dijous, 17 de desembre de 2009

Un país petit i valent


Desperte, i neva, blanc i lentament.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent...-

I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d'homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.

1 comentari:

kukat ha dit...

Eiii! Molt bona la poesia....supose que es teua, no? :D

Per cert, la foto???? és Castalla????

Ei, si vens a Banyeres a vorer a Xavi m'ho comentes!!