"Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meua professió, en canvi, és ser Joan Fuster." Joan Fuster
Alguns dels més cèlebres aforismes de Joan Fuster introdueixen els "capítols" de la seva vida. Seguim la trajectòria d'un dels intel·lectuals més importants que ha donat la cultura catalana al llarg del segle XX a partir de l'arxiu literari i fotogràfic de l'escriptor i de moltes altres fonts documentals, entre elles dues entrevistes televisives que ens mostren el compromís de l'assagista amb el país, el seu afany de comprensió i coneixement i el seu sentit de l'humor.
Tot i escoltant les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster, autor d'un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d'articles de premsa i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils, des d'una perspectiva crítica i rigorosa.
"La violència engendra violència. Però no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència i –sobretot-la veritat engendra violència." Joan Fuster
Alguns dels més cèlebres aforismes de Joan Fuster introdueixen els "capítols" de la seva vida. Seguim la trajectòria d'un dels intel·lectuals més importants que ha donat la cultura catalana al llarg del segle XX a partir de l'arxiu literari i fotogràfic de l'escriptor i de moltes altres fonts documentals, entre elles dues entrevistes televisives que ens mostren el compromís de l'assagista amb el país, el seu afany de comprensió i coneixement i el seu sentit de l'humor.
Tot i escoltant les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster, autor d'un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d'articles de premsa i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils, des d'una perspectiva crítica i rigorosa.
"La violència engendra violència. Però no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència i –sobretot-la veritat engendra violència." Joan Fuster
(1)
(2)
La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. En aquests llibres Fuster afirma que per redreçar la cultura autòctona del País Valencià cal estrènyer el vincles amb els altres territoris de parla catalana, creant una comunitat cultural o, fins i tot, política: els Països Catalans.
font: Viquipèdia
font: Viquipèdia
"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!" Joan Fuster
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada