El pintor mira la realitat i la transforma. La transforma en tres sentits diferents i simultanis: la transforma donant-li sentit; la transforma rescatant-la de la quotidianitat que fa opacs els objectes i les persones; i la transforma projectant-hi el seu món alternatiu, que és la creació del artista. En la primera transformació, el pintor ens explica què ens envolta, desmantellant el discurs del poder; és a dir, oposant a l'ordre establert la justícia vindicativa de la seua mirada; en la segona renta les ulleres entelades de la percepció programada, segons la qual només percebem allò que esperem percebre; en la tercera l'artista esdevé revolucionari, perquè copsa el món oficial i l'acara al món alternatiu que ell ha creat i fa, en aquest sentit, un acte llibertari. Crear és doncs transgredir i ensenyar-nos a mirar. [...]
Isabel-Clara Simó
Us recorde: Casa de Cultura de Castalla: Exposició "Els ulls del pintor" d' Antoni Miró. Del 12 de setembre al 15 d'octubre de 2009
