(per veure'l cal Firefox 3.5)
La tarde huele a ganas de llover, y el corazón late demasiado deprisa
porqué te tocó enamorarte de él que siempre fue un perdedor sin camisa?
Aquella noche le atravesaron al compañero de tu hermana con un balazo
y al abrigo de las sombras con un médico acabado en la guarida él estaba a su lado
ideales de locura en su cara enredados por completo en una tela de araña
Tus ojos azules, de mirada tan limpia, le hicieron olvidar el miedo de huir
Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre
Sin ventanas y sin puertas, el pasado se condena
Que difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
Dias de angustia y de soledad, después de la noticia de la última emboscada
La larga espera, los días de cárcel, la visita anual antes de Navidad
y hoy por fin, con los nervios en un puño, verás salir después de veinte años
¿A cuántos robaron la juventud y a cuántos más se los liquidaron?
Acabó la guerra pero no acabó el miedo
y por fin empezaron los abrazos más tiernos
Tus ojos azules, de mirada tan limpia, le hicieron olvidar el tiempo de sufrir
Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre
Sin ventanas y sin puertas, el pasado se condena
Que difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad
(Qué difícil es contar, qué difícil es mirar) Por la libertad
(Qué difícil es contar, que difícil es mirar) Por la libertad
"Massa temps mantenint Espanya com una gran fosa comú, com una gran presó... Com el gran secret a amagar a les comissaries, en esglésies,en ajuntaments, en arxius militars i judicials. Massa gran el pes de la veritat per a continuar submergint als escolars en el oceà de la ignorància.No podem fer creure ni fer creure a ningú que estaven equivocats. Els equivocats foren els guanyadors..I sense finestres i sense portes, el passat es condemna"
Barricada - La Tierra está sorda
El cementiri de les ampolles
El cementiri de les ampolles està situat a la muntanya d'Ezkaba, a Euskal Herria, molt a prop d'Iruña.
No hi ha creus ni làpides. Només una vegetació espessa cobreix tota la vessant del turó en la que es troba l'antic penal amb 2500 presos. El fort de San Cristòfol.
Originalment va ser edificat com una fortalesa militar sota el regnat d'Alfons XI, però el 1936 va passar a ser la presó perfecta contra socialistes, republicans, anarquistes i opositors de Franco.
El fort, que va ser dissenyat com una successió de fosses, té salons i voltes intercomunicats per túnels que avancen al llarg i ample de l'edifici, on els murs tenen fins a tres metres de gruix.
Els presoners eren allotjats a galeres fredes i humides on molts van contreure tuberculosi.
De fet els arxius del jutjat de Ansoain precisen que, entre l'1 de novembre de 1936 i el 6 d'agost de 1945, els reus
morien per anoxèmia, tuberculosi pulmonar o coŀlapse cardíac.En total 131 reus van ser soterrats amb una ampolla entre els genolls. Dintre d'aquesta ampolla es troba el nom de la víctima i les causes de la seua mort (del seu assassinat).
70 anys després, aquella pràctica de l'època serveix per identificar les últimes víctimes de la presó més dura del franquisme.
Documental: Ezkaba, La gran fuga de las carceles franquistas (amule)
Barricada estaran actuant el proper 9 de gener a la Nave 8 de San Vicent, fent el primer concert de la gira "La tierra esta sorda". El primer concert, a 15 minuts de l'últim reducte republicà a "La Marjal", entre Castalla i Onil.
...Serem la seua veu i el seu alè. Serem la seua ràbia i les seues llàgrimes..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada