Desperte, i neva, blanc i lentament.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent...-
I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d'homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent...-
I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d'homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.
1 comentari:
Eiii! Molt bona la poesia....supose que es teua, no? :D
Per cert, la foto???? és Castalla????
Ei, si vens a Banyeres a vorer a Xavi m'ho comentes!!
Bò
Publica un comentari a l'entrada