diumenge, 8 de novembre de 2009

Música, Pólvora i Trons: Analitzan, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent,Sentint... el nou disc de Barricada



1. Desfilan


Camisas azules cara al sol desfilan
Por los Escolapios los carlistas desfilan
Mola no dialoga, sólo desfila
Hasta la fiesta de las balas
las mantillas desfilan
Bajo palio, desfilando
Bajo palio, desfilando

Desfila Vallejo Nágera y su psiquiatría
Desfila Gomá por las Josefinas
Desfila Del Pulgar y sus Jesuitas
Desfila Banús, Pemán y compañía
Bajo palio, desfilando
Bajo palio, desfilando
Bajo palio, desfilando

Així comença el nou llibre-disc de Barricada, "La Tierra esta sorda". Un document extraordinari sobre la guerra civil espanyola. Un disc que val la pena comprar, no solament per les 18 cançons impressionants que el componen, sinó també per l'extraordinària documentació que inclou a mode d'història i de referències a quasi un centenar de llibres sobre aquestos macabres successos que van assolir Espanya.

"
No hi ha aquí cap altre camí per portar les coses fins al final, fins a l'aixafada de l'adversari. Aquesta guerra ha d'acabar amb l'extermini dels enemics d'Espanya".
Emilio Mola

"
Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de debò. I, alhora, a les seves dones. Això és totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l'amor lliure. Ara almenys sabran el que són homes de debò i no milicians marietes. No se'n lliuraran per molt que bramin i espeterneguin."
Queipo de Llano

En alguns pobles i ciutats, els afusellaments es feien públics i es convertien en un espectacle per veure l'assassinat dels rojos. Per això s'anomena lo de les "mantilles" , ja que les dones que presenciaven "l'espectacle" portaven aquesta peça de vestir tradicional espanyola:
"
A Valladolid n'anaven tants que es van instal·lar llocs de xurros i cafè per a que poguessin menjar i beure mentre miraven"(...)Aquest espectacle era esperat amb gust per l'aristocràcia de Pamplona(...)Quan l'execució acaba, la gent comenta 'Aquest jove era valent...Aquell altre pareixia un bou de miura...Amb quina fúria ens mirava! ' "

També es fa referència als "Escolapis". En Pamplona els falangistes utilitzaven els col·legis dels Escolapis com a presó requeté (carlista):

"Ens porten a eixe convent dels Escolapis en el que veiem els llistats dels que han sigut marcats per a la seua eliminació. El mateix convent al que els detinguts entren vius per la porta noble per a sortir per darrere com a cadàvers que caminen(...) "

Cal destacar també el psiquiatra militar Antonio Vallejo-Nágera, que va portar a terme "estudis" per a demostrar que el comunisme/marxisme/anarquisme era una malaltia mental. Era la manera que tenien els falangistes de justificar els assassinats (i supose que deurien de sentir-se millor...no?)

"Iniciem investigacions seriades d'individus marxistes, amb l'objecte de trobar les relacions que puguen existir entre les qualitats biopsíquiques del subjecte i el fanatisme polític democràtic comunista".

L'església també té especial rellevància en aquesta introducció, amb els noms de Isidre Gomà, màxim representant del recolzament eclesiàstic al franquisme. Segons Gomà, el colp d'estat li va pillar "casualment" en el convent de "Las Josefinas" en Pamplona, des d'on comença un frenètic intercanvi de correu amb bisbes, militars, associacions catòliques, etcètera.

Per altra banda, també tenim a José Antonio Pérez Del Pulgar, ideòleg del "Patronato Central de Redención de Penas por el Trabajo", mitjançant el qual, els presoneres i presoners podien reduir les penes treballant en condicions d'esclavitud per a la nova Espanya. Molts empresaris es van enriquir gràcies al suor dels presoners: Els germans Juan i José Banús (responsables de construir Puerto Banús, Mirasierra i El valle de los caidos entre altres).

I per últim, l'alferes José Maria Pemán, amb aquestes perles:

"La missió providencial i històrica de Espanya ha sigut sempre aquesta: redimir al món civilitzat de tots els seus perills, expulsar moros, detindre turcs, batejar indis..."

"Franco sap inclús marxar
sota pal·li amb pas marcial i exacte".

I tot açò ( i tot el que em deixe) en aquesta petita introducció del disc-llibre de Barricada, "La Tierra esta sorda". Continuaré investigant amb la segona cançó, "Sotanas"... :)

Salut camarades!

1 comentari:

Carolina Ibac ha dit...

La tierra està sorda y ciega

Felicitats pel bloc!