dijous, 18 de març de 2010

La crisi



«Suposem que, en un moment determinat, cert nombre de persones treballa en la manufactura d'agulles. Treballant -diguem- vuit hores diàries, fan tantes agulles com el món necessita.Algú inventa un enginy amb el qual el mateix nombre de persones pot fer dues vegades el nombre d'agulles que feia abans. Però el món no necessita duplicar aquest nombre d'agulles: les agulles són ja tan barates, que difícilment pogués vendre alguna més a un preu inferior.

En un món amb un poc de seny, tots els implicats en la fabricació d'agulles passarien a treballar quatre hores en lloc de vuit, i tota la resta continuaria com abans. Però en el món real això es jutjaria desmoralitzador. Els homes encara treballen vuit hores; hi ha massa agulles, alguns patrons van a la fallida, i la meitat dels homes anteriorment emprats en la fabricació d'agulles són acomiadats i es queden sense feina. Al final, hi ha tant de temps lliure com en l'altre pla, però la meitat dels homes estan absolutament ociosos, mentre l'altra meitat segueix treballant massa. D'aquesta manera, queda assegurat que l'inevitable temps lliure produïsca misèria per tot arreu, en lloc de ser una font de felicitat universal. Pots imaginar alguna cosa més insensata? »


Bertrand Russell
In Praise of Idleness (any 1935)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell