mentre diuen que el futbol i la política no deuen mesclar-se, politizen al Barça i a tota la societat catalana en general!! Però si sou vosaltres els que mescleu la política amb l'esport!! Que tenim que fer els que no ens sentim espanyols? Per no sentir-me espanyol ja estic polititzat, i tu, per sentir-te d'on vullges, eres una persona meravellosa? Vinga va. Feixistes d'esquerres i de dretes, espanyolistes.

Es senten inferiors a nosaltres. És la única raó per la qual sempre ens intenten recordar que som espanyols....Per què es senten inferiors a nosaltres, i tenen que demostrar-nos d'alguna forma la seua suposada superioritat. És el que diu Isabel-Clara Simó en el seu llibre "Sobre el nacionalisme. Carta al meu net".

"No hi ha persona més agressiva, més prepotent, que la que, íntimament, se sent inferior, i intenta desesperadament sortir de l'angoixa que això li produeix demostrant als demés que, tot el contrari, ell és molt superior".

I això és Espanya. No fa falta que ho diga ningú...Feu uns moments de zapping aquesta nit i de seguida se'ls veu la seua perpètua insistència en demostrar lo grans que són ells, i lo inferiors que som la resta....Però tranquils! Ja no fan fàstic, ni indiferència...fan ganes de riure!. Ja tenen prou amb la discussió perpètua de la dreta moderada (psoe) i l'extrema dreta (pp)!! Com per a fer cas del que diem nosaltres! :)

Per cert, recomane amb insistència el llibre "Carta al meu nét" de Isabel-Clara Simó.  79 pàgines que fan nàixer un somriure i veure la llum!

Salut!


Hotmail es genial!!: Baixant la qualitat als mp3
2009-05-26T01:26:00.000-07:00

Avui volia enviar dues cançons a comptes de Hotmail (des de Gmail, està clar!!!), i m'he trobat amb el problema del limit de 10 MB que hi ha a l'empresa de Micro$oft....Ja podia jo enviar emails amb 12 MB, que els meus contactes no rebien res!!. Una estona després d'enviar-ho, el típic missatge (habitual a Hotmail) de "Delivery Status Notification (Failure)". A Gmail en canvi, es dobla aquesta capacitat d'adjuntar arxius fins a 20MB!!

Doncs bé, després de uns segons a Google, he trobat la forma (a GNU/Linux), de baixar la qualitat als arxius mp3 en uns segons, i de la forma més fàcil imaginable.

Anem a la Terminal ("Aplicacions", "Accessoris", "Terminal"), i escrivim el següent:

sudo apt-get install lame

Ja tindrem el programari Lame, instaŀlat al nostre GNU/Linux. Ara, amb el següent comandament al Terminal, podrem baixar la qualitat a les nostres cançons:

lame -b [bit rate] arxiu_origen.mp3 arxiu_destí.mp3

On [bit rate] poden ser els valors: 32,40,48,56,64,80,96,112,128,160,192,224,256,320.

Quedant així:

lame -b 160 boigpertu.mp3 boigpertu.mp3  (per exemple)

Això si, no es pot augmentar la qualitat dels mp3, ja que es un format comprimit i amb pèrdua. Així que l'opció 320 és inútil, ja que en tot cas es quedaria a la mateixa qualitat...   ;)

Salut!!

PD: Les cançons que he passat, pertanyen al disc "Per Jamaicanes!" de El Belda i el Conjunt Badabadoc. Podeu pegar una mirada a la següent pàgina, per baixar-lo. Senzillament, un disc genial!!





A Mario Benedetti
2009-05-17T15:22:00.000-07:00

Avui ha mort Mario Benedetti, als 88 anys. Gran pèrdua per al món de les lletres.

Tus manos son mi caricia  
mis acordes cotidianos  
te quiero porque tus manos  
trabajan por la justicia  

si te quiero es porque sos  
mi amor mi cómplice y todo  
y en la calle codo a codo  
somos mucho más que dos  

tus ojos son mi conjuro  
contra la mala jornada  
te quiero por tu mirada  
que mira y siembra futuro  

tu boca que es tuya y mía  
tu boca no se equivoca  
te quiero porque tu boca  
sabe gritar rebeldía  

si te quiero es porque sos  
mi amor mi cómplice y todo  
y en la calle codo a codo  
somos mucho más que dos  

y por tu rostro sincero  
y tu paso vagabundo  
y tu llanto por el mundo  
porque sos pueblo te quiero  

y porque amor no es aureola  
ni cándida moraleja  
y porque somos pareja  
que sabe que no está sola  

te quiero en mi paraíso  
es decir que en mi país  
la gente viva feliz  
aunque no tenga permiso  

si te quiero es porque sos  
mi amor mi cómplice y todo  
y en la calle codo a codo  
somos mucho más que dos.


          


Música Pólvora i Trons: Enamora't en Català
2009-05-17T03:13:00.000-07:00
01 Canto l'amor - Lluis Llach
02 Aquesta nit - Lax'n'Busto
03 Boig per tu Sau y Luz Casal
04 El Far Del Sud - Sopa de Cabra
05 Dies i nits d'amor i de guerra - Cesk Freixas
06 No tornaran - Whiskyn's
07 Quan no hi ets - Glaucs
08 Tinc una mania incofessable -  Pau Alabajos
09 Ara - Lax 'n' Busto
10 Quant et sentis de marbre - Gossos
11 Caic - Gerard Quintana
12 Sara - Gerard Quintana i Jordi Batiste
13 Només per a tu - Lluís Llach
14 Si véns - Ja t'ho diré
15 Muriel - Adrià Punti
16 Sent la Nit - Kabul Babà
17 Abraça'm - Maria del Mar Bonet
18 Cada Cop - Whiskyns
19 Camals mullats - La Gossa Sorda
20 Els teus ulls glaucs - Glaucs
21 Tendresa - Lluis Llach
22 Deixa'm oblidar-te - Sergio Dalma
23 Cançó explícita - Pau Alabajos
24 El pes d'un somriure - Feliu Ventura
25 Nomes ho faig per tu -Sau
26 Junts - Whiskyns
27 Somnis entre boires - Sangtraït
28 Si et quedes amb mi - Sopa de Cabra
29 Torna la nostàlgia - Cesk Freixas
30 Tot és fosc - Gossos i Gerard Quintana
31 Ulls tancats - Menaix a Truà
32 Pel camí - Whiskyn's
33 Si un dia he de tornar - Sopa de Cabra
34 Amb Tu - Lax 'n' Busto
Canto l'amor
per dir-te com em plau l'atzar
que m'ha dut fins a tu
camins enllà.

Jo no et sabia i cap espai de mi
no em duia a creure en altres fites
que aquelles que deixaven
amb pas de vell astut i greu,
un llunyà senyal del temps
dibuixant damunt la neu
que el cor no pot
llançar ni refusar
perquè és l'eterna ruta de viure i d'estimar.
Tot era buit de mar i de perfum,
tot eren platges de miratge i fum,
com una estranya
llum esperada
que encén els ulls només un sol instant
més enllà dels càntics
que potser diuen altres coses
però són com un mirall opac,
lluny de tot,
lluny de l'esperança
de fer vibrar els sentits amb força
per convertir el desig en sang.
Vent i misteri
que el temps s'endú...

Canto l'amor
per dir que ara que t'he trobat
tot és sol i camí
que vull cantar.

L'ombra dels anys ja no em farà cap por
perquè de tu me'n ve la força
que res no podrà tòrcer
perquè és la veu d'algú que creu
que l'esforç més temptador
és el viure en la claror
dels ulls oberts
al foc que fa més clar
el risc de compartir-se
i el risc de somiar.
Tot serà goig de tu ara que els cors
bateguen junts sense cap llei d'esforç
i amb mans i boca
teixim la història
que ens mantindrà per sempre més units
sense la recança
del que hem deixat mentre ens buscàvem
per l'ample mar de tantes nits,
pell amb pell,
veu amb veu que clama
per un amor que no refusi
cap esperança i cap desig.
El temps ens crida,
tot és futur...

Canto l'amor
a l'ombra del meu somni encès...
Vaig veure una recopilació de cançons d'amor en català a la xarxa, però no m'agradava com havia quedat, així que ací teniu el que ha quedat després de passar per les meues mans!
Podeu baixar-lo ací