dimarts, 8 de desembre de 2009

Música, Pólvora i Trons: Analitzan, Escoltant, Llegint, Vivint, Comprenent,Sentint... el nou disc de Barricada (3)



3. Hasta siempre, Tensi


La mujer que iba a morir, se llamaba Hortensia
Tenía ojos oscuros y nunca hablaba en voz alta
Sólo la risa llenaba su boca y una trenza recorría su espalda
Embarazada de ocho meses y llevaba sus escritos en un cuaderno azul
La juzgarán junto a doce mujeres, elo mismo número que aquellas menores
que fusilaron un cinco de agosto de mil novecientos treinta y nueve
las trece rosas

Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere

La mujer que va a morir ya conoce su condena
y vuelve a escribir en su cuaderno azul
que el peor dolor es no poder compartir el vacío de estas horas
Volverá el silencio al patio, volverán las presas a su labor
Volverá la cruel angustia que guarda la noche escondida en la espera
la despedida de sus compañeras


Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere

Adiós chiqueta, hasta siempre Tensi...adiós chiqueta, hasta siempre Tensi


Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio en el cerro con quien ella quiere
Y ahora solo quiere ver aquel último beso que se dio con quien ella quiere





La tercera peça del nou disc de Barricada és un extracte del llibre "La voz dormida" de Dulce Chacón:

"La voz dormida" sorgeix d'una necessitat personal de fa molt temps, de conèixer la història d'Espanya que no em van contar, aquella que va ser censurada i silenciada. Per a mi, era important conèixer la història recent del nostre país, em va moure un desig i un impuls de saber més. He estat documentant-me i investigat durant quatre anys per poder escriure la novel·la. He consultat amb historiadors, he llegit molts llibres i, sobretot, he recollit molts testimonis orals. Això va ser el que em va motivar a centrar la història en les dones, perquè crec que són les protagonistes de la Història que mai no es va explicar. Aquesta és la veu silenciada, la figura en l'ombra. La història amb minúscula és la que m'ha servit per donar-li carn als personatges i incorporar cada un d'ells una història real".


"El conflicte va acabar, sens dubte, el 39, però l'exterminació física dels republicans i dels rojos era la política de "terra cremada" del franquisme. Durant molts anys es va estar afusellant gent diàriament. I després, quan ja havien aconseguit el que volien, es va continuar reprimint els familiars dels presos."

Dulce Chacón

Dulce Chacón va morir el 3 de desembre de 2003, un mes després de diagnosticar-li un càncer. Se n'ha anat, però ens deixa en el record novel·les, poesies i teatre, i les ganes de seguir lluitant per a que no s'oblide el genocidi feixista per part de l'esglèsia catòlica i l'extrema-dreta.

Grups com Barricada o Mägo de Oz, s'han basat en l'obra "La voz dormida" per a les seues peces musicals. Mägo de Oz va traure la segona part de la seua trilogia "Gaia", amb el nom de "Gaia II: La voz dormida" (Disc de Platí a les tres setmanes) , on es basen en la novel·la de Dulce Chacón (entre altres) per a fer una dura crítica a l'esglesia en aquest magnífic doble àlbum:

La voz dormida(video)

"He visto Roma caer,
y a Egipto morir,
y a Jesús de Nazaret,
expirar sin saber

que en su nombre iba a nacer
una secta de poder,
traficantes de ilusión,
mercaderes de almas rotas.

¿Por qué es sorda la fe?
¿y ciego el que cree?
¿Sabe un rezo besar?
¿Cuánto cobra el celibato?

He bajado hasta tu infierno,
y a tus miedos pregunté
¿dónde viven los fracasos?
y si aceptan un talón.
He subido hasta su cielo,
su Dios no me recibió,
a su derecha esta Franco
y entre los dos hay un hueco
para Pinochet.

Y verás que yo soy la Voz Dormida,
sígueme, mi voz vive en ti !!!

Y verás que mi voz
vive en ti, soy La Voz Dormida
de los que el Santo Oficio
consiguió callar

la inquisición, apartheid,
dictaduras, poder, pederastia,
la marca del diablo es la cruz."



Entre tots serem la seua veu i el seu alè. Serem la seua ràbia i les seues llàgrimes. Cridarem per a que el vent transporte la veritat que ens han ocultat, i que avui, encara intenten ocultar-nos els mateixos de sempre: La gavina abans era una àgila, i les sotanes encara estan tacades de sang.