dimecres, 27 de maig de 2009

L'estat Espanyol: De la indeferència a la rialla


No sé si serà generalitzat o és un sentiment propi, però he arribat a un punt en que no m'agrada veure ninguna cadena de l'estat espanyol (amb algun "Intermedi"). I no solament les cadenes de televisió...Espanya ja no m'interessa el més absolut. He arribat a la conclusió de que ni respecten la meua cultura ni la meua llengua, ni ho faran mai.

Es nota dia a dia...Avui, quan el Barça està a un pas de guanyar tres títols, la intoxicació "mediàtica" cap a tot lo relacionat amb la meua cultura augmenta un 200%. Al principi em feia fàstic. Després indiferència, però ara he arribat al punt ja de la rialla. Fan ganes de riure. Aquesta gent feixista (tant socialistes, com de dretes) no té el més mínim respecte per la cultura dels demés. No han tingut prou en assassinar-la durant segles, de ignorar-la, de xafar-la...Sempre volen més.

Absolutament tots. Feia vergonya veure fa uns moments el debat de la cadena Cuatro, i la insistència d'Arturo (recordar que suposadament es d'esquerres) , amb la perpètua reverència que tenim que fer-li a Espanya nosaltres, la gent dels Països Catalans. Mentre diuen que el futbol i la política no deuen mesclar-se, politizen al Barça i a tota la societat catalana en general!! Però si sou vosaltres els que mescleu la política amb l'esport!! Que tenim que fer els que no ens sentim espanyols? Per no sentir-me espanyol ja estic polititzat, i tu, per sentir-te d'on vullges, eres una persona meravellosa? Vinga va. Feixistes d'esquerres i de dretes, espanyolistes.

Es senten inferiors a nosaltres. És la única raó per la qual sempre ens intenten recordar que som espanyols....Per què es senten inferiors a nosaltres, i tenen que demostrar-nos d'alguna forma la seua suposada superioritat. És el que diu Isabel-Clara Simó en el seu llibre "Sobre el nacionalisme. Carta al meu net".

"No hi ha persona més agressiva, més prepotent, que la que, íntimament, se sent inferior, i intenta desesperadament sortir de l'angoixa que això li produeix demostrant als demés que, tot el contrari, ell és molt superior".

I això és Espanya. No fa falta que ho diga ningú...Feu uns moments de zapping aquesta nit i de seguida se'ls veu la seua perpètua insistència en demostrar lo grans que són ells, i lo inferiors que som la resta....Però tranquils! Ja no fan fàstic, ni indiferència...fan ganes de riure!. Ja tenen prou amb la discussió perpètua de la dreta moderada (psoe) i l'extrema dreta (pp)!! Com per a fer cas del que diem nosaltres! :)

Per cert, recomane amb insistència el llibre "Carta al meu nét" de Isabel-Clara Simó. 79 pàgines que fan nàixer un somriure i veure la llum!

Salut!

2 comentaris:

Agostí Tiralí ha dit...

És el que té el nacionalisme espanyol...es presenta com a ben normal, indiscutible, entra dins de l´ordre natural de les coses i tot allò que ho discutisca és radical, anacrònic, insolidari, etc.

La veritat és que a mi no m´agradaria ser nacionalista. No em sent còmode. Però no em queda més remei. Ja deia Fuster que som nacionalistes perquè ens obliguen a ser-ho. Tant difícil és de comprendre que no ens sentim identificats? A mi m´agradaria que la gent es preguntara alguna volta el perquè, que analitzara per quin motiu arribem a abraçar aquestes reivindicacions...

En fins, que estic dient massa obvietats que ja te les coneixeràs, però que m´han vingut a pèl. Salutacions d´un colivenc resident a Benidorm, i membre de Gatxull,XD.

Salut i País

kukat ha dit...

jejejej Gatxull!!!!! A veure si tornem a coïncidir en algún concert, que és el grup que millors recods tinc (el primer que vam tocar!!!)

Salut!!!!!