Soledat, ànima en pena entre milers d'estels
La música i la poesia, l'aire per respirar
Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat
Atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima...
...per evadir-se de la realitat.
Soledat, sense música, sense cant
el silenci per acompanyar
Soledat, tantes vegades cantada
Tan menyspreada soledat.
I un altre llum, i més fum
en l'obscura habitació
entre les ombres del meu cor
I més llum, i més fum
El món imaginari que has creat
s'enfonsa dins del teu cap
Amb la saviesa que em dona el fracàs
com deia aquell poeta del que tant he sentit parlar.
La meua poesia naix únicament
de la meua ment cansada d'estar-se ofegant.
Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal
Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall...
...evadint-te de la realitat.
Soledat, sense música, sense cant
el silenci per acompanyar
Soledat, tantes vegades cantada
Tan menyspreada soledat.
Es agradable veure com les lletres van creant-se sobre el paper. I més agradable és quan aquestes lletres es converteixen en música!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada