1) Gemma Luch i Rosa Serrano. Noves lectures de les rondalles valencianes.
"[...] Els personatges creats per Enric Valor apareixen units al seu entorn, són coneixedors exactes de la realitat que els envolta, així les muntanyes es transformaran en cingle, rambla, sera, foia o simal; els menjars, en torrons de Xixona, carabassat, padou de Castalla, tramussos de la Ribera, figues de Benicarló, taronges de Carcaixent, cacauets de l'Horta de València, ensucrades d'Alcoi, torrat d'Elx o només tortells, massapans, llepolies; les plantes, en timó, fenoll, pebrella o ginebre; i les persones, a més de quedar-se "fetes pols" o simplement mal, poden quedar-se "fetes un Sant Llatzer"; podran plorar a llàgrima viva, o quedar-se soles com un jonc, o més alegres que un gos amb un os; una dona pot sentir-se compradora, o tenir un xiquet esparpellat com un "teulaí" o poregós com una cabra montesa; pot ser es posarà vermella com la flor del magraner i a més de plorar agafarà un botó, i si s'enfaden faran cara de gos de barraca. I sabrem que "les desgràcies s'enganxen com les cireres".
2) Vicent Salvador. "La llengua, i el barret, del Sr. Valor"
"Un enamorat de l'idioma que desenvolupa el sentit del tacte per extreure als mots, amant expert amb dedicacó exclusiva, tota la música que s'hi amaga. [...] El nord del Sr. Valor és el treball minuciós amb la paraula, i s'hi posa, amb una mà hàbil que esporga i acarona. La seua escriptura se situa així a l'equilibri admirable entre la recerca dialectal dels parlars vius de la seua terra i, de l'altre cantó, la més estricta disciplina fabriana. El fervor normatiu no és un silici aplicat a la carn de la lletra, sinó l'ossada que la vertebra. El mot sopesat i la frase ben construïda són estrís de l'escriptura on l'autor es recrea, sense pressa, per elaborar les delícies del tast que ens ofereix. Capficat en les dèries idiomàtiques, esdevé un estrany habitant del país de la paraula"
3) Gemma Lluch. "Enric Valor. Escriptor de rondalles"
"La principal diferència de les rondalles de Valor radica en el fet que tracta la rondalla com una novel·la i, alhora, s'adreça a dos tipus de lectors diferents [...] A diferència d'altres escriptors de rondalles, la finalitat d'Enric Valor no era la d'un folklorista sinó la d'un novel·lista que vol escriure i fa ús d'uns esquemes argumentals que va escoltar quan era un nen"
4) Vicent Salvador. "Laudatio acadèmica"
"Siga com siga, el cas és que el novel·lista vocacional va derivar majoritàriament, durant dècades, cap al treball filològic i i cap a la recuperació de la rondallística. En aquest darrer aspecte va ser Sanchis Guarner, en l'ambient de les tertúlies de ca n'Adlert als anys quaranta, qui el va incitar a emular la tasca feta per Alcover respecta a la literatura oral de la tradició mallorquina. D'aquesta manera les rondalles valencianes que comencen a veure la llum el 1950 són un intent de recuperació paral·lel als d'Alcover i als d'Amades en altres terres de parla catalana. Admeten també la comparació analítica amb allò que en altres països europeus havien representat als germans Grimm o Afanasiev per mitjà de la recuperació de relats folklòrics que pertanyen a un mateix arbre temàtic, esponerós i transnacional. En són exemple il·lustratiu el tema de la Ventafocs, que es remunta pel cap baix a Basile, en el sis-cents napolità, o el de l'Esclafamuntanyes, parent xixonenc de l'heroi català Joan de l'Ós, del JUan el Oso de la tradició popular espanyola, o el del castellonenec tombatossals.
[...] Tal com fa Pascual Tirado, també Valor novel·litza el personatge i les circumstàncies del relat folklòric i els vesteix sovint de didactisme. Perquè, tot ben garbellat, la dèria de Valor en les seues rondalles té un doble vessant: el del relat -la passió per contar- i el de difondre el coneixement del país, del paisatge i de la llengua estimada"
5) Vicent Pitarch. "Enric valor, model proscrit"
"Amb la més estricta naturalitat, doncs, l'obra valoriana ha estat sancionada com a magistral per les Universitats de València, les Illes Balears, Jaume I de Castelló de la Plana i la Universitat d'Alacant, les quals s'han sentit enorgullides de proclamar doctor amb honar extraordinaris al nostre mestre. Tal distinció, compartidaq per tantes universitats, em fa l'efecte que no és un fenòmen habitual... En efecte, és ben conegut que, alhora que en el món universitari, els ambients artístics i els reductes científics respecten, i ben sovint admiren, l'obre exemplar d''Enric Valor, aquesta és convertida en motiu de refús per part de les intàncies que condueixen la política valenciana. L'episodi que van protagonitzar les autoritats educatives del país en arrabasar la denominació "Enric Valor" a l'institut del seu poble no constituí una simple mostra d'intransigència, amb ribets de barbàrie, sinó més aviat una exhibició de prepotència contra la lucidesa mental i l'esperit creador, i alhora contra la bondat"
